Aquí un vídeo casolà però que mostra l'essència d'aquesta zona txeca, la riba del davant de l'alemany Elbsandstein, laberints de torres d'arenisca i tradició local, free magnes, prohibit encastadors metàlics, s'assegura amb nusos (uzels) i hi ha algunes anelles molt esporàdiques...
Escalada emocionant que ens mostra el passat i l'evolució futura de l'escalada i la relació amb la natura.
salut i a suar!!
(Cliqueu el títol)
divendres, 3 de desembre del 2010
Petr Slanina, 2on video
Un segon vídeo que m'ha deixat acollonit...
Atenció a la música dels crèdits, que a molts ens portarà records entranyables de quan teníem més pèl, més muscle i menys cervell (o això creiem...)
HAUREM D'APRENDRE A ESCALAR!!!
Atenció a la música dels crèdits, que a molts ens portarà records entranyables de quan teníem més pèl, més muscle i menys cervell (o això creiem...)
HAUREM D'APRENDRE A ESCALAR!!!
Petr Slanina "Spek"
Bones amics,
Ja fa temps que no parlava de cap personatge de l'escalada d'aquests mítics i gairebé desconeguts que m'agraden a mi. El que passa és que sovint costa trobar referències d'aquesta gent discreta i maleïda. Un exemple són els mítics i potents germans Estorach, montserratins dels anys 40 dels que m'ha sigut impossible trobar res (des d'aquí faig una crida a qui n'hagi estudiat la figura a que m'il·lustri sobre aquests admirats escaladors). El mateix ens passa amb escaladors d'altres cultures d'escalada només conegudes aquí per una minoria. Tímidament els escaladors de l'est d'Europa s'han fet un lloc a l'escalada mundial, gent com Ondra o Mrazec no necessiten presentació. Aquests reconeguts escaladors són coneguts per les seves gestes en la lluita per assolir els graus més alts en escalada esportiva. Però la part menys coneguda de l'escalada a Txèquia són les torres d'arenisca on només es practica l'escalada tradicional. Jo personalment només coneixia com a exponent en aquesta forma d'escalada a l'alemany Bernd Arnold, que recenment podeu veure alliçonant ianquis al·lucinats al vídeo THE SHARP END. Però a l'altra banda del riu Elbe (Laba en txec) també tenen els seus herois amb nervis d'acer i amb un domini tècnic excepcional. Els meus amics txecs i eslovacs m'han presentat Petr Slanina "Spek".
Spek té 43 anys i viu a Rychnov u Jablonce (Txèquia) i la seva zona d'escalada habitual és l'arensica de Klokočské skály.
Va començar a escalar amb els seus pares quan tenia 8 anys. I introduït precoçment en les severes regles de l'escalada txeca, destinades a la preservació absoluta de la roca i la seva adherència, i on l'escalada pren tota una dimensió psicològica i cultural, es va convertir en un escalador de primer nivell mundial, prolífic i perfeccionista, sense ser gens conegut fora de l'ambient de l'arenisca txeca. Com a mostra, a part del vídeo adjunt (CLIQUEU EL TÍTOL DE L'ENTRADA), mencionar que ha obert 1470 vies a les roques d'arenisca (sempre d'alta dificultat i exposició), que ha ressenyat amb cura en els seus 8 diaris personals!!
La seva primera obertura va ser el 1980 amb „Za to nemůžu“ a Adršpašské skály. La última és Tornado Loo (7b) a Kalymnos, Grècia (tot just la seva segona obertura en calcari).
Les pàgines web que parlen d'ell mencionen lacònicament que "no entrena, només escala".
Un vell roquer que li fot molta canya!!
dilluns, 22 de novembre del 2010
El Gegant. Bavaresa Maestri i Els Geganters.
Extracte del llibre de piades del refugi:
22-11-2010
Repetició de la via "Bavaresa Maestri".
