dilluns, 4 d’abril del 2011

Aclariments sobre les restauracions de vies

Aquest escrit pretén aclarir algunes percepcions errònies respecte al canvi de cara d’algunes vies de Cabacés (13 vies entre 200). No sé si la visió d’aquesta gent és majoritària, ja que hem rebut també mostres de suport. Però em vull estalviar més insults i mails sense sentit, que per mi només denoten una visió subjectiva i tancada de l’escalada mancada de perspectiva històrica ni de perspectiva de futur, tendència creixent que veig amb certa preocupació ja que tendeix a reduir l’escalada a un simple producte d’oci i d’evasió. El bloc kbcesfree va néixer per donar lloc a idees que em rondaven pel cap i que formen la meva forma d’escalar (que ha evolucionat amb el temps) i la meva persona (també evolucionant, si cap a millor no ho tinc massa clar), i per divulgar tradicions i visions de l’escalada que es basen en la comprensió de la roca com a ens viu i no en la conquesta d’uns objectius esportius . Poden no agradar el to (procuro que sigui desenfadat i respectuós alhora, sense amagar però certes ganes de provocar) ni les idees que expresso, però si que crec que el que escric és coherent amb els meus actes (encara que no sóc ni Ghandi ni Jesús de Nazareth, i si, tinc les meves contradiccions).
Encara que pugui semblar un simple joc de paraules, crec que la paraula DESEQUIPAR no és correcta per definir el que hem fet. Hem escalat les vies autoprotegint-nos i hem retirat les xapes que no hem utilitzat. Per tant seria més correcte dir que hem restaurat o readaptat les vies, amb la intenció de practicar una escalada que ens omple més (de fet jo ara ni equipo ni practico l’escalada esportiva) tot procurant adaptar-nos a la roca i no adaptant-la a les nostres limitacions (les vies són la descoberta d’un camí que hem de trobar a la roca, no una línia recta de xapes). Crec que aquesta forma d’actuar és honesta amb la resta d’escaladors, ja que no hem canviat cap via que no sapiguem segur que té una solució natural. Si he fet vies d’aquest grau (ditxós grau) és senzillament perquè són les que puc fer amb el meu estat de forma actual. Si algun dia puc escalar vies més difícils procuraré escalar-les d’aquesta manera i també en retiraré les xapes (sempre en les vies que jo hagi equipat). No hem pretès mai discriminar ningú. Per altra banda el problema en escalar amb aquest estil no està tan en el grau de dificultat sinó en les possibilitats que dóna la roca per emplaçar o no les proteccions i aquestes vies sobre conglomerat de forats ofereixen una protecció més que bona amb el material tan ben dissenyat que tenim actualment i que tots podeu trobar a qualsevol botiga d’escalada (fins i tot al Decathlon). A data 4/4/11 les vies restaurades són unes 10 vies de Can Pistraus i 3 del Racó Pervers. Que l’escalada esportiva sigui el corrent dominant en quan a practicants i difusió no vol dir que sigui la part més important de l’escalada (de fet té una vida curta l’escalada esportiva si la comparem amb la resta de la història de l’escalada, i si seguim amb el boom actual no crec que tingui una vida molt més llarga, més que res per la degradació de la roca que ja es detecta a molts sectors), i de fet jo estic convençut que la meva evolució com a escalador i l’evolució de l’escalada han de seguir el camí de més comunió amb la natura i respecte per la roca (no foradar la roca o fer-ho el mínim possible) i més introspecció i treball de la part mental i espiritual de l’escalada per sobre de la part física i de l’assoliment d’un objectiu personal, tal com es veu en les evolucions de les tradicions de l’escalada a Peak District, zones de fisures americanes o a les torres d’arenisca de centreeuropa, per a mi les zones punteres en l’art de l’escalada lliure, encara que no s’hi escalin els graus més rutilants. Personalment, tot i fer 15 anys que escalo i haver arribat a fer vies molt difícils pel meu modest (molt modest) nivell, les meves màximes satisfaccions com a escalador les he tingut escalant aquestes vies de Can Pistraus trobant solucions naturals que per ignorància i inconsciència no havia sabut trobar abans. En tot cas, resumint, i redundant en idees (còmiques i mal interpretades) que ja he glossat abans en aquest bloc i que han sigut titllades de filosofia hipòcrita, hippie, efluvis i no sé què més, ús diré que la classificació de vies en graus està només a la vostra ment, i que per a mi EL GRAU HA MORT, i que només m’interessa el grau alcohòlic dels vins del Priorat.

Aquí responc alguns dels dubtes plantejats:

-És una decisió poc meditada:
NO, aquesta decisió i actuació és fruit d’una evolució com a escaladors que ha durat molts anys. Potser la massificació de la tardor passada (principalment en aquestes vies) va ser un detonant per precipitar els esdeveniments, però res més que això. Com fruita madura que cau de l’arbre, hagués arribat un dia que ho haguéssim acabat fent igual. I un cop vam decidir que ho faríem encara recordo diverses converses entre nosaltres i amb amics acabant de valorar les implicacions que podia tenir per a altres escaladors. En tot cas reconec que em sap greu que escaladors que havien gaudit d’aquest sector i dels quals conec les cares perquè havien passat pel refugi, i gràcies a això s’havien convertit en amics, ara no sé si voldran escalar aquestes vies, encara que els convido a fer-ho i a provar una nova dimensió de l’escalada. Aquest és l’únic dubte que tinc. Fins i tot sabent les crítiques que rebríem vam decidir obeir la nostra consciència. Recordo com un gran alliberament el moment en que vam treure les xapes de la primera via, un sentiment difícil d’explicar, però va ser com treure’m un pes de sobre després d’anys sentint-me culpable cada cop que feia un forat per equipar una nova via (Si, sóc un romàntic).

