tag:blogger.com,1999:blog-55076439258562695182024-03-13T19:21:26.128-07:00Kbcés freeEscalada, natura i cultura a CabacésUnknownnoreply@blogger.comBlogger70125tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-62981467088348715992011-05-18T01:57:00.000-07:002011-05-18T02:54:51.420-07:00Carta de comiat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbwMOy5zgmVsyMjW0TMTq1PIHIMZsB4aXTfGUNyfrtd-9kRQAJ-x39wxgPMJ-SHMNzyxeu6Za9pUHi9lmgigTgS-yBgZtPMx3YLm1mu8Ec8kLXRNnU_YT9McoclrmLqfbkJ3fUs8Na8Gt5/s1600/foto2.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 199px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbwMOy5zgmVsyMjW0TMTq1PIHIMZsB4aXTfGUNyfrtd-9kRQAJ-x39wxgPMJ-SHMNzyxeu6Za9pUHi9lmgigTgS-yBgZtPMx3YLm1mu8Ec8kLXRNnU_YT9McoclrmLqfbkJ3fUs8Na8Gt5/s400/foto2.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607979152665640290" /></a><br /><br />Benvolguts amics,<br /><br />després de bastant de temps reflexionant ha arribat el moment en el que aquest blog ús diu adéu. Han sigut uns anys habitualment divertits, a vegades menys, on he intentat anar mostrant la meva visió de la vida i l'escalada en moments concrets (les entrades). Per tant he crescut (o no) amb aquest blog, que ja forma part de la meva vida. Aquí restarà per si algú vol recordar o per si alguns dels articles poden servir d'inspiració a persones que busquen alguna cosa més que la visió esportivista de l'escalada i les activitats a la natura en general que imperen actualment. Si d'alguna cosa estic content és d'haver-me mostrat combatiu amb la banalització actual que pateix l'escalada, que no ens pot fer oblidar que venim d'una tradició de grans persones. També he treballat per la conscienciació dels escaladors en cuidar el nostre entorn, que és alguna cosa més que el lloc on portar a terme els nostres reptes esportius. Jo veig la muntanya com una font de vida i d'alegria. Hippie? Ecologista radical? Potser si, qui ho sap... Si que em considero part del bosc, germà de les roques, fill del vent. Com podria, ni que fos inconscienment, sentir-me content de fer mal a una part de mi?<br /><br />En definitiva,<br />m'alegro quan a una paret es posen a nidificar ocells, el naixement de nova vida,<br />cap via d'escalada em sembla més bonica ni més important que un arbust relluent ni un humus humit i ple de microvida,<br />no em sembla bona senyal que algunes vies es sobin (com he llegit darrerament), sinó que em sembla un simple signe d'inadaptació a la natura (prenc les últimes paraules d'un dels més grans, que sé que ens mira des d'alguna agulla montserratina, en Josep Maria Alsina),<br />sento un gran privilegi de viure a un lloc on es poden veure esquirols als peus de via, i on la gent és amable, confiada i porta sempre un bon dia a la boca.<br /><br />De tot el que he escrit, algunes entrades possiblement les borraria, potser van ser fetes per avorriment, o per cridar l'atenció, qui ho sap ja. Altres entrades em semblen petites joies. Estic especialment agraït als que jo he anomenat els maleïts de l'escalada, biografies de grans escaladors semi-oblidats. M'hagués agradat fer més biografies d'aquest estil, però com que són escaladors maleïts sovint m'ha costat trobar informació. Per a mi queda pendent la ressenya dels POTENTS GERMANS ESTORACH, grans escaladors catalans d'espart i cànem. Hi treballaré. En tot cas, com a frase final, com a resum d'aquest bloc, entre moltes idees de grans escaladors em quedo amb l'actitud del fabulós Jim Holloway quan s'enfrontava a un nou problema de bulder. Màxim respecte per la roca, que com menys manipulada estigui més clar ens mostrarà el camí a seguir, a l'escalada i a la vida.<br /><br />I el meu camí actual passa pel fer més amb menys, per la discreció i per un compartir directe i ple de salut i somriures, lluny d'interferències electròniques. Crec doncs, que més adequat en el moment que vivim és el tradicional i venerable llibre de piades, ple de retalls d'amor i moments viscuts, amb olor ja de paper vell. De vosaltres depèn trobar aquest petit i modest tresor. <br /> <br />Ús estimo molt a tots,<br />ens veiem a Cabacés!!!<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrfPbEDoEqiYuZv-SeOiorPYZ27pE1xZyd0hHuzz90ARuf9EeD05KPm9npDOLHF37UFENBNkKeSWDmYgzZ0_gFjW1zf6RA8qThqFZPL5Z-z45iBVIKofX_F5TuQvCY-gVqrfe1LIx-3V9d/s1600/foto1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 203px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrfPbEDoEqiYuZv-SeOiorPYZ27pE1xZyd0hHuzz90ARuf9EeD05KPm9npDOLHF37UFENBNkKeSWDmYgzZ0_gFjW1zf6RA8qThqFZPL5Z-z45iBVIKofX_F5TuQvCY-gVqrfe1LIx-3V9d/s400/foto1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607979146714920562" /></a>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-18601699707676246402011-05-09T05:54:00.000-07:002011-05-09T05:56:41.439-07:00Retalls del PrioratSenzillament perquè em ve de gust, un homenatge al lloc on visc i a la gent que hi ha viscut.<br /><br />De la casa pairal, un petit rebedor, de senyors rurals, ben arrelats, conduïa cap al llenyer i rebost, a l’esquerra. Era un racó polsós i fresc, olorós en gran diversitat segons l’estació. En tot cas no era un lloc que a la padrina agradés que fos freqüentat per la desconfiança que li generava la llepolia i virtut dels nens escanyolits i famolencs, uns vius, habituats a tota mena de trastades, que esperaven un petit descuit per fer-se amb el botí de melmelada, fruita seca i embotits. Menys li preocupaven les tomates seques penjades al sostre, lluny de l’abast dels infantons, ni les panotxes de panís, que no representaven una berena immediata. Sempre benvinguts eren els gats de la casa, avinguts amb la mestressa a foragitar els granívors, atents a qualsevol escletxa a les parets per escometre els sacs de cereal i farina i les trumfes, cebes i pomes gitades en la foscor. Menys afortunats eren els gossos del carrer, que escampaven amb la cua entre cames tan bon punt oloraven l’escombra matriarcal. <br />Des del rebedor, baixant per les escales de pedra de Sant Vicenç (tan rica era la casa) s’accedia a l’admirat i envejat celler de cal Sanç. El celler era el símbol de l’abundància de la casa. Només era superat abans pel celler de la procura de Cartoixa, però dissolta aquesta i abandonat el monestir, restant els dominis monacals, vinyes, bosc i eres en mans de la família, el celler de cal Sanç esdevingué únic i sense parangó al Priorat. L’empenta de la vinya a partir dels anys 50 havia fet oblidar els alzinars de l’obaga, i la vinya senyorejava per arreu, fins pel rosto més costerut i pedregós, donant rendes generosíssimes a unes poques famílies. A canvi el preu de la llenya s’havia enfilat, i els carboners s’havien assilvestrat en haver d’allunyar el seu lloc de vida i treball de les viles i pobles i eren motiu habitual de befa de les nenes fines i perfumades de casa bona. Que lluny quedaven els anys de glòria del Carrasclet, mític heroi i carboner, antiborbònic actiu, defensor de les llibertats del Priorat davant l’abús estranger . La gran producció de raïm es repartia entre l’antic celler de la mongia, on grans cups de fusta preservaven el vi que compraven els negociants de la llotja de Reus i que sovint emprenia viatges transoceànics o almenys transpirinencs i el celler de cal Sanç. En aquest darrer hi restava el vi de la nodrida família. Els dos grans cups de fusta de 40.000 mesures cadascun emmagatzemaven el vi blanc i el negre de diari. Just abans de la verema, per la Mare de Déu, els cups, ja buits fins a dos pams eren oferts en acte de generositat i grandesa, juntament amb deu corders de primer any per a fer un gran dinar a la plaça. Del poc que deixaven els assedegats jornalers se’n nodrien els bocois del ranci de menys valor. <br />El celler s’estructurava a través d’un passadís central arrenglerat amb els tres grans pilars de rajol, d’uns set metres d’alt. Des dels pilars, grans travessers de pi rojal i carrasser de l’obaga de Montsant dels que ja no s’hi trobaven, sostenien els cairats a setanta centímetres, encanyissats i enguixats. A la dreta dels passadís central hi havia els grans cups i les bótes del ranci, la mistela i el moscatell que al senyor no plaïen, i que eren de circulació habitual entre els jornalers, els vespres de taberna, a un mòdic preu. A l’esquerra s’amuntegaven en tres pisos de set, sis i cinc bótes tot de vins com malvasies, misteles i rancis de bona raça que es negociaven amb famílies de Reus i a vegades directament amb vinaters gavatxos. Al fons del celler, quatre esgraons menaven a un entramat de sales on llanguien plàcidament els vins preferits del senyor. A la sala de l’esquerra, l’enigmàtica sala dels àngels, orgull secret de la família, del ras de carretells del ranci, en fluïa, a través de centúries, la sang i la suor de tants prioratins, en forma de vi vell, poderós, renegrit, cap a la venerada bóta del racó, antiquíssima. Explicaven els padrins que aquesta havia estat la bóta preferida del Prior Pons (el darrer Prior de Cartoixa) per a l’eucaristia del dia de resurrecció, quan reservava per als feligresos i vassalls seus un glop amarg i àcid, que escruixia l’esòfag però que assecava els humors, tot fent recordar als despistats el sacrifici de Jesús que havia de ser el propi davant el treball i l’ordre establerts per Déu. Ja només rajava aquest vi de terra roent el dia de l’aniversari i el patronímic del senyor. A la sala de la dreta i havia bótes de vins especials, que havien pertangut als cartoixans, plenes de vins antics, en desús per la pèrdua del coneixement en la seva elaboració (ja que el germà cellerer havia fugit,com la resta de monjos enduent-se el seu saber amb ell), que el senyor apreciava amb bogeria, guardant-los gelosament, honrant amb ells la presència de rics marxants, i sempre després d’haver tancat avantatjosos tractes. <br />El celler del conrer es trobava a la planta baixa de la procura. Era una nau d’arc romà, sòbria i alhora majestuosa, que convidava a la veneració. Tenia