Isa obrint, Yuri de segon amb alguna dificultat a la fisura de 6b, que potser no és 6b.
En arribar al cim SORPRESA!!!
Caixa de piades (carret de fotos) amb cita de J.Rovira i Ricard Darder d'una ascenció per la cara nord. EL GEGANTER 6A/A+.
La Isa repeteix El Geganter que està equipada amb 3 claus. S'amaneix amb un merlet, tascons i friends al gust.
En Yuri no l'ha pogut fer perquè no quedava temps (bona excusa!!!).
El repte és ascendir el gegant per les 4 cares. La Est és bonica però problemàtica perquè hi ha la casa. La Oest es veu més lletja i un tram de dalt sembla difícil, tot i que segurament es podria assegurar amb claus i micropeces. Ja veurem.
La roca hi ha moments que és justeta, però la bellesa del lloc ho equilibra tot.
Yuri.
PD. Agarirem qualsevol informació sobre primers ascencionistes, història etc, ja que desconeixem aquesta part de l'escalada cabacerola.
22-11-2010
Repetició de la via "Bavaresa Maestri".
Isa obrint, Yuri de segon amb alguna dificultat a la fisura de 6b, que potser no és 6b.
En arribar al cim SORPRESA!!!
Caixa de piades (carret de fotos) amb cita de J.Rovira i Ricard Darder d'una ascenció per la cara nord. EL GEGANTER 6A/A+.
La Isa repeteix El Geganter que està equipada amb 3 claus. S'amaneix amb un merlet, tascons i friends al gust.
En Yuri no l'ha pogut fer perquè no quedava temps (bona excusa!!!).
El repte és ascendir el gegant per les 4 cares. La Est és bonica però problemàtica perquè hi ha la casa. La Oest es veu més lletja i un tram de dalt sembla difícil, tot i que segurament es podria assegurar amb claus i micropeces. Ja veurem.
La roca hi ha moments que és justeta, però la bellesa del lloc ho equilibra tot.
Yuri.
PD. Agarirem qualsevol informació sobre primers ascencionistes, història etc, ja que desconeixem aquesta part de l'escalada cabacerola.
dimecres, 3 de novembre del 2010
Prohibició a Les Crestes
Esperant la màxima difusió d'aquesta notícia per a que es compleixi el desig expressat pel propietari del terreny, donada la massificació soferta en aquest sector (i a Cabacés en general) durant els darrers caps de setmana de tardor, en especial Tot Sants, queda PROHIBIDA l'escalada al sector de Les Crestes.
Esperem poder obrir un diàleg amb el propietari de cara a consensuar unes condicions mínimes de respecte a la natura i a la tranquilitat del lloc, així com un nou accés al sector, per poder tornar a escalar, això si, amb baixa freqüentació (és a dir, abstenir-se grups). De moment, però, el sector queda clausurat.
Cal entendre que els sectors d'escalada no es poden convertir en La Rambla.
Atenció a les notícies que ens puguin arribar d'altres sectors de Montsant (Racó de Missa p.ex.), perquè la direcció del Parc Natural està espantada i en alerta. De moment seria prudent no escalar en aquests sectors o essent molt discrets.
Salut i bones i tranquiles (sense aglomeracions ni colles sorolloses) escaldades.
Esperem poder obrir un diàleg amb el propietari de cara a consensuar unes condicions mínimes de respecte a la natura i a la tranquilitat del lloc, així com un nou accés al sector, per poder tornar a escalar, això si, amb baixa freqüentació (és a dir, abstenir-se grups). De moment, però, el sector queda clausurat.
Cal entendre que els sectors d'escalada no es poden convertir en La Rambla.
Atenció a les notícies que ens puguin arribar d'altres sectors de Montsant (Racó de Missa p.ex.), perquè la direcció del Parc Natural està espantada i en alerta. De moment seria prudent no escalar en aquests sectors o essent molt discrets.
