Estimats amics,
Per bé que tots coneixeu la meva manera d'entendre l'escalada que emana de les essència i la senzillesa del gest més automàtic i inconscient (altrament dit, el nen que s'enfila a un arbre), en que totes les convencions creades per la història de l'escalada (estils, actituds davant de la paret i el risc) són només eines per a disfrutar més i no pas l'activitat en si (l'escalada de pedres, no ho oblidem), davant l'evolució cartesiana que està patint l'escalada, i motivat pel tristíssim post de l'amic Bernat a propòsit de l'escalada prefabricada a la Cova de Ribes de Freser i les pràctiques d'equipament-domesticació que s'hi han dut a terme, manifesto, cridant al vent davant del sol ponent (amb la cara congestionada pel pes de la revelació) que:
ESTIMO LA ROCA TAL COM ÉS
Amb el seu tacte aspre, que em fa sentir viu, amb rodoneses subtils on mai és fàcil adherir-s'hi, sense l'impacte als ulls d'un mal pegot gris (visca els artistes de la sika que tenen sentit de l'estètica, prou de xapusses), amb la bellesa d'uns passos per descobrir més enllà d'un camí artificial marcat de ferro o ratlles de magnesi.
Jo encara busco una experiència vital, cap al món (amics, natura...) i cap endins, les pors, les malalties, les debilitats que amb l'ajut de la roca i el seu traç cada cop són més llunyanes i petites.
Vull créixer amb la roca per entendre què és surar, per entendre la dolçor de la vida i la mort.
Salut i bones, i naturals, escalades
2 comentaris:
Creadors de mentides deixeu a la roca expressar-se lliurement. Si no teniu prou paciència per escoltar ni entendre lo que ens diu, no intenteu modificar-la , doncs pel camí es perdrà una màgia única que mai més es podrà repetir. Els capritxos de la geologia que porten milers d´anys de creació no es poden profanar en nom de la ignorància de qui no creu en l´essencia del moviment.
Com diuen alguns el final haurem de començar a tallar collons i mans pq deixin de fer desgràcies.
Publica un comentari a l'entrada