- No heu pensat en els que fan menys grau:
NO, teniu raó, hem pensat en nosaltres i en el plaer que ens podia comportar a nosaltres escalar aquestes vies com ens agrada a nosaltres. Però és que quan vam equipar les vies tampoc vam pensar en aquests escaladors ni en els que feien més grau, sinó que vam seguir la mateixa premissa, gaudir el màxim d’acord amb l’escalada que practicàvem en aquell moment, independenment del grau que tinguessin les vies. Per altra banda, molt sovint l’escalada d’autoprotecció s’associa al risc i a escalades d’alt nivell. Doncs ara tots podem gaudir d’un sector amb vies de protecció fàcil per iniciar-se en aquest tipus d’escalada. Si creieu que falten sectors d’iniciació amb seguros juntets, a qui heu de reclamar és a la FEEC, o també podeu organitzar una col•lecta al vostre centre excursionista i agafar el taladro. La veritat és que em costa imaginar-me en Sharma i l’Andrada queixant-se que no els hi equipo 8cés en sostre i dient-me que discrimino els que escalen aquests graus.

-Heu deixat les reunions a llocs on es podia sortir per dalt:
Si, després de molt pensar i per la morfologia de la roca cabacerola, trencada a les parts més sotmeses a l’erosió ambiental, precisament les sortides, vam decidir deixar les reunions, que a més ja estaven instal•lades, per no deixar vies exposades i perilloses. Per altra banda vam creure que deixar les reunions faria més accessibles aquestes vies a altres escaladors. Tampoc és una cosa tan estranya això que hem fet, zones tan tradicionals com Indian Creek o Elbsandstein tenen reunions equipades.

-Aquestes vies ara no les escalarà ningú:
Algú potser si, que baixarà la freqüentació, ho sabíem. No és un tema que em preocupi especialment, les vies estan allà per a tothom. Em preocupa més que hi hagi sectors que no es deixen descansar ni de dia ni de nit, amb la conseqüent degradació i acumulació de magnesi que pateixen.

-Després de l’esforç que heu fet equipant, obrint camins, demanant permisos al PN Montsant i als propietaris i ara no ho aprofiteu?:
Encara que agraeixo que alguns reconegueu el nostre esforç i el dels equipadors en general (ús puc assegurar que no és el més habitual, és més habitual l’exigència), hem fet aquest esforç amb gust, sense esperar-ne res a canvi, només perquè era el que ens omplia com a escaladors. Pel que fa als permisos tot el que hem trobat han sigut facilitats, tant per part del Parc Natural com dels propietaris. En concret la gent del Parc Natural, veient amb preocupació el que succeïa a Margalef i patint que la massificació, l’erosió i la degradació arribessin també a Cabacés, s’han mostrat molt favorables al que hem fet i molt esperançats de que l’escalada comenci un nou camí de més harmonia amb l’entorn. Una frase molt habitual entre excursionistes i pagesos aquí a Montsant és AQUESTS ESCALADORS HO OMPLEN TOT DE FERROS QUE FAN MOLT LLEIG. Sovint, com a col•lectiu només pensem en nosaltres sense veure que hi ha un món que ens rodeja.