Salut i bones i tranquiles (sense aglomeracions ni colles sorolloses) escaldades.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Vies clàssiques de les nostres muntanyes
Benvolguts amics,
Com veieu els seguidors del bloc de l'escalada cabacerola, poca activitat hi ha que sigui digna de piar. I és per això que m'invento una secció nova, per tenir l'excusa d'escriure alguna cosa i fer veure que encara em podeu considerar escalador.
El cas és que la meva motivació actual passa per les vies de diversos llargs i si pot ser que respectin la morfologia i naturalesa de la roca, i en que per escalar-les calgui fer ús dels estris que ens permetin l'autoprotecció i de les eines mentals i espirituals que ens ofereix la dimensió psicològica de l'escalada. aquella que queda tant desdibuixada en l'escalada paraboltada.
Així que la secció "vies clàssiques de les nostres muntanyes" pretén, sense cap ànim d'exhaustivitat, mostrar algunes vies de Montsant i serres veïnes que ens facin xalar amb aquesta dimensió de l'escalada, i que ens permetin escalar en llocs romàntics, màgics, silenciosos i d'entranyable paisatge.
I per començar, curiosament, no he triat el meu Montsant sinó l'anomenat (mal anomenat per mi) Lo Pirineu del sud, El Port, i concretament dues vies dels Estrets d'Arnes i encara més concretament de les Moles del Don. Un lloc salvatge i solitari però de fàcil accés i ràpid descens, així que el compromís és baix i l'escalada es pot considerar de plaer (excepte algunes vies!!!). Dos bones vies representatives del lloc són:
SAM BELLUGA: Escandalós diedre de llibre, super estètic i espectacular. Cal anar psicològicament preparat per a tirades de IV grau "montserratí" desprotegit i per al diedre, sostingut i amb llargs trams a protegir, encara que de protecció franca. El diedre és aeri, espectacular i molt excitant, amb trams de roca delicada que no fan sinó donar encant a l'escalada i que fan bellugar-la. A partir del diedre es pot triar sortir per la sortida directa equipada amb parabolts o per la via original, molt clàssica i romàntica. Ambient de primera en tot cas, es trii el que es trii. Per mi una via indispensable, emocionant però amb reunions a prova de bombes, així que la seguretat depèn absolutament d'un mateix i de la seva destresa.
TINTIN A LES MOLES: Via superfàcil i molt assegurada amb parabolts, ideal per començar a escalar o per a divertimento després d'una altra via. També em va semblar una bona via per a iniciar-se en el món del solo integral - grimpada (cosa gens recomanable per un pare de família com jo).
Au doncs,
bones escaldades i fins a la propera!!
Com veieu els seguidors del bloc de l'escalada cabacerola, poca activitat hi ha que sigui digna de piar. I és per això que m'invento una secció nova, per tenir l'excusa d'escriure alguna cosa i fer veure que encara em podeu considerar escalador.
El cas és que la meva motivació actual passa per les vies de diversos llargs i si pot ser que respectin la morfologia i naturalesa de la roca, i en que per escalar-les calgui fer ús dels estris que ens permetin l'autoprotecció i de les eines mentals i espirituals que ens ofereix la dimensió psicològica de l'escalada. aquella que queda tant desdibuixada en l'escalada paraboltada.
Així que la secció "vies clàssiques de les nostres muntanyes" pretén, sense cap ànim d'exhaustivitat, mostrar algunes vies de Montsant i serres veïnes que ens facin xalar amb aquesta dimensió de l'escalada, i que ens permetin escalar en llocs romàntics, màgics, silenciosos i d'entranyable paisatge.
