Vies clàssiques de les nostres muntanyes

Benvolguts amics,

Com veieu els seguidors del bloc de l'escalada cabacerola, poca activitat hi ha que sigui digna de piar. I és per això que m'invento una secció nova, per tenir l'excusa d'escriure alguna cosa i fer veure que encara em podeu considerar escalador.
El cas és que la meva motivació actual passa per les vies de diversos llargs i si pot ser que respectin la morfologia i naturalesa de la roca, i en que per escalar-les calgui fer ús dels estris que ens permetin l'autoprotecció i de les eines mentals i espirituals que ens ofereix la dimensió psicològica de l'escalada. aquella que queda tant desdibuixada en l'escalada paraboltada.
Així que la secció "vies clàssiques de les nostres muntanyes" pretén, sense cap ànim d'exhaustivitat, mostrar algunes vies de Montsant i serres veïnes que ens facin xalar amb aquesta dimensió de l'escalada, i que ens permetin escalar en llocs romàntics, màgics, silenciosos i d'entranyable paisatge.
I per començar, curiosament, no he triat el meu Montsant sinó l'anomenat (mal anomenat per mi) Lo Pirineu del sud, El Port, i concretament dues vies dels Estrets d'Arnes i encara més concretament de les Moles del Don. Un lloc salvatge i solitari però de fàcil accés i ràpid descens, així que el compromís és baix i l'escalada es pot considerar de plaer (excepte algunes vies!!!). Dos bones vies representatives del lloc són:

SAM BELLUGA: Escandalós diedre de llibre, super estètic i espectacular. Cal anar psicològicament preparat per a tirades de IV grau "montserratí" desprotegit i per al diedre, sostingut i amb llargs trams a protegir, encara que de protecció franca. El diedre és aeri, espectacular i molt excitant, amb trams de roca delicada que no fan sinó donar encant a l'escalada i que fan bellugar-la. A partir del diedre es pot triar sortir per la sortida directa equipada amb parabolts o per la via original, molt clàssica i romàntica. Ambient de primera en tot cas, es trii el que es trii. Per mi una via indispensable, emocionant però amb reunions a prova de bombes, així que la seguretat depèn absolutament d'un mateix i de la seva destresa.

TINTIN A LES MOLES: Via superfàcil i molt assegurada amb parabolts, ideal per començar a escalar o per a divertimento després d'una altra via. També em va semblar una bona via per a iniciar-se en el món del solo integral - grimpada (cosa gens recomanable per un pare de família com jo).

Au doncs,

bones escaldades i fins a la propera!!

Guia d'escalada Collegats. Petits matisos.

Bones gent!!

Avui no ús parlaré de Cabacés sinó d'una zona amiga amb refugi amic (CAL GUERXO, patrocinador de que subscriu) que es troba a la sortida nord del congost de Collegats, Bresca. A Bresca hi ha dues penyes calcàries on fa uns anys vaig equipar algunes vies. Recenment ha sortit publicada una guia de Collegats on s'inclouen les parets de Bresca i per tant les meves vies, així que com a equipador i ideòleg d'algunes vies faré uns breus apunts i matitzacions que poden ser del vostre interès, o que lliurement podeu considerar collonades sense importància!!!

Les vies que jo vaig equipar es troben al sector Gaia:

La via 1, LA GEGANTA ADORMIDA (7a+), està pensada per ser assegurada desde la repisa (molt herbosa), i per això es van instal·lar dos parabolts. És possible entrar a aquesta repisa per un marge a l'esquerra de la paret. De totes maneres és factible realitzar la via tal com indica la ressenya, entrant per la via 2 ÀGATA.

La via 3, s'anomena EL DRAP DE LES ENCANTÀRIES, enlloc de les ENCANTADES que no ser de quins éssers mitològics es tracta. Va ser originalment graduada de 6a+.

La via 4 s'anomena EIRA enlloc de L'EIRA. Hi ha un parell de parabolts que s'han d'acabar de matisar. Va ser originalment cotada de 7b/c.

La via 5 s'anomena LO CANUT DELS MENAIRONS. A la guia consta com a MINAIRONS. Probablement aquesta denominació sigui l'habitual al Pallars per a aquests petits i treballadors éssers, però per raons de nostàlgia personal vaig preferir usar la forma MENAIRONS amb E. La via va ser graduada originalment de 6b+.

Finalment figuro com a equipador amb el nom de Ferran T. que molts sabreu que no és el meu nom veritable!!

Bé, com ús deia, collonades sense importància (excusa per a fer un post en aquests dies sense notícies d'agost) que no poden desvirtuar la gran feina duta a terme en l'el·laboració d'aquesta guia modèlica i visualment excel·lent (Ballart SA).

Gràcies i fins a la pròxima!!