-Passegeu la vostra filosofia hipòcrita per Desnivel, editeu guies per finançar nous equipaments i ara desequipeu donant mala informació!!!!???
Em resulta curiós rebre crítiques d’aquest estil, quan només fa tres o quatre anys rebia enverinats comentaris que parlaven de secretisme i egoïsme. La publicació del primer fanzine de ressenyes va respondre en part a la demanda (o exigència) de ressenyes, i també per recuperar part del cost del material d’equipament, ja que fins llavors el llibre de ressenyes el deixàvem sense demanar res a canvi (ja que molts no demanàveu ni un trist cafè). Però la meva motivació com a guarda de refugi no passa per la venda de ressenyes, ni molt menys, i per això va ser fàcil la decisió de sortir al Desnivel. Vam creure que era el moment de presentar Cabacés en societat i de oferir ressenyes per tothom, per poder treballar només amb la gent que realment volia el servei que ofereix el refugi. També era una forma d’estalviar a la gent els 24 euros que costava la guia de Montsant, en la que també vam col•laborar gustosament, ja que la guia quedava més rodona amb Cabacés (i per descomptat totes les guies s’han d’anar actualitzant amb el pas del temps i la de Montsant no és una excepció). A mi personalment em va fer una il•lusió molt gran poder explicar coses de la nostra forma de veure la vida (per cert, jo no em considero un hippie, com algú ens ha adjectivat –Els Hippies de Cabacés, sembla un nom d’un grup de rock català- sinó que més aviat he tingut tendències punkies i llibertàries, i mai m’han agradat els Grateful Dead sinó que tiro més aviat cap a la música negra. També he de reconèixer, però, que si em cresqués cabell em deixaria unes bones grenyes i em posaria una cinta de caixmir florejat al cap, encara que no crec que això em convertís en hippie; ara senzillament fujo d’etiquetes que m’aparten de l’harmonia amb la natura i amb els meus veïns i de l’amor universal– ai, potser si que sóc un hippie???? GLUUUPS ). Per altra banda, encara que sóc força crític amb Desnivel, crec que la seva funció principal no és la promoció de zones d’escalada i establiments turístics, sinó que ha estat i és una molt bona eina de divulgació i comunicació entre escaladors. Molts pocs escaladors es guanyen part del seu sou amb els articles de Desnivel, així que crec que la seva funció va més enllà del negoci que és. Tot i la venda de ressenyes i guies, estem molt lluny de recuperar el que ens vam gastar en material per equipar, així que tota crítica en el sentit de que hem tret profit dels croquis i de les guies em sembla una falta de respecte.
Pel que fa al refugi, nosaltres tenim les nostres feines que ens agraden molt, i el refugi, (tots sabreu de la davallada en l’ús dels refugis per part dels escaladors per l’ús de les furgonetes, i no ús ho prengueu com una crítica), és un complement per a l’economia familiar, sens dubte, però la motivació primera són les ganes d’oferir un servei, en un poble petit que en té pocs, a tothom que ho requereixi, a més de ser també un lloc de trobada. Dista molt el refugi de ser un establiment turístic que vulguem promocionar. Que algunes zones busquin una presència i promoció periòdica a revistes per fer funcionar refugis, campings etc, no crec que sigui dolent, però no és la nostra forma de fer. En tot cas tots en podem treure profit d’aquesta divulgació massiva (reconec que per a mi excessiva), principalment els escaladors que no equipeu. En realitat, els moments que m’han omplert més com a guarda (vocacional) han sigut quan han arribat persones amb motxilla caminant des de molt lluny que han agraït profundament un plat de sopa calenta i un llit sec i confortable. Alguns, per cert, van ser acollits sense que els demanéssim res a canvi.
Actualment, després de l’experiència adquirida (ningú neix ensenyat), puc dir que no tornaré a publicar cap més ressenya en forma de guia o en publicacions. El comportament de molts escaladors segueix deixant molt a desitjar. Brutícia a peu de via, femers a pocs metres de les vies, erosió i premsat excessiu dels peus de via, magnesi a dojo, acampades descontrolades de furgonetes... A mi és això el que em sembla un problema, i no que haguem tret algunes xapes. I els qui paguem el preu d’això som els que vivim aquí cada dia, que veiem aquesta degradació o que no podem escalar a sectors on ho havíem fet amb pau i tranquil•litat (prohibició d’escalar a Les Crestes, a l’espera d’acordar una regulació amb el propietari). Els escaladors hauríem de pensar què aportem realment a la gent que viu i treballa a les terres on escalem i a l’entorn natural, uns ecosistemes fràgils. Amenaces de l’estil “la incipient arribada d’ escaladors al bar del poble i al refugi han mort” em semblen d’una prepotència urbanita i d’una falta de perspectiva enormes. Cabacés ha viscut 1000 anys sense escaladors. Montsant té 20 milions d’anys, i ha sobreviscut a la falta d’escaladors tots aquests milions danys. Qui ens hem cregut que som¡!?? En tot cas no crec que a ningú que hagi escalat a Cabacés se l’hagi obligat a anar al Bar o al refugi, sinó que més aviat sou pocs els que deixeu algun benefici al poble, així que almenys deixeu-nos escalar com ens dongui la gana.

34 comentaris:

Pepet el Hippie Efluvic ha dit...

I si no ens deixeu escalar com ens dóna la gana no importa, de totes maneres ho farem.

Alexis ha dit...

Hola Ferran.

Primer de tot , et vull agrair que hagis donat forma a una escola d'escalada com ara és Cabacés .
Crec que els escaladors (potser sona cursi o romàntic) ens estimem aquests racons on practiquem la nostra afició . Hauríem de gaudir i respectar les diferents maneres d'escalar ; els uns fent vietes amb catxarrets , d'altres pujant muntanyes pels vessats insòlits , escalanat a rans de terra o bé contant movimentes entre xapes...totes són respectables i totes ens aporten satisfaccions en un moment o altre de la nostra trajectòria.

Fernando ha dit...

NOches.
Opino que si te motiva una forma de escalada diferente a la que habías practicado hasta la fecha estas en todo tu derecho a ello; y que las nuevas vías que habras harás muy bien en ajustarla ese estilo qeu ahora te motiva.
En cuanto a lo otro encuentro que no tienes razón.
Yo soy de los que opinan que su unos itinerarios se equipan con un determinado estilo pasan a ser del colectivo, y que el respeto al colectivo -a los escaladores en este caso- por muy equipador que hayas sido, no te da derecho a desequiparlo.
¿Que puedes hacerlo?. Pues claro. pero ¿que debas?... Pues no me parece tan claro.
¿que me parece una falta de respeto y una actitud de poco criterio y fiabilidad? pues si. Pues indica que vas tu bola y haras lo que te de la gana.

El resto de los problemas que nombras no son exclusivos de tu zona, son globales, no solo en Catalunya.
Es cuestión de timepo, educación y otros factores...

Aleix ha dit...

100% de coincidència amb el Fernando

Anònim ha dit...

Molts ànims!! Espero tornar a Cabacés a tastar el grau alcohòlic dels seus vins amb els meus amics heavis!! Tot el suport des del Maresme.

Molts petons. Pitus.

Superhippie ha dit...

El que t'és joiós és dolorós per l'ego, i mentre estiguis en dubte respecte al que ets, estaràs confós respecte a la joia i al dolor.

Bon dia Pitus!

Colectiu ha dit...