una porta al fons, reformada,segons mostrava la data a la portalada l’any 1692, on venerables carreus d’un metre i mig de gruix massís mostraven la simplicitat i fortalesa de l’obra. Dues fileres de grans cups de castanyer eren la reserva de vi de diari per als pobres i els monjos. La caritat cristiana dels cartoixans estovava la severitat amb la que exercien els seus drets i privilegis feudals a cada toc d’àngelus davant l’edifici de la procura. Al hivern era habitual el vi calent, així com grans olles de verdura i llegums amb cereal i un rosegó de pa. Els pares, curiosament, reclosos en les cel•les i en la pau insondable gaudien d’una dieta prou més frugal, amb un pa diari i una mesura de vi fortificat de 25 graus. La verdura els hi procurava el propi cultiu de l’hort de la cel•la. Per als moments de decandiment i ànim baix, o com alguns en deien maliciosament, quan la sang se’ls aigualia de tant resar i poc treballar, a Cartoixa disposaven d’una població de tortugues aquàtiques a la bassa de les tortugues. La sopa de tortuga era un reconstituent de primer ordre, a part de ser una carn finíssima i que et permetia no incórrer en pecat de carn pel fet de la seva gènesi aquàtica, divina i virginal, assexuada. Semblanment, els pagesos i jornalers, poc acostumats a carn que no fos de caça, porc alguna família privilegiada al hivern,després de la matança i algun pollastre el dia del patró, complementaven la seva ingesta de proteïna amb la fina carn d’algun fardatxo despistat que acabava fent txuptxup al tupí. També alguna serp, més difícil d’atrapar, també hi podia fer cap essent motiu de senzilla alegria i agraïment al Pare i senyor dels cels.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-4852095947273768932011-04-04T12:25:00.000-07:002011-04-04T12:41:44.295-07:00Aclariments sobre les restauracions de viesAquest escrit pretén aclarir algunes percepcions errònies respecte al canvi de cara d’algunes vies de Cabacés (13 vies entre 200). No sé si la visió d’aquesta gent és majoritària, ja que hem rebut també mostres de suport. Però em vull estalviar més insults i mails sense sentit, que per mi només denoten una visió subjectiva i tancada de l’escalada mancada de perspectiva històrica ni de perspectiva de futur, tendència creixent que veig amb certa preocupació ja que tendeix a reduir l’escalada a un simple producte d’oci i d’evasió. El bloc kbcesfree va néixer per donar lloc a idees que em rondaven pel cap i que formen la meva forma d’escalar (que ha evolucionat amb el temps) i la meva persona (també evolucionant, si cap a millor no ho tinc massa clar), i per divulgar tradicions i visions de l’escalada que es basen en la comprensió de la roca com a ens viu i no en la conquesta d’uns objectius esportius . Poden no agradar el to (procuro que sigui desenfadat i respectuós alhora, sense amagar però certes ganes de provocar) ni les idees que expresso, però si que crec que el que escric és coherent amb els meus actes (encara que no sóc ni Ghandi ni Jesús de Nazareth, i si, tinc les meves contradiccions). <br />Encara que pugui semblar un simple joc de paraules, crec que la paraula DESEQUIPAR no és correcta per definir el que hem fet. Hem escalat les vies autoprotegint-nos i hem retirat les xapes que no hem utilitzat. Per tant seria més correcte dir que hem restaurat o readaptat les vies, amb la intenció de practicar una escalada que ens omple més (de fet jo ara ni equipo ni practico l’escalada esportiva) tot procurant adaptar-nos a la roca i no adaptant-la a les nostres limitacions (les vies són la descoberta d’un camí que hem de trobar a la roca, no una línia recta de xapes). Crec que aquesta forma d’actuar és honesta amb la resta d’escaladors, ja que no hem canviat cap via que no sapiguem segur que té una solució natural. Si he fet vies d’aquest grau (ditxós grau) és senzillament perquè són les que puc fer amb el meu estat de forma actual. Si algun dia puc escalar vies més difícils procuraré escalar-les d’aquesta manera i també en retiraré les xapes (sempre en les vies que jo hagi equipat). No hem pretès mai discriminar ningú. Per altra banda el problema en escalar amb aquest estil no està tan en el grau de dificultat sinó en les possibilitats que dóna la roca per emplaçar o no les proteccions i aquestes vies sobre conglomerat de forats ofereixen una protecció més que bona amb el material tan ben dissenyat que tenim actualment i que tots podeu trobar a qualsevol botiga d’escalada (fins i tot al Decathlon). A data 4/4/11 les vies restaurades són unes 10 vies de Can Pistraus i 3 del Racó Pervers. Que l’escalada esportiva sigui el corrent dominant en quan a practicants i difusió no vol dir que sigui la part més important de l’escalada (de fet té una vida curta l’escalada esportiva si la comparem amb la resta de la història de l’escalada, i si seguim amb el boom actual no crec que tingui una vida molt més llarga, més que res per la degradació de la roca que ja es detecta a molts sectors), i de fet jo estic convençut que la meva evolució com a escalador i l’evolució de l’escalada han de seguir el camí de més comunió amb la natura i respecte per la roca (no foradar la roca o fer-ho el mínim possible) i més introspecció i treball de la part mental i espiritual de l’escalada per sobre de la part física i de l’assoliment d’un objectiu personal, tal com es veu en les evolucions de les tradicions de l’escalada a Peak District, zones de fisures americanes o a les torres d’arenisca de centreeuropa, per a mi les zones punteres en l’art de l’escalada lliure, encara que no s’hi escalin els graus més rutilants. Personalment, tot i fer 15 anys que escalo i haver arribat a fer vies molt difícils pel meu modest (molt modest) nivell, les meves màximes satisfaccions com a escalador les he tingut escalant aquestes vies de Can Pistraus trobant solucions naturals que per ignorància i inconsciència no havia sabut trobar abans. En tot cas, resumint, i redundant en idees (còmiques i mal interpretades) que ja he glossat abans en aquest bloc i que han sigut titllades de filosofia hipòcrita, hippie, efluvis i no sé què més, ús diré que la classificació de vies en graus està només a la vostra ment, i que per a mi EL GRAU HA MORT, i que només m’interessa el grau alcohòlic dels vins del Priorat.<br /><br />Aquí responc alguns dels dubtes plantejats:<br /><br /><span style="font-weight:bold;">-És una decisió poc meditada:</span> <br />NO, aquesta decisió i actuació és fruit d’una evolució com a escaladors que ha durat molts anys. Potser la massificació de la tardor passada (principalment en aquestes vies) va ser un detonant per precipitar els esdeveniments, però res més que això. Com fruita madura que cau de l’arbre, hagués arribat un dia que ho haguéssim acabat fent igual. I un cop vam decidir que ho faríem encara recordo diverses converses entre nosaltres i amb amics acabant de valorar les implicacions que podia tenir per a altres escaladors. En tot cas reconec que em sap greu que escaladors que havien gaudit d’aquest sector i dels quals conec les cares perquè havien passat pel refugi, i gràcies a això s’havien convertit en amics, ara no sé si voldran escalar aquestes vies, encara que els convido a fer-ho i a provar una nova dimensió de l’escalada. Aquest és l’únic dubte que tinc. Fins i tot sabent les crítiques que rebríem vam decidir obeir la nostra consciència. Recordo com un gran alliberament el moment en que vam treure les xapes de la primera via, un sentiment difícil d’explicar, però va ser com treure’m un pes de sobre després d’anys sentint-me culpable cada cop que feia un forat per equipar una nova via (Si, sóc un romàntic).<br /><br /><span style="font-weight:bold;">- No heu pensat en els que fan menys grau:</span><br /> NO, teniu raó, hem pensat en nosaltres i en el plaer que ens podia comportar a nosaltres escalar aquestes vies com ens agrada a nosaltres. Però és que quan vam equipar les vies tampoc vam pensar en aquests escaladors ni en els que feien més grau, sinó que vam seguir la mateixa premissa, gaudir el màxim d’acord amb l’escalada que practicàvem en aquell moment, independenment del grau que tinguessin les vies. Per altra banda, molt sovint l’escalada d’autoprotecció s’associa al risc i a escalades d’alt nivell. Doncs ara tots podem gaudir d’un sector amb vies de protecció fàcil per iniciar-se en aquest tipus d’escalada. Si creieu que falten sectors d’iniciació amb seguros juntets, a qui heu de reclamar és a la FEEC, o també podeu organitzar una col•lecta al vostre centre excursionista i agafar el taladro. La veritat és que em costa imaginar-me en Sharma i l’Andrada queixant-se que no els hi equipo 8cés en sostre i dient-me que discrimino els que escalen aquests graus.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">-Heu deixat les reunions a llocs on es podia sortir per dalt:</span><br /> Si, després de molt pensar i per la morfologia de la roca cabacerola, trencada a les parts més sotmeses a l’erosió ambiental, precisament les sortides, vam decidir deixar les reunions, que a més ja estaven instal•lades, per no deixar vies exposades i perilloses. Per altra banda vam creure que deixar les reunions faria més accessibles aquestes vies a altres escaladors. Tampoc és una cosa tan estranya això que hem fet, zones tan tradicionals com Indian Creek o Elbsandstein tenen reunions equipades.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">-Aquestes vies ara no les escalarà ningú:</span><br /> Algú potser si, que baixarà la freqüentació, ho sabíem. No és un tema que em preocupi especialment, les vies estan allà per a tothom. Em preocupa més que hi hagi sectors que no es deixen descansar ni de dia ni de nit, amb la conseqüent degradació i acumulació de magnesi que pateixen. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">-Després de l’esforç que heu fet equipant, obrint camins, demanant permisos al PN Montsant i als propietaris i ara no ho aprofiteu?: </span><br />Encara que agraeixo que alguns reconegueu el nostre esforç i el dels equipadors en general (ús puc assegurar que no és el més habitual, és més habitual l’exigència), hem fet aquest esforç amb gust, sense esperar-ne res a canvi, només perquè era el que ens omplia com a escaladors. Pel que fa als permisos tot el que hem trobat han sigut facilitats, tant per part del Parc Natural com dels propietaris. En concret la gent del Parc Natural, veient amb preocupació el que succeïa a Margalef i patint que la massificació, l’erosió i la degradació arribessin també a Cabacés, s’han mostrat molt favorables al que hem fet i molt esperançats de que l’escalada comenci un nou camí de més harmonia amb l’entorn. Una frase molt habitual entre excursionistes i pagesos aquí a Montsant és AQUESTS ESCALADORS HO OMPLEN TOT DE FERROS QUE FAN MOLT LLEIG. Sovint, com a col•lectiu només pensem en nosaltres sense veure que hi ha un món que ens rodeja. <br /><br />-<span style="font-weight:bold;">Passegeu la vostra filosofia hipòcrita per Desnivel, editeu guies per finançar nous equipaments i ara desequipeu donant mala informació!!!!???</span><br />Em resulta curiós rebre crítiques d’aquest estil, quan només fa tres o quatre anys rebia enverinats comentaris que parlaven de secretisme i egoïsme. La publicació del primer fanzine de ressenyes va respondre en part a la demanda (o exigència) de ressenyes, i també per recuperar part del cost del material d’equipament, ja que fins llavors el llibre de ressenyes el deixàvem sense demanar res a canvi (ja que molts no demanàveu ni un trist cafè). Però la meva motivació com a guarda de refugi no passa per la venda de ressenyes, ni molt menys, i per això va ser fàcil la decisió de sortir al Desnivel. Vam creure que era el moment de presentar Cabacés en societat i de oferir ressenyes per tothom, per poder treballar només amb la gent que realment volia el servei que ofereix el refugi. També era una forma d’estalviar a la gent els 24 euros que costava la guia de Montsant, en la que també vam col•laborar gustosament, ja que la guia quedava més rodona amb Cabacés (i per descomptat totes les guies s’han d’anar actualitzant amb el pas del temps i la de Montsant no és una excepció). A mi personalment em va fer una il•lusió molt gran poder explicar coses de la nostra forma de veure la vida (per cert, jo no em considero un hippie, com algú ens ha adjectivat –Els Hippies de Cabacés, sembla un nom d’un grup de rock català- sinó que més aviat he tingut tendències punkies i llibertàries, i mai m’han agradat els Grateful Dead sinó que tiro més aviat cap a la música negra. També he de reconèixer, però, que si em cresqués cabell em deixaria unes bones grenyes i em posaria una cinta de caixmir florejat al cap, encara que no crec que això em convertís en hippie; ara senzillament fujo d’etiquetes que m’aparten de l’harmonia amb la natura i amb els meus veïns i de l’amor universal– ai, potser si que sóc un hippie???? GLUUUPS ). Per altra banda, encara que sóc força crític amb Desnivel, crec que la seva funció principal no és la promoció de zones d’escalada i establiments turístics, sinó que ha estat i és una molt bona eina de divulgació i comunicació entre escaladors. Molts pocs escaladors es guanyen part del seu sou amb els articles de Desnivel, així que crec que la seva funció va més enllà del negoci que és. Tot i la venda de ressenyes i guies, estem molt lluny de recuperar el que ens vam gastar en material per equipar, així que tota crítica en el sentit de que hem tret profit dels croquis i de les guies em sembla una falta de respecte. <br />Pel que fa al refugi, nosaltres tenim les nostres feines que ens agraden molt, i el refugi, (tots sabreu de la davallada en l’ús dels refugis per part dels escaladors per l’ús de les furgonetes, i no ús ho prengueu com una crítica), és un complement per a l’economia familiar, sens dubte, però la motivació primera són les ganes d’oferir un servei, en un poble petit que en té pocs, a tothom que ho requereixi, a més de ser també un lloc de trobada. Dista molt el refugi de ser un establiment turístic que vulguem promocionar. Que algunes zones busquin una presència i promoció periòdica a revistes per fer funcionar refugis, campings etc, no crec que sigui dolent, però no és la nostra forma de fer. En tot cas tots en podem treure profit d’aquesta divulgació massiva (reconec que per a mi excessiva), principalment els escaladors que no equipeu. En realitat, els moments que m’han omplert més com a guarda (vocacional) han sigut quan han arribat persones amb motxilla caminant des de molt lluny que han agraït profundament un plat de sopa calenta i un llit sec i confortable. Alguns, per cert, van ser acollits sense que els demanéssim res a canvi.<br />Actualment, després de l’experiència adquirida (ningú neix ensenyat), puc dir que no tornaré a publicar cap més ressenya en forma de guia o en publicacions. El comportament de molts escaladors segueix deixant molt a desitjar. Brutícia a peu de via, femers a pocs metres de les vies, erosió i premsat excessiu dels peus de via, magnesi a dojo, acampades descontrolades de furgonetes... A mi és això el que em sembla un problema, i no que haguem tret algunes xapes. I els qui paguem el preu d’això som els que vivim aquí cada dia, que veiem aquesta degradació o que no podem escalar a sectors on ho havíem fet amb pau i tranquil•litat (prohibició d’escalar a Les Crestes, a l’espera d’acordar una regulació amb el propietari). Els escaladors hauríem de pensar què aportem realment a la gent que viu i treballa a les terres on escalem i a l’entorn natural, uns ecosistemes fràgils. Amenaces de l’estil “la incipient arribada d’ escaladors al bar del poble i al refugi han mort” em semblen d’una prepotència urbanita i d’una falta de perspectiva enormes. Cabacés ha viscut 1000 anys sense escaladors. Montsant té 20 milions d’anys, i ha sobreviscut a la falta d’escaladors tots aquests milions danys. Qui ens hem cregut que som¡!?? En tot cas no crec que a ningú que hagi escalat a Cabacés se l’hagi obligat a anar al Bar o al refugi, sinó que més aviat sou pocs els que deixeu algun benefici al poble, així que almenys deixeu-nos escalar com ens dongui la gana.Unknownnoreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-89261030603393217182011-02-08T09:43:00.000-08:002011-02-08T10:03:18.012-08:00Vies clàssiques de les nostres muntanyes (II)Hola amics,<br /><br />dues vies, avui si, de la nostra muntanya, Montsant.<br /><br />ESPERÓ DE SALFORES. Via del Tosset i cia, de concepció totalment clàssica. Recorre un arrogant esperó a la dreta del grau de Salfores en quatre llargs i uns cent metres. Originalment tenia dos llargs amb domini de l'Ae sobre burils i claus (1er i 4rt). Actualment es realitzen en lliure en 6b+ i 6b respectivament, encara que cal dir que són una mica raros... La resta equipament just ple d'òxid, amb amaniment de friends en forats i on cal sang freda per travessar sense cascar els ous els trams de roca dolenta, bastant habituals, en contrast amb trams de roca foradada excel·lent, així és Montsant!! Atenció al segon llarg, no seguiu per la fisura, tireu a l'esquerra. Al 4rt llarg segons la ressenya d'en luichy cal flanquejar els sostres a la dreta, i no és així. Per mi el millor les vistes i l'ambient.<br /><br />SOMNI D'ESTIU. Oposada a l'anterior. Via equipada amb parabolts que recorre en 3 llargs i 80 metres l'agulla adossada a l'esquerra de la Falconera. El primer llarg és un autèntic festival de forats en conglomerat taronja, un llarg espectacular. El segon llarg un mur gris que és un altre festival de forats. El tercer en canvi és més fi i també més obligat, però aeri i inoblidable. Una via per disfrutar molt i patir poc. Actualment no es pot escalar per època de nidificació (de gener a juliol). Deliciós descens pels roures del grau de l'Agnet, el meu grau preferit.<br /><br />salut i bones escaldades!!Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-49791096819473941932011-01-28T01:30:00.000-08:002011-01-28T01:46:31.109-08:00Presentació ÀNEC<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyohQLcs-3UhDQxZDJqtp3D8z0JJTAWjhEAahnNOTn06oNB2wRIGWUsGo8pCQEvIsiq19T2BoFnODxOn-18IAPVPoOfQzN2G0rCYUxgZwWdv2WvgoS5LWJttfrX_9UUXlxxnYQfSP4nUjz/s1600/anec.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 314px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyohQLcs-3UhDQxZDJqtp3D8z0JJTAWjhEAahnNOTn06oNB2wRIGWUsGo8pCQEvIsiq19T2BoFnODxOn-18IAPVPoOfQzN2G0rCYUxgZwWdv2WvgoS5LWJttfrX_9UUXlxxnYQfSP4nUjz/s400/anec.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567166975154843874" /></a><br /><br />Presentació en societat de<br /><br />ÀNEC<br /><br />Associació naturalista d'excursions i escalades de Cabacés.<br /><br />Hem creat aquesta associació per treballar per al manteniment dels valors naturals i culturals del nostre poble, el nostre bosc i les nostres terres. Serà l'entitat amb la que pretenem ser interlocutors directes amb l'ajuntament, el parc natural i els propietaris i veïns, com a representants dels escaladors al terme de Cabacés, per tal de parlar sobre els impactes que genera la nostra activitat en la natura i en les activitats dels nostres veïns per a fer possible la convivència. M'agrada destacar que per a nosaltres és prioritària la defensa de l'entorn. En aquest sentit, amb l'adjectiu NATURALISTA pretenem remarcar que l'escalada i les altres activitats que es duen a terme a la muntanya no poden passar per davant d'aquesta, ni que sigui per interès econòmic o esportiu.<br /><br />Una altra de les idees que tenim és la de divulgar entre la gent del poble l'escalada (amb conferències, passes de diapositives) i la muntanya, generalment poc coneguda pels cabacerols fora de les seves finques d'olivers.<br /><br />La seu de l'associació és el Refugi de Cal Ferrer, C/Major, 16, lloc on informar-se de les regulacions que afectin la pràctica de l'escalada i a d'altres activitats a la natura.