Ja al seu quiosc!!! Escalada en bloc a Cabacés

Cabacés ja té guia d'escalada en bloc. Es tracta d'un fanzine en blanc i negre, amb croquis sobre foto, accessos, informació pràctica... Vaja, tot el que ha de tenir una guia!! Tot excepte grau pas per pas. Només estan graduades les propostes de l'oberturista quan aquest s'ha pronunciat, i s'ha mencionat un grau orientatiu dels diferents passos de cada pedra per a orientar una mica el personal. Hi trobareu 3 sectors complets, unes 30 pedres i uns 130 passos de totes les mides, dificultats i inclinacions sobre conglomerat cabacerol de bidits, forats, còdols i esperons. El preu és de 8 euros, contribució que NO es destinarà a equipament de vies noves, sinó a fotre'ns una bona festa!! En venda als punts de venda habituals, refugi de Cal Ferrer i Camp Base Mataró (Can Kueka).

au doncs,
a disfrutar-la!!

Cap a la impremta

Bo Diddley's jungle rythm

Amics,

aquest és el nom de la nova via que he equipat a un nou sector anomenat Les Crestes Baixes, i que és el vessant nord de Les Crestes. No el divulgo perquè només hi ha aquesta via, però depèn del ritme d'equipament ben aviat ús n'informaré amb detall. De moment una via en placa de forats a l'estil Mouriés (Provença) que ús farà moure els peus al ritme dels tambors i guitarres selvàtiques del gran Bo Diddley, a qui dedico aquesta via.

salut i bones escaldades!!

Pssst... Hi ha algú??

Els escaladors com a col·lectiu ens ho seguim treballant... Tranquils, sempre ens quedarà aquella frase de "per quatre paguem tots", o aquella millor de "clar, els escaladors som les víctimes, és més fàcil prohibir escalar que parar una carretera...", o aquella tan bona de "és que en realitat els que embruten no poden ser considerats escaladors...".
Suposo que molts haureu vist la notícia apareguda a Desnivel referent a actes vandàlics a Margalef duts a terme per escaladors durant la passada setmana santa (una setmana santa, per cert, que ha sigut percebuda com una invasió sense precedents pels prioratins). La gota que farà vessar el vas de la paciència de Margalefans i PNMON. Però només una gota en un vas que fa anys que s'està omplint, anys de mal comportament, incivisme, de llençar la brossa sense pensar que Margalef és tan petit que no té la capacitat de fer-ne la recollida, de rentar-se les dents i rentar els plats a la font del poble, de fer les necessitats al costat de cases on viuen persones sensibles, d'aparcar indiscriminadament, d'incomprensió sobre el que aporta l'escalada i l'acumulació de gent a peu de via a la natura (en realitat res), i anys de només pensar en la nostra via, els nostres col·legues, la nostra furgo i de a quin desplom estan penjats el Sharma i l'Andrada.
Doncs nois, es pot estar acabant radicalment aquesta manera de viure, perquè hem abusat de la confiança dels Margalefans, que ja n'estan farts. Per als més pacients i que reben benefici de l'escalada (bar, fonda, botiga) la solució passa per una ordenació i racionalització d'aparcaments, zones de bivac i serveis. Però a la majoria (propietaris i algunes institucions mediambientals) els hi sembla més convenient la regulació de l'accés (cupos màxims de visitants) o fins i tot la prohibició...
Així que com que els escaladors no ens hem sabut autorregular, i hem entés la llibertat com a llibertinatge, només pensant en el benefici propi, doncs ara ens trobarem una regulació imposada... Imposada perquè com a col·lectiu no sabem estar a l'altura. Després ens queixarem a la FEEC, als ajuntaments, al PNMON, però la realitat és que ahir, a una reunió-debat oberta a la participació de tots els interessats a Cornudella de Montsant, en que s'havia de parlar sobre el Pla Especial que ha de regular entre altres coses l'escalada a Montsant per aportar solucions a la massificació i degradació de certes zones (especialment Margalef i Cornudella) érem 3 escaladors. A tall d'exemple, de caçadors, un col·lectiu menys nombrós, n'hi havia uns 10, fent pinya entre tots. Així que no ens podrem queixar si les regulacions es fan sense comptar amb nosaltres. Suposo que s'està més bé al bar veient com el RCD Espanyol reparteix patades que participant en una avorrida reunió. Doncs a nosaltres ens la fotran la patada al cul...

Au doncs

Nova Guia d'escalada en bloc

Benvolguts amics,

ús presento la portada de la nova guia de boulder que estem preparant. Serà una guia autoeditada estil fanzine (encara està per decidir el format final). La meva idea era penjar a cabacésfree les ressenyes que anava fent, però ràpid, veient la quantitat de fotos que havia de penjar (buuuf!!) vam pensar a passar-ho a paper i fer una guia com a tal. Així que depenent de les ocupacions que tinguem en unes setmanes podreu trobar la guia al refugi. No cal ni dir (almenys als que seguiu aquest blog habitualment) que els passos proposats no estan graduats, així que només ús haureu de preocupar de xalar.

salut i bones escaldades!!!