Estimadíssims Fernando i Aleix, donat que teniu les coses tan clares i que sou un prodigi i exemple d'integritat, sereu conseqüents en l'hàmbit de l'escalada i en tots els hàmbits durant tota la vostra vida, i mai haureu de demanar perdó a ningú per res perquè mai haureu comès cap error que calgui subsanar. Hi ha qui prefereix ser feliç a tenir raó, i hi ha qui és perfecte. El que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra, com diuen que va dir fa 2000 un paio que van penjar a la creu per fer el que sentia. Bon dia a tothom.

Acció Directa ha dit...

Avui veig tant plens els braços
i tant buides les mans;
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.

Ja el neguit és a les cases,
l´amor és un combat;
ja la gent no gosa creure,
però vol seguir esperant.

Si et va bé,tu i jo sense enganys,
si et va bé,no te´n vagis mai,
si et va bé,seguirem caminant
tots dos junts,sempre endavant.

N´hi ha que viuen la tempesta,
no dormen mai en pau;
n´hi ha que de vegades s´aixequen
buscant la llibertat.

Pels carrers i per les vies,
als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida,
la roda anirà girant.

Si et va bé...,seguirem junts lluitant
tots dos sempre canviant.

S´han vessat ja les paraules,
els extrems es van tocant;
ara ja no hi ha distàncies,
avui tots som iguals.

No escoltis els que et diguin
que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t´expliquin
que tot pot ser veritat.

No hi ha ningú que em sàpiga dir
quin és el millor camí,
no hi ha ningú que estigui segur.
Només tu pots decidir
si vols seguir amb mi.

OOOOOOOOoooooooooo

Si et va bé...,seguirem endavant
tots dos,sempre canviant...
seguirem caminant,
tots dos junts,sempre canviant.

Em sembla ok ! ha dit...

Hola.

Crec que hi doneu massa voltes. Hi ha la premissa UNIVERSAl que no tenim en compte: FACIS EL QUE FACIS SEMPRE tindras seguidors i detractors, per tant allò que facis pots justificar-ho tant com vulguis i pillaràs més o menys...

NO ENTENC com algú que equipa, obre, mima i desarrolla una zona se li poden tirar a sobre perquè TRANSFORMA o varia le seves vies( no t'equivoquis en la praula, RESTAURAR és un terme que no quadra amb el que pugis haver fet...pots RESTAURAR la roca, però en tot cas no a bae dedesequipar sinó a base de rehabilitar-ne peces caigudes, etc...).

Una via esportiva es pot MILLORAR, canviant emplaçament de seguros, netejant o resikant coses trencades...perquè no es pot TRASNFORMAR una via en la direcció que heu fet? Tot i que jo no ho faria, e curro de fer el que heu fet n una zona, en el fons us dona certa legitimitat a marcar la evolució de vies VOSTRES en aquest sentit. Les quexes dels moderns usuaris que us poden insultar anònimament i que a l'hora de fer feina o retornar-la en forma de consum s'escaquegen us haurien de relliscar. ës increïble com algú pot EXIGIR quelcom quan en el fons no costeja o participa d'això més enllà de usar-ho i consumir-ho...que guai no?

Amb tot el respecte pels qui respcten, hauria de dir que la COHERENCIA, tot i exigible, om dius, és variable, cal ser coherents a allò que es té com valor principal. En F. igualment ha tingut vies que ha equipat, canviat, variat, revariat i reequipat..i no passa res en absolut...

No m'apassiona massa el TRAD. i entenc que és un rínxol del joc que psicològicament està molt bé, èticament tampoc és cap passada i que permet afrontar dificultats de risc amb més solvència quan toca...simplement és un altre joc que aporta un altre aspecte al'escalada que la esportiva deixa de banda..simplement són objectius ABSOLUTAMENT DIFERENTS, es prioritza un fet que la esportiva deixa de banda mentre que la esportiva prioritza la seguretat encaminada al grau.

En el moment en que la esportiva perd l'objectiu del grau, i es queda amb el de la seguretat, es transforma en ESCALADA DE CONSUM, i això és simplment una OFERTA que l'equipador pot fer O NO, però no és cap dret o obligació. ës un puto servei que doneu iq ue en qualsevol moment podeu treure, però a nivell ETIC en quant a escalada no té CAP altre sentit que millorar i facilitar el CONSUM de vies i roca a escaladors sense grau i sense capacitat d'autoasegurar-se.


Es podria parlar de legitimitats, de drets, de etiques, de valors...reduint a l'absurd es poden arribar a conclusions al.lucinants, i el que queda és que cadascú faci l que pugui i el que li sembli mentre no toqui les vies dels altres.

Endavant amb l'"alliberament", segur que el nou joc tindrà adeptes, co qualsvol altre, i si us ho curreu al final igual teniu la zona TRAD de prades, és una oferta diferent i això sempre esta bé, i qui vulgui rampes de 6a amb bolts a metre només calq ue vagi a un altre sector o a margalef...tant costa?

Salut

Carles ha dit...

Hola ferran he vingut bastantes vegades a escala a cabaces ,
T'agrairia si podesis concretar quines vies has desequipat per actualitzar la guia del Montsant i no venir en segons quines persones.

Entenc que tot el Sector Can Pistraus ha estat desequipat?
les 13 vias que figuran a la Guia?
Moltes Gracies!

Anònim ha dit...

Bueno, les reunions encara hi són, no?

I pujar a pel un 4 o 5 ho pot fer molta gent... es munta el top rope, i ja està...

Cap problema...

Cesc ha dit...