<br /><br />Ús podeu fer socis si ho desitgeu, no ús demanarem res (ni tan sols quota).<br /><br />Queda obert també el concurs per al logotip de l'associació, que lògicament ha d'incloure un ÀNEC, el símbol de l'associació (coincidència casual).<br /><br />salut i bones escaldades!!Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-76233331975141208092011-01-08T10:31:00.000-08:002011-01-08T10:32:04.842-08:00Escalada natural"El nostre rastre a la paret no mostra res més que la nostra inadaptació al medi"<br /> <br />Josep Maria Alsina<br /><br /><br />"M'angunieja veure fileres de xapes en línies de roca a les que encara no havia arribat el moment de ser escalades"<br /><br />John Gill<br /><br /><br />"To bolt a rock is like to bolt your own head!!"<br /><br />Johnny Dawes<br /><br /><br />"Amb aquest bri de palla faré una revolució"<br /><br />Masanobu Fukuoka<br /><br /><br />Els amants de l'escalada d'autoprotecció gaudeixen d'un nou lloc per a dur a terme la seva activitat. Els sectors Can Pistraus i Racó Pervers han vist canviada la fesomia d'alguna de les seves vies, en les que es busca respectar al màxim la morfologia de la roca. Un joc de tascons i uns quants friends, a més d'intuició, imaginació i serenitat seran suficients per escalar aquestes vies. Són molt recomanables els tricams. Hi ha vies que ofereixen una protecció més que fiable en fisures i forats, mentre que d'altres exigeixen dosis de morro més grans. En tot cas totes les vies han restat amb reunió de cadena i és possible la seva realització amb top rope. S'han retirat els parabolts que no s'han utilitzat, i de moment en algunes vies hem deixat un parabolt a l'espera d'alliberar-les totalment. Pròximament enfonsarem els espàrrecs per deixar la roca el més pura i neta possible.<br /><br />Per altra banda totes aquests vies s'han escalat sense l'ús de magnesi, la fricció de la roca ho permet. Demanem que no utilitzeu aquest element antiestètic i letal per a la microvida de la roca, i que si el considereu indispensable en minimitzeu l'impacte raspallant-lo després de les vostres escalades.<br /><br />Ens ha costat molts anys comprendre però personalment m'he tret un pes de sobre. Feia temps que no em sentia a gust taladrant i havent taladrat la roca i sento que en part arreglo el mal fet. Per mi el camí està traçat i després d'aquestes, noves vies ens esperen, vies que de sobte han agafat una vida nova.<br /><br />Per a informació concreta de les vies restaurades adreceu-vos al llibre de piades de cal Ferrer.<br /><br /><br />Salut i bones escaldadesUnknownnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-37180076623578900122010-12-03T06:47:00.000-08:002010-12-03T07:03:53.387-08:00AdrspachAquí un vídeo casolà però que mostra l'essència d'aquesta zona txeca, la riba del davant de l'alemany Elbsandstein, laberints de torres d'arenisca i tradició local, free magnes, prohibit encastadors metàlics, s'assegura amb nusos (uzels) i hi ha algunes anelles molt esporàdiques...<br /><br />Escalada emocionant que ens mostra el passat i l'evolució futura de l'escalada i la relació amb la natura.<br /><br />salut i a suar!!<br /><br />(Cliqueu el títol)Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-43913018279156712552010-12-03T06:43:00.000-08:002010-12-03T07:02:52.864-08:00Petr Slanina, 2on videoUn segon vídeo que m'ha deixat acollonit...<br />Atenció a la música dels crèdits, que a molts ens portarà records entranyables de quan teníem més pèl, més muscle i menys cervell (o això creiem...)<br />HAUREM D'APRENDRE A ESCALAR!!!Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-27392168882081053162010-12-03T02:07:00.000-08:002010-12-03T03:24:45.608-08:00Petr Slanina "Spek"<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4n3ibq6rUI9kcj77TxFZ612by6-9TPrC-LGvGK5cBz2l82rBjqSRaQSMWurZ5AG5I7afqgcVWDY9BS-4ElWK5isJlryesTLTtHB-31W779lo1chdmUuqCcoTFjcQoJr2MFkdaBkK9LEC9/s1600/Spek_M_120.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 120px; height: 158px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4n3ibq6rUI9kcj77TxFZ612by6-9TPrC-LGvGK5cBz2l82rBjqSRaQSMWurZ5AG5I7afqgcVWDY9BS-4ElWK5isJlryesTLTtHB-31W779lo1chdmUuqCcoTFjcQoJr2MFkdaBkK9LEC9/s400/Spek_M_120.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5546399536077699730" /></a><br /><br />Bones amics,<br /><br />Ja fa temps que no parlava de cap personatge de l'escalada d'aquests mítics i gairebé desconeguts que m'agraden a mi. El que passa és que sovint costa trobar referències d'aquesta gent discreta i maleïda. Un exemple són els mítics i potents germans Estorach, montserratins dels anys 40 dels que m'ha sigut impossible trobar res (des d'aquí faig una crida a qui n'hagi estudiat la figura a que m'il·lustri sobre aquests admirats escaladors). El mateix ens passa amb escaladors d'altres cultures d'escalada només conegudes aquí per una minoria. Tímidament els escaladors de l'est d'Europa s'han fet un lloc a l'escalada mundial, gent com Ondra o Mrazec no necessiten presentació. Aquests reconeguts escaladors són coneguts per les seves gestes en la lluita per assolir els graus més alts en escalada esportiva. Però la part menys coneguda de l'escalada a Txèquia són les torres d'arenisca on només es practica l'escalada tradicional. Jo personalment només coneixia com a exponent en aquesta forma d'escalada a l'alemany Bernd Arnold, que recenment podeu veure alliçonant ianquis al·lucinats al vídeo THE SHARP END. Però a l'altra banda del riu Elbe (Laba en txec) també tenen els seus herois amb nervis d'acer i amb un domini tècnic excepcional. Els meus amics txecs i eslovacs m'han presentat Petr Slanina "Spek".<br />Spek té 43 anys i viu a Rychnov u Jablonce (Txèquia) i la seva zona d'escalada habitual és l'arensica de Klokočské skály.<br />Va començar a escalar amb els seus pares quan tenia 8 anys. I introduït precoçment en les severes regles de l'escalada txeca, destinades a la preservació absoluta de la roca i la seva adherència, i on l'escalada pren tota una dimensió psicològica i cultural, es va convertir en un escalador de primer nivell mundial, prolífic i perfeccionista, sense ser gens conegut fora de l'ambient de l'arenisca txeca. Com a mostra, a part del vídeo adjunt (CLIQUEU EL TÍTOL DE L'ENTRADA), mencionar que ha obert 1470 vies a les roques d'arenisca (sempre d'alta dificultat i exposició), que ha ressenyat amb cura en els seus 8 diaris personals!!<br />La seva primera obertura va ser el 1980 amb „Za to nemůžu“ a Adršpašské skály. La última és Tornado Loo (7b) a Kalymnos, Grècia (tot just la seva segona obertura en calcari).<br /><br />Les pàgines web que parlen d'ell mencionen lacònicament que "no entrena, només escala".<br /><br />Un vell roquer que li fot molta canya!!Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-89362932137224148912010-11-22T09:56:00.000-08:002010-12-03T03:05:50.959-08:00El Gegant. Bavaresa Maestri i Els Geganters.Extracte del llibre de piades del refugi:<br /><br />22-11-2010<br /><br />Repetició de la via "Bavaresa Maestri".<br /><br />Isa obrint, Yuri de segon amb alguna dificultat a la fisura de 6b, que potser no és 6b.<br />En arribar al cim SORPRESA!!!<br />Caixa de piades (carret de fotos) amb cita de J.Rovira i Ricard Darder d'una ascenció per la cara nord. EL GEGANTER 6A/A+.<br />La Isa repeteix El Geganter que està equipada amb 3 claus. S'amaneix amb un merlet, tascons i friends al gust.<br />En Yuri no l'ha pogut fer perquè no quedava temps (bona excusa!!!).<br />El repte és ascendir el gegant per les 4 cares. La Est és bonica però problemàtica perquè hi ha la casa. La Oest es veu més lletja i un tram de dalt sembla difícil, tot i que segurament es podria assegurar amb claus i micropeces. Ja veurem.<br />La roca hi ha moments que és justeta, però la bellesa del lloc ho equilibra tot.<br /><br />Yuri.<br /><br />PD. Agarirem qualsevol informació sobre primers ascencionistes, història etc, ja que desconeixem aquesta part de l'escalada cabacerola.Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-57152036614780071142010-11-03T16:54:00.000-07:002010-12-03T03:06:06.928-08:00Prohibició a Les CrestesEsperant la màxima difusió d'aquesta notícia per a que es compleixi el desig expressat pel propietari del terreny, donada la massificació soferta en aquest sector (i a Cabacés en general) durant els darrers caps de setmana de tardor, en especial Tot Sants, queda PROHIBIDA l'escalada al sector de Les Crestes.<br /><br />Esperem poder obrir un diàleg amb el propietari de cara a consensuar unes condicions mínimes de respecte a la natura i a la tranquilitat del lloc, així com un nou accés al sector, per poder tornar a escalar, això si, amb baixa freqüentació (és a dir, abstenir-se grups). De moment, però, el sector queda clausurat.<br /><br />Cal entendre que els sectors d'escalada no es poden convertir en La Rambla.<br /><br />Atenció a les notícies que ens puguin arribar d'altres sectors de Montsant (Racó de Missa p.ex.), perquè la direcció del Parc Natural està espantada i en alerta. De moment seria prudent no escalar en aquests sectors o essent molt discrets.<br /><br />Salut i bones i tranquiles (sense aglomeracions ni colles sorolloses) escaldades.Unknownnoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-8784247623635254682010-10-21T13:06:00.000-07:002010-12-03T03:06:22.066-08:00Vies clàssiques de les nostres muntanyesBenvolguts amics,<br /><br />Com veieu els seguidors del bloc de l'escalada cabacerola, poca activitat hi ha que sigui digna de piar. I és per això que m'invento una secció nova, per tenir l'excusa d'escriure alguna cosa i fer veure que encara em podeu considerar escalador.<br />El cas és que la meva motivació actual passa per les vies de diversos llargs i si pot ser que respectin la morfologia i naturalesa de la roca, i en que per escalar-les calgui fer ús dels estris que ens permetin l'autoprotecció i de les eines mentals i espirituals que ens ofereix la dimensió psicològica de l'escalada. aquella que queda tant desdibuixada en l'escalada paraboltada.