Amics,
aquest és el nom de la nova via que he equipat a un nou sector anomenat Les Crestes Baixes, i que és el vessant nord de Les Crestes. No el divulgo perquè només hi ha aquesta via, però depèn del ritme d'equipament ben aviat ús n'informaré amb detall. De moment una via en placa de forats a l'estil Mouriés (Provença) que ús farà moure els peus al ritme dels tambors i guitarres selvàtiques del gran Bo Diddley, a qui dedico aquesta via.
salut i bones escaldades!!
dissabte, 24 d’abril del 2010
diumenge, 18 d’abril del 2010
Pssst... Hi ha algú??
Els escaladors com a col·lectiu ens ho seguim treballant... Tranquils, sempre ens quedarà aquella frase de "per quatre paguem tots", o aquella millor de "clar, els escaladors som les víctimes, és més fàcil prohibir escalar que parar una carretera...", o aquella tan bona de "és que en realitat els que embruten no poden ser considerats escaladors...".
Suposo que molts haureu vist la notícia apareguda a Desnivel referent a actes vandàlics a Margalef duts a terme per escaladors durant la passada setmana santa (una setmana santa, per cert, que ha sigut percebuda com una invasió sense precedents pels prioratins). La gota que farà vessar el vas de la paciència de Margalefans i PNMON. Però només una gota en un vas que fa anys que s'està omplint, anys de mal comportament, incivisme, de llençar la brossa sense pensar que Margalef és tan petit que no té la capacitat de fer-ne la recollida, de rentar-se les dents i rentar els plats a la font del poble, de fer les necessitats al costat de cases on viuen persones sensibles, d'aparcar indiscriminadament, d'incomprensió sobre el que aporta l'escalada i l'acumulació de gent a peu de via a la natura (en realitat res), i anys de només pensar en la nostra via, els nostres col·legues, la nostra furgo i de a quin desplom estan penjats el Sharma i l'Andrada.
Doncs nois, es pot estar acabant radicalment aquesta manera de viure, perquè hem abusat de la confiança dels Margalefans, que ja n'estan farts. Per als més pacients i que reben benefici de l'escalada (bar, fonda, botiga) la solució passa per una ordenació i racionalització d'aparcaments, zones de bivac i serveis. Però a la majoria (propietaris i algunes institucions mediambientals) els hi sembla més convenient la regulació de l'accés (cupos màxims de visitants) o fins i tot la prohibició...
Així que com que els escaladors no ens hem sabut autorregular, i hem entés la llibertat com a llibertinatge, només pensant en el benefici propi, doncs ara ens trobarem una regulació imposada... Imposada perquè com a col·lectiu no sabem estar a l'altura. Després ens queixarem a la FEEC, als ajuntaments, al PNMON, però la realitat és que ahir, a una reunió-debat oberta a la participació de tots els interessats a Cornudella de Montsant, en que s'havia de parlar sobre el Pla Especial que ha de regular entre altres coses l'escalada a Montsant per aportar solucions a la massificació i degradació de certes zones (especialment Margalef i Cornudella) érem 3 escaladors. A tall d'exemple, de caçadors, un col·lectiu menys nombrós, n'hi havia uns 10, fent pinya entre tots. Així que no ens podrem queixar si les regulacions es fan sense comptar amb nosaltres. Suposo que s'està més bé al bar veient com el RCD Espanyol reparteix patades que participant en una avorrida reunió. Doncs a nosaltres ens la fotran la patada al cul...
Au doncs
Suposo que molts haureu vist la notícia apareguda a Desnivel referent a actes vandàlics a Margalef duts a terme per escaladors durant la passada setmana santa (una setmana santa, per cert, que ha sigut percebuda com una invasió sense precedents pels prioratins). La gota que farà vessar el vas de la paciència de Margalefans i PNMON. Però només una gota en un vas que fa anys que s'està omplint, anys de mal comportament, incivisme, de llençar la brossa sense pensar que Margalef és tan petit que no té la capacitat de fer-ne la recollida, de rentar-se les dents i rentar els plats a la font del poble, de fer les necessitats al costat de cases on viuen persones sensibles, d'aparcar indiscriminadament, d'incomprensió sobre el que aporta l'escalada i l'acumulació de gent a peu de via a la natura (en realitat res), i anys de només pensar en la nostra via, els nostres col·legues, la nostra furgo i de a quin desplom estan penjats el Sharma i l'Andrada.
Doncs nois, es pot estar acabant radicalment aquesta manera de viure, perquè hem abusat de la confiança dels Margalefans, que ja n'estan farts. Per als més pacients i que reben benefici de l'escalada (bar, fonda, botiga) la solució passa per una ordenació i racionalització d'aparcaments, zones de bivac i serveis. Però a la majoria (propietaris i algunes institucions mediambientals) els hi sembla més convenient la regulació de l'accés (cupos màxims de visitants) o fins i tot la prohibició...
Així que com que els escaladors no ens hem sabut autorregular, i hem entés la llibertat com a llibertinatge, només pensant en el benefici propi, doncs ara ens trobarem una regulació imposada... Imposada perquè com a col·lectiu no sabem estar a l'altura. Després ens queixarem a la FEEC, als ajuntaments, al PNMON, però la realitat és que ahir, a una reunió-debat oberta a la participació de tots els interessats a Cornudella de Montsant, en que s'havia de parlar sobre el Pla Especial que ha de regular entre altres coses l'escalada a Montsant per aportar solucions a la massificació i degradació de certes zones (especialment Margalef i Cornudella) érem 3 escaladors. A tall d'exemple, de caçadors, un col·lectiu menys nombrós, n'hi havia uns 10, fent pinya entre tots. Així que no ens podrem queixar si les regulacions es fan sense comptar amb nosaltres. Suposo que s'està més bé al bar veient com el RCD Espanyol reparteix patades que participant en una avorrida reunió. Doncs a nosaltres ens la fotran la patada al cul...
Au doncs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)