Si senyor, moltes felicitats.
El tema de qui pot fer que, com i quan......, es molt relatiu.
Amb una clara visió d'evolució, 13 vies de 200, no es res, però si un principi.
repeteixo, felicitats i endevant

Fernando ha dit...

Yo odio enrollarme tanto y por eso intenté dar mi opinión, acertada y falible como la de todos, de una forma sintética. Como parece que al Sr. Colectivo le ha molestado que no se opine como él, le haré saber de una forma más extensa, por si se ha quedado con alguna duda, por donde van mis inquietudes místico-terrenales, que puede que sean de una verdad trascendente y justifiquen todos mis actos. Bueno es que a mi también me gusta ser algo socarrón cuando escribo.

Primeramente creo que tenéis razón en quejaros cuando os tachan de hippies, vuestra filosofía existencial, tal como relatáis, está más cercana a los planteamientos ecologistas radicales, tipo ecología profunda que a los del flower power.
Seguidamente y por referencias.
Yo he retocado vías de escalada deportiva, bien subiendo reuniones, actualizando los anclajes y en ocasiones cambiando alguno de lugar: del mismo modo que escaladores de clásica en sus itinerarios se dedican a poner las piezas que ellos consideran oportunas y, a veces según su criterio, llevarse las piezas que han dejado otras cordadas pues porque, digamos, van sobrados. Pero ni yo ni ellos hemos cambiado la filosofía de escalada con que fueron abiertos esos itinerarios. Y como no siempre llueve al gusto de todos, pues si que pasa y siempre hay alguien al que no le gusta o está disconforme con lo que haces. Y está en su derecho de sentirse mal.

Y entre personas que se tienen respeto las unas a las otras, cada cual con su postura y sus opiniones pues, centrándonos de nuevo en el tema, yo me he quedado con la impresión de que no se tenían las ideas claras respecto a la actitud que habéis tomado y que todo es un ejercicio de autojustificación y que se busca el soporte de más escaladores para tener la conciencia tranquila.
Tanto la concepción deportiva como la de autoprotección son diferentes opciones para afrontar un reto o un problema, y que proporcionan buenas sensaciones a sus practicantes, pretender que una es mejor o más buena que la otra, es un actitud equivocada.

Y digo que no teneis las ideas muy claras pues porque vosotros así lo dais a entender:
ús diré que la classificació de vies en graus està només a la vostra ment, i que per a mi EL GRAU HA MORT,
pero también afirmais
Si he fet vies d’aquest grau (ditxós grau) és senzillament perquè són les que puc fer amb el meu estat de forma actual. Si algun dia puc escalar vies més difícils procuraré escalar-les d’aquesta manera i també en retiraré les xapes (sempre en les vies que jo hagi equipat)...
O sea exponeis que hay una barrera psico-física que no podéis asumir, que sería como el grado, pero no se puede llamar grado.  Os debéis entender entre vosotros porque para el vulgo eso es grado.

Cont

Fernando ha dit...

Vosotros opináis que os importa muy poco lo que piense el resto del personal, que escaláis para vosotros mismos,:
hem pensat en nosaltres i en el plaer que ens podia comportar a nosaltres escalar aquestes vies com ens agrada a nosaltres.
Hem escalat les vies autoprotegint-nos i hem retirat les xapes que no hem utilitzat.
Evidentemente uno escala para si mismo según lo que le dice el cuerpo y le motiva. Y esa en mi opinión es una opción del todo lógico y razonable si esas vías hubieran sido abiertas con ese espíritu.
Supongo que, dado que está ha sido vuestra trayectoria vital, no os importaría que aquellos que no puedan escalar las vías que habéis desequipado según la propuesta de estilo que ahora planteáis, las vuelvan a equipar con paraboles, para como vosotros hicisteis en su día, trabajárselas hasta tenerlas al punto y luego desequiparlas para encadenarlas en ese estilo clean.
La legitimización que vosotros os atribuiis no se la podéis negar a otros.

Por eso opiné que la mejor opción era abrir vías de novo en la modalidad que más os llena u os interesa.

Respecto a que las vías pertenecen al colectivo es que lo tengo muy claro, desde el momento es que nadie es el propietario de la pared y equipas porque te da la gana, nadie te obliga. Tengo muy claro que si uno escala para si mismo y solo para él, o no reseña nada en absoluto o desequipa totalmente el itinerario una vez lo ha encadenado, exponiéndose a que venga otro escalador con otra filosofía, claro. Desde el momento en que se hace partícipe de la ruta al resto de la comunidad, bien dejando el material para futuros repetidores, bien publicando reseñas de diversas maneras se está adquiriendo un compromiso, se esta extendidiendo el derecho de uso a todo aquel que se aventure en ellas, se esta compartiendo información y parte de la creación pasa a ser propiedad del colectivo, el cual no es un cero a la izquierda y algo tiene que decir y respecto hay que tenerle. Es un hijo que va creciendo y va teniendo vida propia fuera del manto protector de su creador, otros escaladores vivirán sus experiencias en esa ruta y la experimentaran según su karma.
Por eso entiendo que si unas vías habían sido paridas bajo una concepción de escalada determinada, y publicitadas, da igual si localmente o a gran escala, bajo esa concepción se debían haber respetado tal cual. Y no opino que hayáis sido honestos con el resto de los escaladores al actuar de esa manera.
Crec que aquesta forma d’actuar és honesta amb la resta d’escaladors, ja que no hem canviat cap via que no sapiguem segur que té una solució natural
Que si, que podeis desequipar las vías ya abiertas, en lugar de abrir de nuevas, para ser escaladas de esa manera; pero ser lógicos: ¡Tenéis que desequipar todas las vías, independientemente de su grado, y forzar su trazado en esa modalidad de escalada que habéis abrazado!.
Y, repito, la opción más lógica y razonable para todos es que se hubieran abierto vías nuevas bajo esa concepción de autoprotección y se reseñen como tal. Y el resto se dejaran como ya estaban. Pero no nombráis ni una sola vía abierta bajo esa modalidad.
Y por eso os dije que por poder se puede, pero deber no se debía. No construiis nada nuevo, no os enfrentáis un reto de verdad y lo único que hacéis es maquillar un terreno ya conocido.