<br />Així que la secció "vies clàssiques de les nostres muntanyes" pretén, sense cap ànim d'exhaustivitat, mostrar algunes vies de Montsant i serres veïnes que ens facin xalar amb aquesta dimensió de l'escalada, i que ens permetin escalar en llocs romàntics, màgics, silenciosos i d'entranyable paisatge.<br />I per començar, curiosament, no he triat el meu Montsant sinó l'anomenat (mal anomenat per mi) Lo Pirineu del sud, El Port, i concretament dues vies dels Estrets d'Arnes i encara més concretament de les Moles del Don. Un lloc salvatge i solitari però de fàcil accés i ràpid descens, així que el compromís és baix i l'escalada es pot considerar de plaer (excepte algunes vies!!!). Dos bones vies representatives del lloc són:<br /><br />SAM BELLUGA: Escandalós diedre de llibre, super estètic i espectacular. Cal anar psicològicament preparat per a tirades de IV grau "montserratí" desprotegit i per al diedre, sostingut i amb llargs trams a protegir, encara que de protecció franca. El diedre és aeri, espectacular i molt excitant, amb trams de roca delicada que no fan sinó donar encant a l'escalada i que fan bellugar-la. A partir del diedre es pot triar sortir per la sortida directa equipada amb parabolts o per la via original, molt clàssica i romàntica. Ambient de primera en tot cas, es trii el que es trii. Per mi una via indispensable, emocionant però amb reunions a prova de bombes, així que la seguretat depèn absolutament d'un mateix i de la seva destresa.<br /><br />TINTIN A LES MOLES: Via superfàcil i molt assegurada amb parabolts, ideal per començar a escalar o per a divertimento després d'una altra via. També em va semblar una bona via per a iniciar-se en el món del solo integral - grimpada (cosa gens recomanable per un pare de família com jo).<br /><br />Au doncs,<br /><br />bones escaldades i fins a la propera!!Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-20692265674407146642010-08-16T07:53:00.000-07:002010-12-03T03:06:45.525-08:00Guia d'escalada Collegats. Petits matisos.Bones gent!!<br /><br />Avui no ús parlaré de Cabacés sinó d'una zona amiga amb refugi amic (CAL GUERXO, patrocinador de que subscriu) que es troba a la sortida nord del congost de Collegats, Bresca. A Bresca hi ha dues penyes calcàries on fa uns anys vaig equipar algunes vies. Recenment ha sortit publicada una guia de Collegats on s'inclouen les parets de Bresca i per tant les meves vies, així que com a equipador i ideòleg d'algunes vies faré uns breus apunts i matitzacions que poden ser del vostre interès, o que lliurement podeu considerar collonades sense importància!!!<br /><br />Les vies que jo vaig equipar es troben al sector Gaia:<br /><br />La via 1, LA GEGANTA ADORMIDA (7a+), està pensada per ser assegurada desde la repisa (molt herbosa), i per això es van instal·lar dos parabolts. És possible entrar a aquesta repisa per un marge a l'esquerra de la paret. De totes maneres és factible realitzar la via tal com indica la ressenya, entrant per la via 2 ÀGATA.<br /><br />La via 3, s'anomena EL DRAP DE LES ENCANTÀRIES, enlloc de les ENCANTADES que no ser de quins éssers mitològics es tracta. Va ser originalment graduada de 6a+.<br /><br />La via 4 s'anomena EIRA enlloc de L'EIRA. Hi ha un parell de parabolts que s'han d'acabar de matisar. Va ser originalment cotada de 7b/c.<br /><br />La via 5 s'anomena LO CANUT DELS MENAIRONS. A la guia consta com a MINAIRONS. Probablement aquesta denominació sigui l'habitual al Pallars per a aquests petits i treballadors éssers, però per raons de nostàlgia personal vaig preferir usar la forma MENAIRONS amb E. La via va ser graduada originalment de 6b+.<br /><br />Finalment figuro com a equipador amb el nom de Ferran T. que molts sabreu que no és el meu nom veritable!!<br /><br />Bé, com ús deia, collonades sense importància (excusa per a fer un post en aquests dies sense notícies d'agost) que no poden desvirtuar la gran feina duta a terme en l'el·laboració d'aquesta guia modèlica i visualment excel·lent (Ballart SA).<br /><br />Gràcies i fins a la pròxima!!Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-35600401870692621882010-05-30T09:35:00.001-07:002010-12-03T03:07:04.705-08:00Ja al seu quiosc!!! Escalada en bloc a Cabacés<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghyphenhyphenZEmyydEyLZ6HzjAmsLvw82R6KpzM-NXIv37sORdKLgUqaQ1_sN5jdiCmYykApORF9Uz5uvbnt_iCfcCxbvfI2_hEGkiOhzLLy3EWvCHnTRFFS2rEjIKu0gX9vsLTw8-GVqa33fTE1Se/s1600/guiesbloc.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 324px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghyphenhyphenZEmyydEyLZ6HzjAmsLvw82R6KpzM-NXIv37sORdKLgUqaQ1_sN5jdiCmYykApORF9Uz5uvbnt_iCfcCxbvfI2_hEGkiOhzLLy3EWvCHnTRFFS2rEjIKu0gX9vsLTw8-GVqa33fTE1Se/s400/guiesbloc.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477103279122747378" /></a><br /><br />Cabacés ja té guia d'escalada en bloc. Es tracta d'un fanzine en blanc i negre, amb croquis sobre foto, accessos, informació pràctica... Vaja, tot el que ha de tenir una guia!! Tot excepte grau pas per pas. Només estan graduades les propostes de l'oberturista quan aquest s'ha pronunciat, i s'ha mencionat un grau orientatiu dels diferents passos de cada pedra per a orientar una mica el personal. Hi trobareu 3 sectors complets, unes 30 pedres i uns 130 passos de totes les mides, dificultats i inclinacions sobre conglomerat cabacerol de bidits, forats, còdols i esperons. El preu és de 8 euros, contribució que NO es destinarà a equipament de vies noves, sinó a fotre'ns una bona festa!! En venda als punts de venda habituals, refugi de Cal Ferrer i Camp Base Mataró (Can Kueka).<br /><br />au doncs,<br />a disfrutar-la!!Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-68129478618875234282010-05-17T05:20:00.001-07:002010-12-03T03:07:19.681-08:00Cap a la impremta<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIWYRnTPiCpxeBL_-Xh-3Me_z5J1D6PEf4w9dWkoXWd4Wf7MfhNtKFtjhANVPhqVI0P965RTJo5dYEZfXj0Lpzate4WbTY90mSXicmqGaQshAzRij-AyU9KKwiuBzXDWZTs3tGujhDI7vr/s1600/portadadefinitiva.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIWYRnTPiCpxeBL_-Xh-3Me_z5J1D6PEf4w9dWkoXWd4Wf7MfhNtKFtjhANVPhqVI0P965RTJo5dYEZfXj0Lpzate4WbTY90mSXicmqGaQshAzRij-AyU9KKwiuBzXDWZTs3tGujhDI7vr/s400/portadadefinitiva.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5472213578427832562" /></a>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-23139356387134008502010-04-24T04:30:00.000-07:002010-12-03T03:07:33.888-08:00Bo Diddley's jungle rythmAmics,<br /><br />aquest és el nom de la nova via que he equipat a un nou sector anomenat Les Crestes Baixes, i que és el vessant nord de Les Crestes. No el divulgo perquè només hi ha aquesta via, però depèn del ritme d'equipament ben aviat ús n'informaré amb detall. De moment una via en placa de forats a l'estil Mouriés (Provença) que ús farà moure els peus al ritme dels tambors i guitarres selvàtiques del gran Bo Diddley, a qui dedico aquesta via.<br /><br />salut i bones escaldades!!Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-17601990588146160512010-04-18T03:42:00.000-07:002010-12-03T03:07:52.787-08:00Pssst... Hi ha algú??Els escaladors com a col·lectiu ens ho seguim treballant... Tranquils, sempre ens quedarà aquella frase de "per quatre paguem tots", o aquella millor de "clar, els escaladors som les víctimes, és més fàcil prohibir escalar que parar una carretera...", o aquella tan bona de "és que en realitat els que embruten no poden ser considerats escaladors...".<br />Suposo que molts haureu vist la notícia apareguda a Desnivel referent a actes vandàlics a Margalef duts a terme per escaladors durant la passada setmana santa (una setmana santa, per cert, que ha sigut percebuda com una invasió sense precedents pels prioratins). La gota que farà vessar el vas de la paciència de Margalefans i PNMON. Però només una gota en un vas que fa anys que s'està omplint, anys de mal comportament, incivisme, de llençar la brossa sense pensar que Margalef és tan petit que no té la capacitat de fer-ne la recollida, de rentar-se les dents i rentar els plats a la font del poble, de fer les necessitats al costat de cases on viuen persones sensibles, d'aparcar indiscriminadament, d'incomprensió sobre el que aporta l'escalada i l'acumulació de gent a peu de via a la natura (en realitat res), i anys de només pensar en la nostra via, els nostres col·legues, la nostra furgo i de a quin desplom estan penjats el Sharma i l'Andrada.<br />Doncs nois, es pot estar acabant radicalment aquesta manera de viure, perquè hem abusat de la confiança dels Margalefans, que ja n'estan farts. Per als més pacients i que reben benefici de l'escalada (bar, fonda, botiga) la solució passa per una ordenació i racionalització d'aparcaments, zones de bivac i serveis. Però a la majoria (propietaris i algunes institucions mediambientals) els hi sembla més convenient la regulació de l'accés (cupos màxims de visitants) o fins i tot la prohibició...