Finalmente no creo que os molestara mi afirmación de que a pesar de todo lo que se diga y opine la peña vosotros haréis lo que os de la gana pues es algo que ya habéis expuesto:
Si algun dia puc escalar vies més difícils procuraré escalar-les d’aquesta manera i també en retiraré les xapes (sempre en les vies que jo hagi equipat)...

Salut i força al canut.

Anònim ha dit...

Gràcies a tots els comentaris,

només uns aclariments:

Tinc molt clar el que he fet, no necessito l'aprovació de ningú. Si he contestat punt per punt algunes qüestions és per respecte als altres escaladors i perquè no conec massa gent que sigui insultada i és quedi impassible (seria una sort poder aguantar-ho trot però no és el meu cas). Fernando, crec que tens l'adjectiu massa fàcil, et trobo una mica agosarat a l'hora de definir les altres persones.
Que no m'importi el grau no vol dir que no sàpiga veure que hi ha vies fora del meu abast que problablement no podré escalar mai, cosa que no em sembla especialment greu, vies per tant difícils per mi. Evidenment tinc uns límits físics, no ho dubto pas, però com a escalador no busco fer vies més difícils, busco escalar més bé i en un estil que jo crec que respecta més la roca. Evidenment cadascú pot triar el que prefereixi. Si vols segueix rebuscant en les paraules. En això tampoc no necessito l'aprovació de ningú.
La informació no es nega a ningú, i em penso que aquesta és la segona entrada on informo del canvi de cara d'aquestes vies. Senzillament hem optat per altres vies de comunicació. Tota la informació de les vies està al llibre de piades del refugi, via per via.
Sobre el raonament hiperbòlic que fas que tenint en compte el que hem fet tothom podria tornar a posar els parabolts a aquestes vies, em penso que ja que parles tan del colectiu escalador (que no estic segur que existeixi aquest colectiu) sabràs que està bastant establert que no es pot actuar sobre cap via sense consultar l'oberturista.
Sobre ser honestos, crec que ho som, perquè no tocarem cap via que no haguem escalat abans. Això no ha sigut un desequipament massiu (per això la paraula desequipament no m'agrada), és a dir, treure les xapes i el que vingui darrera que es busqui la vida. He deixat molt clar que aquestes vies són perfectament escalables amb friends i tascons perquè jo les he escalat, així que llego aquesta experiència a altres escaladors que la vulguin aprofitar. Deshonest podria ser desequipar vies perquè si. Sobre si és un repte i tota aquesta mandanga que dius jo no busco reptes, i en tot cas tens raó quan dius que ja coneíexiem les vies, si, i què.
Les vies segueixen pertanyent al colectiu, estan allà per qui les vulgui. Però els parabolts no passen a ser per art de màgia del colectiu, que per algu vaig pagar-me'ls, per fer-ne el que vulgués sense retre comptes a ningú. A més penso que les vies són la línia a la roca, no els parabolts, sigui quin sigui l'estil d'escalada. Repeteixo que si pio (sigui en aquest blog, en una guia, a desnivel o a on sigui) és per què altre gent pugui escalar aquestes vies, però no tinc cap obligació de piar.
I en tot cas no penso ser esclau de dogmes. Evoluciono i no veig perquè les vies no han de poder evolucionar.

Es poden trobar a tot els tres peus al gat, sobretot amb el que fan els altres. La meva actuació crec que neix de l'autocrítica i de veure quines coses puc fer millor, i crec sincerament que la roca d'aquests sectors està més bonica sense xapes, que no vol dir que no respecti altres formes d'escalar, perquè crec que el debat ni tan sols estar en els estil d'escalada, sinó en la consciència de cadascú, i no seria tan agosarat de decidir què necessita un altre.

salut,

ferran

Aclariment radical ha dit...

El sr Fernando hauria de considerar la diferència entre amant de la natura, que l'estima i simplement ho aplica a la seva vida tan conseqüentment com pot sense posar-se en el que fan els altres tan com pot, i ecologista radical, que imposa als altres les seves creences. No puc dir que no ho hagi fet mai, però si em conegués sabria que he conviscut i ho faig de manera satisfactòria amb persones que tractaven la natura igual que jo i he intentat no imposa'ls res. Ara, potser si que sóc un radical.

Jesús ha dit...

Estimat Fernando, em cal la teva intel·ligència i la teva facilitat i encert a l'hora de qualificar i adjectivar les coses i les persones perquè m'ajudessis a qualificar això: algú (del colectiu escalador m'imagino) que equipa vies en una propietat privada sense demanar permís al propietari. Què seria això, si us plau? Un maleducat radical? Un inconscient radical? Un que va a la seva bola radical? T'has responsabilitzat mai de les teves accions? Jo estic intentant aprendre a fer-ho, els resultats són força esperançadors.

paca ha dit...

hOLA! NOMES HE ESTAT una vegada a Kbaces i hem va encantar!!!i tornaré sempre que pugui,hi hagi xapes o no.
Ferran: lo que estàs fent es raro,pero a mi hem sembla molt molt guay.
Ferrnando: la roca si que es de todo el mundo,las vias no!!!,porque mientras uno esta equipando,gastando tiempo i dinero,otros estan escalando i progresando en dificultat.