<br />Així que com que els escaladors no ens hem sabut autorregular, i hem entés la llibertat com a llibertinatge, només pensant en el benefici propi, doncs ara ens trobarem una regulació imposada... Imposada perquè com a col·lectiu no sabem estar a l'altura. Després ens queixarem a la FEEC, als ajuntaments, al PNMON, però la realitat és que ahir, a una reunió-debat oberta a la participació de tots els interessats a Cornudella de Montsant, en que s'havia de parlar sobre el Pla Especial que ha de regular entre altres coses l'escalada a Montsant per aportar solucions a la massificació i degradació de certes zones (especialment Margalef i Cornudella) érem 3 escaladors. A tall d'exemple, de caçadors, un col·lectiu menys nombrós, n'hi havia uns 10, fent pinya entre tots. Així que no ens podrem queixar si les regulacions es fan sense comptar amb nosaltres. Suposo que s'està més bé al bar veient com el RCD Espanyol reparteix patades que participant en una avorrida reunió. Doncs a nosaltres ens la fotran la patada al cul... <br /><br />Au doncsUnknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-14188797277203737182010-03-07T09:50:00.000-08:002010-12-03T03:08:05.594-08:00Nova Guia d'escalada en blocBenvolguts amics,<br /><br />ús presento la portada de la nova guia de boulder que estem preparant. Serà una guia autoeditada estil fanzine (encara està per decidir el format final). La meva idea era penjar a cabacésfree les ressenyes que anava fent, però ràpid, veient la quantitat de fotos que havia de penjar (buuuf!!) vam pensar a passar-ho a paper i fer una guia com a tal. Així que depenent de les ocupacions que tinguem en unes setmanes podreu trobar la guia al refugi. No cal ni dir (almenys als que seguiu aquest blog habitualment) que els passos proposats no estan graduats, així que només ús haureu de preocupar de xalar.<br /><br />salut i bones escaldades!!!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWj9TksYPVuRoVT637l99tdwB7uPB2xzVnHYJSxHRpVUIdel9rkTvlbawSwFtbui8KqpjDQhEtiVlKsF8L_VvKDAi6lJKw2u-ji65kRNWOoMHV8B0g7t-A3pPYgCOZLfccZAFndmTpcCzm/s1600-h/portada.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 316px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWj9TksYPVuRoVT637l99tdwB7uPB2xzVnHYJSxHRpVUIdel9rkTvlbawSwFtbui8KqpjDQhEtiVlKsF8L_VvKDAi6lJKw2u-ji65kRNWOoMHV8B0g7t-A3pPYgCOZLfccZAFndmTpcCzm/s400/portada.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445952931172801570" /></a>Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-16915342430402432792010-01-03T09:40:00.000-08:002010-12-03T03:08:24.284-08:00El Gegant, fisura MaestriAmics,<br /><br />aquí teniu la ressenya original del llibre de piades de la CLÀSSICA (amb majúscules) ascenció d'en Tapia i en Jover Rumbateam a l'agulla del Gegant. Hi ha vestigis en forma d'escarpes rovellades d'altres vies, força antigues, a les altres cares de l'agulla, vies que pròximament procedirem a reequipar per fer-les assequibles a tots els públics i que quedin del tot segures... QUE NO, QUE NO, NO ÚS ESPANTEU, Cabacés seguirà respectant la història i tradició de l'escalada, així que tindrem un petit reducte d'escalada autèntica d'autoprotecció on a més comptarà arribar al cim d'una agulla!! En tot cas si que m'ha transmés en Bernat Jover el seu interés en conèixer alguna dada d'aquestes vies, si algú en pogués aportar alguna estaríem molt contents de cara a refer per als nostres fills aquesta part de la història de l'escalada cabacerola que no coneixem.<br /><br />Així que ja a partir d'ara poseu els ferros artesanals a la motxilla i a disfrutar!!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-X044Fahyphenhyphenpg9n2JTDfXmAIE2l64D_RFomQEiHOuXeCbwRW8TNw2q3v-5NpfFpnKqOFjY9BZXezS9-FGKj72Gzgzqs49cD_GSC55Q-ueS5gIGtRn1-ouI1v-4rS_SJPvDLrqGBZz_3R9la/s1600-h/elgegant.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 291px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-X044Fahyphenhyphenpg9n2JTDfXmAIE2l64D_RFomQEiHOuXeCbwRW8TNw2q3v-5NpfFpnKqOFjY9BZXezS9-FGKj72Gzgzqs49cD_GSC55Q-ueS5gIGtRn1-ouI1v-4rS_SJPvDLrqGBZz_3R9la/s400/elgegant.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5422576423526606530" /></a>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-82334958174268748052009-12-15T09:24:00.000-08:002010-12-03T03:08:36.916-08:00La nevada i cap d'anyPreciosa nevada la que ha caigut, aquí en teniu una mostra, cosa que ens recorda que el nadal s'acosta i el cap d'any ja és aquí, així que hem fet una proposta superfanàtica al refugi per si voleu passar el canvi de número amb nosaltres i escalar l'endemà. <br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj82gTeZHBKhdTKVumk30kP2N4CpKpCZIb6gfJt0Ddu4SBXPntskzdoc44Yj-iKsdjfoQprWsQLHJsQbqBJyOwPMimvaS3nLI9BvEDycicJS1zMtavk_F1M4AVNcWMqUzyW9FHWegq9XaJu/s1600-h/dscn5016.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj82gTeZHBKhdTKVumk30kP2N4CpKpCZIb6gfJt0Ddu4SBXPntskzdoc44Yj-iKsdjfoQprWsQLHJsQbqBJyOwPMimvaS3nLI9BvEDycicJS1zMtavk_F1M4AVNcWMqUzyW9FHWegq9XaJu/s400/dscn5016.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415517069418296306" /></a><br />Menú de cap d'any a Cal Ferrer:<br /><br />Tapes i canapés de delicadeses,<br /><br />amanida tèbia amb tempura de gambes,<br /><br />faisà al raïm,<br /><br />taula de formatges,<br /><br />mousse de xocolata,<br /><br />raïm de cap d'any,<br /><br />Copa de vi blanc Les Brugueres 08<br />Copa de vi negre Solanes 06<br />Copa de Cava Agustí Torelló Mata Brut Nature<br />Cafè<br /><br />Música, llar de foc i campanades tradicionals per només<br /><br />30 euros per persona<br /><br />Places limitades i garantia de rotpunkt l'endemà (segons estat del personal)Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-72039268431182658542009-12-09T07:14:00.000-08:002010-12-03T03:08:50.436-08:00El fesol es fa sol si fa solHola amics/gues,<br /><br />aquest nom tan ocurrent d'en Joan Ribera és per a una via que es troba a la Fresca, als tormegals, i que va tenir la seva primera ascenció en rotpunkt el diumenge passat. Primera ascenció per Kik i José Lara, d'aquesta via bloquera de patates i pas clau sobre còdols de primera falange. Proposen 7b. Felicitats.<br /><br />Passat el pont i la fira de l'oli només queda destacar el gran ambient d'aquests dies al refugi i a les parets. Ens encanta veure que la gent disfruta del nostre encantador racó.<br /><br />Salut i fins aviat amics!!Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-29761867662781186322009-11-17T06:11:00.000-08:002010-12-03T03:09:08.188-08:00Info CalisayHem anat a escalar al Calisay per estrenar el camí, que ha quedat molt xulo i gaudir de les vistes. De pas hem escalat i hem sanejat una mica la virginal roca. En general el Calisay és el paradís del forat regleta romo i el bidit, però també hi ha bones bústies. Si les vies no fossin tan curtes (màx. 15 metres) estaríem parlant d'un sector impressionant. No és el cas, així que ens trobem davant d'un sector de sisè grau explosiu, vies tècniques però de no encantar-s'hi.<br /><br />Hem fet dues vies:<br /><br />La núm 3. del llibre de piades que comença a la fisura de pujar al segon pis. OPINIONS INCENDIÀRIES. Tècnica, de forats sempre petits. Rondant el 6c.<br /><br />Just a l'esquerra i compartint reunió LA 118 (núm. pintat a la paret, alguna història de partió de finques o jo què sé...). Més canto que l'anterior, alguna bona bústia. Sobre el 6b.<br /><br />Unes imatges d'aquest lloc tan especial i del camí. (1) La tardor al barranc de Montsant, (2) la Covassa i (3) el cartell artesanal. (4) Tenim també la Isa i la Eira amb la moda tardor 09 a l'escala dels gegants (el nom l'he inventat, disculpes els filòlegs puristes, ja provaré d'esbrinar amb l'ajut dels jaios saberuts el nom d'aquest prodigi arquitectònic i del grau que hi mena). (5) El sector és la petita placa grisa que queda a l'esquerra de l'arbre sec, darrera de l'arbre hi ha la Singla.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADjulUwUWxZgoD49gTZN6CmEV6AeTNC75JByKSLZHjanRoe0Hzx4nm3pduytttoIG9JZ3uJzoyLABlkctSxBsl7oRAHVNS0_jJF4zw0-tb8RGeAQ0TM5hrU2o0H43l-Md2Ulol6WJC8nV/s1600/dscn4880.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADjulUwUWxZgoD49gTZN6CmEV6AeTNC75JByKSLZHjanRoe0Hzx4nm3pduytttoIG9JZ3uJzoyLABlkctSxBsl7oRAHVNS0_jJF4zw0-tb8RGeAQ0TM5hrU2o0H43l-Md2Ulol6WJC8nV/s400/dscn4880.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405079024214653490" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0pqR13oFyAli-oMvrSRkgO5NhSvac-0Sdv96AqrB8td8pSnTG9A9X05FT4cn8IhyBVj5dA2y6JAbtZXYecPYZ4ZtUjto0jywP3NX2LHBg9YKky7GhZGwAYuOUpIi_OwtcrhX6t1ci8y4N/s1600/dscn4882.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0pqR13oFyAli-oMvrSRkgO5NhSvac-0Sdv96AqrB8td8pSnTG9A9X05FT4cn8IhyBVj5dA2y6JAbtZXYecPYZ4ZtUjto0jywP3NX2LHBg9YKky7GhZGwAYuOUpIi_OwtcrhX6t1ci8y4N/s400/dscn4882.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405079022785915506" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsWdEHYJXdlvNitka-ieAGMlB0uFJvlBudp9aEcg-8LYe0_PBB1-NJjuENAiKeZglWefygENjKEn6pCmnFnd1vJ3AMmEndq-0YbMr3o1Y5qju1sJkc6OBrbB4nCXfRbaI2B3MtR9iKpBN0/s1600/dscn4874.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsWdEHYJXdlvNitka-ieAGMlB0uFJvlBudp9aEcg-8LYe0_PBB1-NJjuENAiKeZglWefygENjKEn6pCmnFnd1vJ3AMmEndq-0YbMr3o1Y5qju1sJkc6OBrbB4nCXfRbaI2B3MtR9iKpBN0/s400/dscn4874.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405079017782248082" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjsjk22e1fuz8Z9_6BBIUKRGVlVfUdfgJGD9jK07eHsBj_z57tGshyphenhyphenhm-Ppl_O_Dg3qevJSJLiOOd_fxuWMIT_BQq3LW8SyrayINStLvh80nuyvfc6k_h7p3cy8ZoDpKvDvuZZazN4RloG/s1600/dscn4872.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjsjk22e1fuz8Z9_6BBIUKRGVlVfUdfgJGD9jK07eHsBj_z57tGshyphenhyphenhm-Ppl_O_Dg3qevJSJLiOOd_fxuWMIT_BQq3LW8SyrayINStLvh80nuyvfc6k_h7p3cy8ZoDpKvDvuZZazN4RloG/s400/dscn4872.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405079008541078402" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUrfZtar_7k-dlXaYHghfP7PzJZkWAmNOviKbqtM3rGR4VgiA1c8VDPCgMhdaAD6EcACx3k1Wem0YrEEbsvs4nnyb_z5X6WLLOkvLTAuaulgq-4G8vG70NYZH43ofHP95gFc6_HPwDCf1k/s1600/dscn4871.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUrfZtar_7k-dlXaYHghfP7PzJZkWAmNOviKbqtM3rGR4VgiA1c8VDPCgMhdaAD6EcACx3k1Wem0YrEEbsvs4nnyb_z5X6WLLOkvLTAuaulgq-4G8vG70NYZH43ofHP95gFc6_HPwDCf1k/s400/dscn4871.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405079000884759474" /></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-67565361272275390092009-10-19T23:02:00.000-07:002010-12-03T03:09:22.966-08:00CalisayCALISAY, a més d'un licor d'herbes d'origen bohemi que és un símbol a Arenys de Mar, és un nou/vell sector de Cabacés. És vell perquè les primeres vies les vam equipar amb en Yuri el 2001, i les últimes el 2005. Però nou perquè faltava un camí per arribar al sector, i després d'uns mesos de feina, ahir a la tarda, convertit en desbrossadora i aixecant un núvol de pols al meu pas vaig enllestir aquest camí que:<br /><br />- És una joia, passa per la Covassa, puja un grau molt bonic, marges de pedra fets per gegants i un bosc ple de vida i silenci.<br />- Obre tot un ventall de noves possibilitats, és a dir, nous sectors, alguns boníssims i amb totes les dificultats.<br />- Les vistes sobre el barranc de Montsant són espectaculars.<br /><br />Així doncs tots convidats a disfrutar de les 7 vies del Calisay, vies de 12-18 metres, en roca gris i taronja excelent plena de forats, que es mouen entre 6a i 6c aprox.<br /><br />Aproximació d'uns 10 minuts segons fanatisme. Per trobar el camí cal passar Lo Paredón 100 metres, i quan trobem un camp d'olivers creuar-lo. A la cantonada nord-oest del camp surt un corriol que s'ha de seguir 200 m fins que desemboca al camí Ral de Cabacés a la Bisbal. És un camí empedrat que a la dreta ens porta a Les Coves Altes i Can Xixanta. A l'esquerra en baixada ens porta a la Covassa. Agafarem a l'esquerra, creuarem la cova i seguirem uns 50 m fins que trobarem una fita que ens assenyala un petit talús on comença el camí. Ràpidament trobarem el grau, el marge dels gegants i en 200 metres de pujada forta un cartell indicador artesanal. A la dreta trobaríem a La Singla, futur sector, i a l'esquerra seguim cap al Calisay, primer planejant i després en una pujada que ens deixa sota un cingle-bauma. Només haurem de resseguir aquest cingle uns 100 m per trobar el sector.<br /><br />Ressenyes al llibre de piades del refu.<br /><br />Salut i bones escaldades!!!Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-79549319951762958302009-10-16T23:16:00.000-07:002010-12-03T03:09:44.048-08:00Cabacés a DesnivelEl número 279 de Desnivel ha sigut el número escollit per l'editor per presentar la gran primícia de l'any, l'esperat article de Cabacés i la seva gent. Hem sortit a un gran número, compartint-lo amb el primer A6+ de la història obra del Pelut i l'Ester Ollé, amb el gran i admirat Ricardo Cassin, amb la primera a la sud del Cho Oyu de Dennis Urubko, la via en lliure en paret més difícil del món, Orbayu dels Pou al Picu Urriellu, i la dramàtica i trista "serpiente de verano" d'Òscar Pérez i Álvaro Novellón al Latok II (això és mala sort).<br />En tot cas vull agrair als redactors de Desnivel la vista i sensibilitat que han tingut creant els paràgrafs i subtítols del text i la tria del títol de l'article (ús juro que l'han triat ells!!). També un agraïment al David Munilla per les fotos. Això si, la cama estirada endarrera és pura posse...<br />Per celebra-ho amb els seguidors del bloc ús brindo la versió íntegra de l'article, un tostón que els de Desnivel no van voler... Vinga valents, a veure qui arriba al final!!<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifI9TNPZ8xJRCSzuFwIjTsXtdNGRss0NmvZnKvxJPSZqIEQ48RCQfRxEpICJmMlN77gxVd3aeVERcokIcHKInFPTp9BF9Z9OFMa8XP9vWDJgRLJNIT2ucV-4YiAOWwEU2QMou9_CBA4NDe/s1600-h/maig09+048.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifI9TNPZ8xJRCSzuFwIjTsXtdNGRss0NmvZnKvxJPSZqIEQ48RCQfRxEpICJmMlN77gxVd3aeVERcokIcHKInFPTp9BF9Z9OFMa8XP9vWDJgRLJNIT2ucV-4YiAOWwEU2QMou9_CBA4NDe/s320/maig09+048.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393466934676134658" /></a><br />Cabacés (o Cabassers)... Nueve años ya en que esta palabra resuena en cada poro de nuestra piel, de nuestra conciencia, como un sueño de libertad adolescente primero, como la libertad misma desde el primer paseo, que incrédulos, realizamos esa ya lejana tarde de mayo del año 2000.<br />A veces olvidamos para que vinimos aquí, cual fue la excusa para abrirnos a este maravilloso mundo. Vinimos para escalar, después de haber encontrado lo que creímos que era un tesoro de roca. Nueve años después la escalada es la idea original, el inicio, el leitmotif de una relación profunda con nuestra tierra, con nuestro aire, nuestras raíces y nuestro espíritu. <br />Por esta razón los toques de fanatismo del ambiente de la escalada en Cabacés no pasan de una relación relajada con las rocas, amigable, en la que el rendimiento deportivo es totalmente secundario ante la vivencia hedonista que nos brinda este encantador valle. A pesar de este relajo no hemos estado parados: Unas 190 vias son la demostración viva de que no sólo hemos optado por la vida contemplativa.<br />Cómo la historia de la escalada en Cabacés es reciente y sin aparente evolución, puesto que se empezó a gestar como zona de escalada deportiva, sería absurdo detallar algún hito deportivo. Sólo destacar que en una ascención clásica a la aguja llamada El Gegant, Bernat Jover i Jordi Tàpia con su tradicional estilo, hallaron unos viejos clavos caseros en la cima de procedencia desconocida. Por nuestra parte, antes de empezar a equipar en Cabacés pudimos escalar las cuatro vías del Totxo dels Bombers, equipadas por bomberos forestales de verano a mediados de los años 90.<br />Por lo tanto la evolución de la escalada en Cabacés tiene un valor estrictamente personal y ha ido acorde con nuestro nivel, motivación y viajes o los de nuestros amigos. Así podemos recordar nuestra primera etapa, la de descubrimiento y primeros experimentos equipadores, algunos bastante torpes. Era curioso ver el interés que despertamos entre los vecinos. Para ellos, campesinos acostumbrados a convivir por obligación con el pedregoso terreno, era una novedad chocante ver a alguién interesado en las rocas que jalonaban sus trossos (terrenos), y gustosamente nos ofrecían sus rocas para que escalásemos en ellas. A la par, desarrollamos una manera de entender la escalada en la que primaba el placer, y en la que los logros deportivos del personal servían, a lo sumo, para decidir quién pagaba la ronda (rondas que por supuesto nadie pagaba). Es testigo de este proceder el excepcional pie de vía de Can Adefecio, sin duda uno de los mejores del mundo, y en la que el escalador podía ser animado o abucheado según el estado anímico de un muy bien acomodado auditorio. <br />Un buen día (o noche) recogimos en la carretera de Falset a un chaval de aspecto desaliñado y salvaje, de nombre Hugo, que venía del norte y hablaba con acento muy raro. Claro, es que era eslovaco. Así que nosotros le ahorramos un paseo nocturno de 15 quilómetros y él a cambio nos mostró hasta dónde se puede llegar con imaginación y poco dinero. Se inició la etapa de las visitas de eslovacos, todos viajeros con bolsillos vacíos pero con gran sensibilidad para la música y la comprensión de la naturaleza . Recuerdos de esa época son los paseos bajo la luz difusa de lunas en eclipse, las juergas nocturnas con música acústica en la Covassa, las actuaciones circenses con fuego, los talleres de pasteles aromáticos y panes variados y una gran sensación de comunión con la madre naturaleza. En cuanto a escalada se refiere, Rudo y Katka nos legaron “Klobassa” (típico embutido eslovaco), en la Cova de l’Auriona (Cueva de la Golondrina) un supertecho de 20 metros salpicado de distanciados agujeros que espera pacientemente un primer ascencionista (rondará el 8c?).<br />Con el reconocimiento de la inexistencia de límites entramos en una etapa de estimulante crecimiento espiritual, de descubrimiento a través de ayunos, yoga y apertura de la conciencia. No en vano nos encontramos en Montsant (Montaña Santa), lugar ancestralmente apartado y escenario escogido como rincón de expansión de la conciencia por eremitas y místicos de la que son testigos las numerosas ermitas que jalonan la sierra. Como reza el inicio del ordenamiento del orden cartujano de San Bruno establecido en el siglo XII en Scala Dei (a los pies de Montsant): En el silencio de la naturaleza se puede escuchar a Dios. A la par llegó nuestra época, lejana ya, de máximo fulgor deportivo, bien modesto en un nivel general por lo que sería absurdo detallarlo. Fue el momento también de fraguar una forma de vida indefinible pero plena, transmisible entre gentes de buena voluntad (bidireccionalmente) con algo de apertura y calma, mediante tertulias ante el fuego del refugio o ante la fuente en el frescor nocturno del verano. Se trata de la cristalización de una forma de entender la escalada como movimiento e idea (de la que por supuesto no somos pioneros, huelga decirlo), un corpus más complejo de lo que un simple croquis con grados puede mostrar. <br />Finalmente llegaron nuestras preciosas hijas, que con su sonrisa y carácter demuestran que estamos en el buen camino para tener un mundo mejor, en el que un desconocido puede ser un amigo con sólo una leve mirada que se cruza, cosa que hemos aprendido de los amables Cabacerols, gentes confiadas de gran curiosidad con los visitantes y de conversación fácil y agradable. Un mundo mejor dónde el grado asignado a las vías ocupa el lugar orientativo que no debió abandonar y ya no sirve para hinchar egos... O almenos no los nuestros, aunque esto puede que sea una excusa barata ya que hace mucho que no encadenamos nada destacable, quién sabe... En todo caso, en Cabacés, a pesar de seguir graduando las vías (no así los búlders), el grado cómo entidad propia murió durante el verano del 2008, al grito premonitorio de “El grau ha mort!!!” (el grado ha muerto), lema nacido probablemente durante una juerga nocturna regada con efluvios, no lo recuerdo con exactitud. Estamos también en una época de apertura a la comunidad escaladora (a pesar de que Cabacés nunca ha sido un Secretivo, puesto que nunca hemos escondido nuestro origen al viajar) después de muchos años de soledad en los pies de via, por lo que no es raro ver peña escalando habitualmente en un entorno y píes de vía todavía limpios y con vegetación, esperemos que dure. También me gustaría destacar las catas enogastronómicas que se han desarrollado en los últimos tiempos, sobretodo desde que han aparecido los amigos vascos con sus quesos artesanales y su cultura y lengua milenarias. El vino y la buena mesa pueden ser una buena