Concclusió:RESPECTE ALS EQUIPADORS LOCALS,QUE SON ELS QUE TREBALLEN!!!!

Yogui Bajhan ha dit...

La consciència allunya aquestes coses de tu: pensament, raó, lògica, argument, fantasies, plans, esquemes, coneixement i preocupació.

Anònim ha dit...

TOT EL SUPORT PER LA GENT DE CABAÇES DESDE LA COSTA BRAVA

Fernando ha dit...

Aclariment Radical: Leyendo el escrito principal, hay alguna idea o expresión que me recuerda los que leído sobre conflictos escologistas que han defendido no solo el derecho de los árboles sino también de las piedras y a ideas del ecologismo profundo. Que sí, que veo muy radicales e impractibles a menos que vivas tu solo y en una isla.

Jesús: ¿Por que no pruebas de resolver tus dudas en... Google?; o al menos ceñirte al núcleo de la entrada de este blog.

S2

Fino ha dit...

Aquesta adicció al parabolt ha fet i continuarà fent molt de mal, i no només a la roca, sinó també al futur de l´escalada i al de les noves generacions.

Ja sigui pel poder d´atracció que fa massificar sectors fins a límits insostenibles (amb totes les seves conseqüències),o ja sigui per l´impacte que provoca al medi natural, l´abús (no l´ús!) del parabolt no ens està portant pel bon camí.

A Cabacés ens estan posant fàcil provar de ser una mica menys yonkis...

Salut i ànims!

Ulises ha dit...

Todo lo que cuenta Ferrá sería muy bonito si el motivo por el que ha desequipado estas vias es el que nos explica.

Pero ese no es el motivo, o por lo menos no es el único.

Si Ferrán tiene a bien, que cuente toda la historia.

Un saludo!!

Anònim ha dit...

Ferran cuentanos la historia , estamos intrigados.

Jordi Mena ha dit...

Personalmente pienso en estas en tu derecho de equipar,abrir o pre fabricar las vías de escalada como desees ,siempre respetando una ética y un sentido lógico del mismo.
Por ello en reino unido es casi imposible encontrar escuelas de escalada con vías equipadas! Ellos usan stoppers y cams para la autoprotección. No obstante creo que si en su momento equipas,abres o acondicionas unas vias con una mentalidad y un objetivo, es absurdo darlesas de valiente ahora y desequipar malamente las vias.
Resumiendo: La mona aunque se vista de rosa, mona és!
y tambien me gustaria resaltar, que puestos a ser puristas, toma ejemplo de las zonas deportivas de Gales y intenta realmentesuperarte a ti mismo. A nosotros no tienes que demostrarnos nada, escala y se feliç eso si, no publiques mas tus vias , almenos las faciles! asi sabremos que eres un lolo.!

Anònim ha dit...

jo també estic intrigat, de quina història deveu estar parlant...????

Ètica galesa: Fer vies més difícils i cada cop més netes. Un cop s'escala una via amb pitons un dels reptes, més enllà de la dificultat de la via, és escalar-la sense els pitons, amb mitjans més nets, així les vies evolucionen.

No trobo gaires comentaris a blocs d'escalada referent al retorn a l'estat original segons la mentalitat amb la que van ser obertes de vies del vermell, agulles, sant benet, la riba, la mussara que tenien menys assegurances quan van ser obertes... Uns si i els altres no???

No trobareu cap línia meva al meu bloc en que em vanaglorii de la meva valentia ni dels meus encadenes, em semblaria ridícul fer-ho, no em sembla rellevant ni interessant per a piar-ho. En tot cas, i tot i no buscar reptes, aquestes vies que tu consideres fàcils, per mi ja han constituït un repte considerable. I això no vol dir que no vulgui fer vies més difícils, quan pugui ho faré, (però crec que tampoc interessen a ningú fets de la meva vida personal). De totes maneres el que pio en el bloc acostuma a ser per donar informació del que obro a altra gent i que també en puguin disfrutar, i en el cas que ens ocupa pq la gent no s'endugui la sorpresa. S'ha de ser retorçat per creure que em considero un avantatjat de l'andrada.

salut

ferran

Jordi Mena ha dit...

Voldria fer un cred al ceny! El que es de calaix es que si en el seu moment vas equipar o obrir les vies amd Xassegurances, y despres d'haver sigut publicades a revistes, blogs i guies. No et sembla que es millor en comptes de treure las chapes al bon reclam d'escaladors novells Y7o de grau mig-baix, continuar obrint amb aquesta nova mentalitat,noves vies, nous sectors,nous projectes etc....

Has malgastat temps i diners amb quin objectiu!!!
Les chapes tampoc son tan cares!!!! crec que les podries haver deixat ianar a comprar denoves (jo t'hauria fet preu) i ara no estariem fent el ruc tots plegats!

Anònim ha dit...

Narayan,

no sento en absolut haver malgastat temps ni diners, ho he fet tot gustosament, disfrutant el que he pogut a cada moment de cada estat vital. A mi el que em sembla de calaix és que els que em critiqueu penseu només en la vostra visió de l'escalada i de la vida, sense adonar-vos que d'altres podem veure les coses d'una altra manera. He publicat, si, i la gent ho ha disfrutat. Ara he republicat (en el blog), senzillament per avisar dels canvis. La gent que ho vulgui pot seguir disfrutant. O és que per haver publicat dec alguna cosa a algú? he de ser esclau tota la vida de dogmes inamovibles? Creus de veritat que vaig equipar aquestes vies per fer de reclam? Has estat a Cabacés i m'has conegut personalment i en profunditat per opinar tan alegrement sobre mi i la manera com em prenc la vida i l'escalada? Això que dius del preu de les xapes i de fer-me preu i usar-ne de noves ja m'acaba de deixar clar que no tens ni la més mínima idea del que estàs parlant, o en tot cas que no has llegit les meves explicacions. Així que amb una cosa estic d'acord amb tu, posem seny i no donis per sentat coses que ni he dit ni he pensat només perquè les pensis tu. I per descomptat obriré nous sectors, noves vies... quan jo vulgui. Ara prefereixo renovar aquestes vies, és el que em motiva i no crec estar cometent cap delicte, sinó més aviat el contrari.

ferran

Oscar ha dit...

Había escrito un post muy largo pero el blog no me lo deja poner, asi que resumire un poco.

Fuimos al refu a avisar de que alguien había robado chapas en Can Pistraus. Tu mujer con una sonrisa en la boca nos dijo que tranquilos, que habiais sido vosotros por la masificación del año pasado del puente de todos los santos. Que la gente es muy guarra y que no gasta nada por el pueblo.

Osea que lo que nos cuentas aquí no es lo que nos dijo tu mujer.

Tienes fotos haciendo 7a+ en el libro del Montsant sur, asique no me creo que "sólo" puedas hacer quintos autoprotegiéndote.

El dia que vimos que faltaban chapas unas chicas subieron a escalar los 5º de Can Pistraus y se metieron los 20 minutos de pateo para nada. Para mi es una falta de respeto desequipar vias que has publicado, ya que si yo pago por una guie una pasta (no es barata precisamente) me gusta encontrarme por lo menos lo que viene en ella, no menos. Y si hay alguna via menos, que sea por motivos de seguridad o cambios en la roca, no porque al que la equipo le apetezca probar cosas nuevas.

Tenía mucho resperto por vosotros, porque agradecer todo lo que habeis hecho en Cabacés es increible, pero con esto que haceis ahora lo habeis perdido todo.
Y yo si que gasto en el pueblo y en el refu cada vez que voy, por lo menos hasta hoy,eso si.

Un saludo!!

Anònim ha dit...

Oscar,

no sé què mes dir ja,
ets benvingut a casa per què parlem del que vulguis al voltant d'una ampolla de vi,

amb tots els respectes

ferran

Jordi Mena ha dit...

Crec que sobren les paraules!!! Sincerament, roca hi ha per donar i regalar!!!! Creus que realment era necessari modificar aquestes vies que molta gent pren com a motiu per visitar Cabeces. No podries haver triat un altre pàny de paret per obrir-ne més amb la mentalitat o motivacio actual???

Jo penso que si ara com ara estas motivat aprofita per fer nous reptes i no refer els antics, pensa que a la fi i al cap, Tot i que tots agraïm la tasca d'equipador a tothom li puteja fotres el pateo per res!!!!
Possat al lloc de la gent que es troba aquesta sorpressa.

Imaginat que qui va obrir el carrasclet o les golfes decideix desequipar amb la mateixa idea o mentalitat que tu has fet.

Diga'm sincerament, de tot cor, NO ET FOTRIA HAVER FET L'APROXIMACIÓ PER MIRAR DESDE ABAIX?????

T'AGRAIRIA QUE FOSSIS SINCER AMB TU MATEIX!!!!!!! NOMÉS AIXÓ

Anònim ha dit...

Si algu fa el que he fet jo ho trobaré fenomenal, serà la seva decisió i la respectaré. No crec que em putegi fer el pateig, procuraré disfrutar del que em dongui el dia més enllà dels objectius que m'hagi plantejat. En tot cas haurà sigut responsabilitat meva obtenir o no la darrera i més actualitzada informació per estalviar-me sorpreses. Actuant així crec que per primer cop a la vida he sigut sincer amb mi mateix i he escoltat el meu cor. Sabia que no tothom estaria content amb el que he fet, però això és impossible, i en tot cas era molt més important per a mi tenir la consciència tranquila i en pau.

Si necessites alguna cosa més, com a l'oscar, et remeto a parlar cara a cara,
i sisplau, no em diguis més què he de fer o què no he de fer,

salut

ferran

Carles ha dit...

Crec que l'estil d'autoproteccio hauria de ser precisament aixo...
autoproteccio total ...

es un error deixar les Reunions... pero clar aixo ja fa mes por oi ?

crec que tot aixo es una errada..

perdoneu pero algu ho havia de dir...

Anònim ha dit...

quina discussio mes divertida!! sembla ke vaig uns 10 anys tard.. pero dire la meva: deixeu en pau al personaal! el tio aket ke diu ke si compra una guia com a minim hi ha d'haver er les vies ke surten... molt be xato no t'has enterat gens de que va aketa pelicula.
ferran jo estic amb tu. i encara gracies ke surts a donar explicacions
als demés, si no us agrada montsant no hi vingueu, i si us agrada, cuideu-lo. apa!!!

nil