razón para visitar el refugio y relajar los antebrazos y la mente con el elixir, la sangre de la vida (no en vano estamos en una tierra que respira vino...). <br /><br />LA ESCALADA<br /><br />El tipo de escalada en Cabacés se aleja del arquetipo de la escalada en Montsant y Margalef, a pesar de compartir el tipo de roca. Cabacés se encuentra en las últimas estribaciones occidentales de Montsant, a baja altitud (entre 300 y 700 metros), por lo que la roca mayoritaria es un conglomerado más viejo, de capas más profundas, de grano más fino y con más proporción de arenitas que de sedimentos calcáreos en su cemento. El resultado es una roca de agarres más pequeños y formas redondeadas, donde predomina el bidedo y las piedras de río (còdols) estilo Montserrat, dando lugar a una escalada técnica y difícil a vista, que requiere de dedos acostumbrados a arquear y a sentir el tacto sobre formas romas, pero también de primeras falanges acostumbradas a tirar en extensión en bidedos y monodedos. Por lo tanto se trata de una escalada exigente dónde no basta con estar fuerte, es necesario usar la cabeza y los pies, pero donde también es necesaria una buena dosis de fuerza bruta en largos bloqueos sobre presa pequeña. A pesar de ello, al tratarse de una roca de mucho relieve siempre podremos encontrar algún canto o rugosidad invisible que se adapte más a nuestros dedos, estilo o técnica de pies. Pero no os asustéis adictos al plafón, es una roca muy variada, con tramos profusamente agujereados, a veces en desplome, planteando movimientos atléticos, siendo el número de cuevas innumerable. De todas maneras, y en cuanto a cuevas y desplomes para vías estratosféricas se refiere, no es oro todo lo que reluce, y hay que reconocer que, dependiendo del sector, es habitual encontrarse con lajas sueltas, patatas engañosas y bastante líquen, por lo que el trabajo del equipador no es fácil. Pero incluso ante tal situación, ha prevalecido la autenticidad en nuestra concepción de la escalada y no se ha gastado ni un gramo de sikadur ni tan siquiera para reforzar cantos, por lo que nos encontramos en un sitio dónde la escalada es cien por cien natural. Ni cabe decir que no existe ni un sólo canto artificial en Cabacés, innecesarios con tanta roca a nuestro alrededor y tanto relieve. Incluso es habitual encontar agujeros algo dolorosos, pero hay que saber distinguir entre un relieve peligroso para los tendones y un canto algo agresivo. Hemos evitado tirar de lima sistemáticamente convirtiendo todos los agujeros en formas redondeadas y de agradable tacto a gusto del consumidor, entiéndase, como presas de rocódromo. Nos encanta sentir el tacto diferente de cada presa, y siempre hemos optado por fortalecer nuestra piel y tendones antes que por limar y domar nuestra querida roca. Lo habitual es encontrar agujeros agradables y patatas que respetarán en gran manera nuestra sensible piel.<br /> Por lo demás, también como sello de identidad de Cabacés y a diferencia de lo habitual en Montsant, predomina la escalada de fuerza-resistencia con tramos duros y vias salpicadas de pasos de bloque (uno detrás de otro) por encima de la continuidad pura. Teniendo esto en cuenta, por suerte, la altura máxima de las vias es de 30 metros y la media se sitúa en los 15-20 metros. Y digo por suerte porque os puedo asegurar que vías en apariencia cortas y pequeñas, después de ser escaladas ya no parecen tan cortas... Es destacable por otra parte que la gran variedad de formas da vías con mucha personalidad, no hay dos iguales, e incluso contamos con vías únicas en el mundo por textura y gestualidad, pero dejaré que las descubráis por vosostros mismos...<br /><br />LOS SECTORES<br /><br />Antes de hablar de cada sector es importante mencionar la belleza de estos boscosos parajes incluidos en el parque natural de la Serra de Montsant. No se trata de sectores de acceso fácil (pistas o senderos) pero son accesibles andando desde el pueblo con paseos de entre 15 y 40 minutos, por lo que es un buen sitio para abandonar la vorágine de la vida urbana y dejar aparcado y tranquilito el coche.<br />Por otra parte las orientaciones son variadas, predominando en general la orientación este y oeste, por lo que los sectores cuentan con sol y sombra por la mañana o por la tarde. Si a esto añadimos las diferentes incidencias de los vientos locales tenemos como resultado que escogiendo bien el sector para la época y horario podemos escalar todo el año, e incluso estar fresquitos por las tardes del ardiente verano, lo habitual por estos lares. Sino, siempre nos quedará el río o la piscina...<br />El sector donde empezó todo fue en Els Solans, las paredes que dominan el<br /> pueblo, y que cómo su nombre indica reciben los primeros rayos de sol del día. Aquí la roca puede calificarse de excelente, limpia y sólida y de colores y texturas variados. La gran equipadora de estos sectores ha sido Isa a la que debemos la mitad de las vías y las más clásicas. Encontramos gran variedad de dificultades en sectores muy juntos con pies de vía muy buenos o directamente paradisíacos (Can Adefecio). Bonitas vistas del pueblo y de la Serra Major (Montsant) y un bonito paseo para acceder al sector, ideal para calentar, pasando por los Blocs del Camí donde equipamos nuestras primeras vías (en general cortas y anecdóticas).<br />En el fondo del Barranc de Montsant, dirección a la ermita de La Foia encontramos Els Tormegals y Lo Paredon. Se trata el primer sector de un conjunto de bloques (Tormos en el dialecto local) en el fondo del barranco con sombras y rincones exhuberantes y vías predominantemente bloqueras. Destaca La Fresca por ser un lugar ideal para verano. Lo Paredon es la pared que domina estos bloques, un sector grande con vías más contínuas, algunas bastante dificiles, donde encontramos una roca gris de romos y agujeros (también romos) con bastante líquen pero que poco a poco va quedando bien limpio. Personalmente estoy totalmente enamorado (amor de padre) de este sector y de sus vías, auténticas cajas de sorpresas.<br /> El otro gran sector es Les Crestes, en el vecino Racó de les Valls subiendo a la Font de Cavaloca. Una impresionante cresta de conglomerado calcáreo donde predomina la continuidad en muros tiesos de agujeros y regletas, siempre con secciones técnicas y que se debe enteramente al trabajo de Bernat Jover Rumbateam. Buenas vistas y buena ventilación para el verano, con predominancia del grado medio.<br /> El resto de sectores se encuentran diseminados por la zona. Normalmente se trata de sectores pequeños pero de gran encanto que serán ampliados en los próximos años, puesto que queda mucha y buena roca virgen. Algunos sectores tienen gran personalidad como Calisay, una placa gruyère homógenea con 8 vías de agujeros o l’Onada, sector equipado este último por Joan Ribera y Fidel Gutiérrez constitiudo por una cresta calcárea, técnica y tiesa, y que es un gran ejemplo de mini Verdon (muy mini): placa de calcáreo gris, río y ambiente aéreo. Existen aquí unas diez vías, muchas de séptimo grado.<br />En los últimos años también han nacido sectores de búlder, a pesar de mi tozudez y empeño en creer que el conglomerado no da buenos búlders. Pero gracias a la insistencia de Albert Jover Kueka, me puse manos a la obra y tenemos una bonita zona de bloque con unos cien pasos abiertos, ni marcados ni graduados, pero con gran variedad de dificultades y con algunos bloques hiperestéticos sobre romos y regletas, quedando, así cómo a vías se refiere, un grandísimo potencial por descubrir... Pero aquí la vida va pasando lenta y sabiamente, en harmonía, por lo que el crecimiento de éstos y nuevos sectores estoy seguro que seguirá un proceso pausado, natural, cómo el fluir de las estaciones. <br /><br />AGRADECIMENTOS<br /><br />Toda esta vida que he intentado cristalizar en estas líneas no hubiese sido posible sin la ayuda de nuestros amigos y familiares. Son innumerables ya los ratos inolvidables pasados en este rincón de mundo, por lo que no me atrevo a mencionar a nadie explicítamente. Todos sóis Cabacés. Debo mencionar también la colaboración de Esports Dom y de Fixe en la adquisición del material para equipar. Un agradecimiento muy especial para los habitantes de este pueblo y esta comarca, que tanto nos han dado, sobretodo en lo que se refiere al amor por el vino, los olivos, la tierra y la vida rural y a la adquisición de hábitos saludables de vida, verdura y fruta del huerto, ritmo de vida pausado dónde todo momento es bueno para establecer una conversación... Y un último espacio más corto pero no menos importante para Ricardo y Neus, muchas gracias de todo corazón. <br /><br />Ferran MestresUnknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5507643925856269518.post-6641506481360775052009-10-10T08:06:00.000-07:002010-12-03T03:09:57.974-08:00Nus de roca<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5kK3CWeHeF2qU4A6m4aByVqwi5TcFv2lpZ5w_el7A-EwZVqQjy37gqwDDQx8EDChA2Ezi8xY7lYSZD09sloZW8n1dwJcP9Lq4LxqsnwHCtrymAAw7yupCry6SoO5GD2X0Az5dWjRKoywy/s1600-h/dscn4715bn.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5kK3CWeHeF2qU4A6m4aByVqwi5TcFv2lpZ5w_el7A-EwZVqQjy37gqwDDQx8EDChA2Ezi8xY7lYSZD09sloZW8n1dwJcP9Lq4LxqsnwHCtrymAAw7yupCry6SoO5GD2X0Az5dWjRKoywy/s320/dscn4715bn.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5391036679555999298" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0FFzpZ3d_nwR4b2XOMZAncHh_DW-BAyprSEpwiTSW1hCiS18saDnFv0vge1mtsHiy4NRYdHpu5Mj7_JEya5tL4I0M0bukqGJGFfx4FtxSWUWXQpS1P7Uj9TCbizs7Ec7HF4eooOnEvdCe/s1600-h/dscn4718.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0FFzpZ3d_nwR4b2XOMZAncHh_DW-BAyprSEpwiTSW1hCiS18saDnFv0vge1mtsHiy4NRYdHpu5Mj7_JEya5tL4I0M0bukqGJGFfx4FtxSWUWXQpS1P7Uj9TCbizs7Ec7HF4eooOnEvdCe/s320/dscn4718.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390988736992254658" /></a><br /><br />Homenatge al l'admirat Dean Fidelman. Salut!!!!Unknownnoreply@blogger.com4