I per començar, curiosament, no he triat el meu Montsant sinó l'anomenat (mal anomenat per mi) Lo Pirineu del sud, El Port, i concretament dues vies dels Estrets d'Arnes i encara més concretament de les Moles del Don. Un lloc salvatge i solitari però de fàcil accés i ràpid descens, així que el compromís és baix i l'escalada es pot considerar de plaer (excepte algunes vies!!!). Dos bones vies representatives del lloc són:
SAM BELLUGA: Escandalós diedre de llibre, super estètic i espectacular. Cal anar psicològicament preparat per a tirades de IV grau "montserratí" desprotegit i per al diedre, sostingut i amb llargs trams a protegir, encara que de protecció franca. El diedre és aeri, espectacular i molt excitant, amb trams de roca delicada que no fan sinó donar encant a l'escalada i que fan bellugar-la. A partir del diedre es pot triar sortir per la sortida directa equipada amb parabolts o per la via original, molt clàssica i romàntica. Ambient de primera en tot cas, es trii el que es trii. Per mi una via indispensable, emocionant però amb reunions a prova de bombes, així que la seguretat depèn absolutament d'un mateix i de la seva destresa.
TINTIN A LES MOLES: Via superfàcil i molt assegurada amb parabolts, ideal per començar a escalar o per a divertimento després d'una altra via. També em va semblar una bona via per a iniciar-se en el món del solo integral - grimpada (cosa gens recomanable per un pare de família com jo).
Au doncs,
bones escaldades i fins a la propera!!
dilluns, 16 d’agost del 2010
Guia d'escalada Collegats. Petits matisos.
Bones gent!!
Avui no ús parlaré de Cabacés sinó d'una zona amiga amb refugi amic (CAL GUERXO, patrocinador de que subscriu) que es troba a la sortida nord del congost de Collegats, Bresca. A Bresca hi ha dues penyes calcàries on fa uns anys vaig equipar algunes vies. Recenment ha sortit publicada una guia de Collegats on s'inclouen les parets de Bresca i per tant les meves vies, així que com a equipador i ideòleg d'algunes vies faré uns breus apunts i matitzacions que poden ser del vostre interès, o que lliurement podeu considerar collonades sense importància!!!
Les vies que jo vaig equipar es troben al sector Gaia:
La via 1, LA GEGANTA ADORMIDA (7a+), està pensada per ser assegurada desde la repisa (molt herbosa), i per això es van instal·lar dos parabolts. És possible entrar a aquesta repisa per un marge a l'esquerra de la paret. De totes maneres és factible realitzar la via tal com indica la ressenya, entrant per la via 2 ÀGATA.
La via 3, s'anomena EL DRAP DE LES ENCANTÀRIES, enlloc de les ENCANTADES que no ser de quins éssers mitològics es tracta. Va ser originalment graduada de 6a+.
La via 4 s'anomena EIRA enlloc de L'EIRA. Hi ha un parell de parabolts que s'han d'acabar de matisar. Va ser originalment cotada de 7b/c.
La via 5 s'anomena LO CANUT DELS MENAIRONS. A la guia consta com a MINAIRONS. Probablement aquesta denominació sigui l'habitual al Pallars per a aquests petits i treballadors éssers, però per raons de nostàlgia personal vaig preferir usar la forma MENAIRONS amb E. La via va ser graduada originalment de 6b+.
Finalment figuro com a equipador amb el nom de Ferran T. que molts sabreu que no és el meu nom veritable!!
Bé, com ús deia, collonades sense importància (excusa per a fer un post en aquests dies sense notícies d'agost) que no poden desvirtuar la gran feina duta a terme en l'el·laboració d'aquesta guia modèlica i visualment excel·lent (Ballart SA).
Gràcies i fins a la pròxima!!
Avui no ús parlaré de Cabacés sinó d'una zona amiga amb refugi amic (CAL GUERXO, patrocinador de que subscriu) que es troba a la sortida nord del congost de Collegats, Bresca. A Bresca hi ha dues penyes calcàries on fa uns anys vaig equipar algunes vies. Recenment ha sortit publicada una guia de Collegats on s'inclouen les parets de Bresca i per tant les meves vies, així que com a equipador i ideòleg d'algunes vies faré uns breus apunts i matitzacions que poden ser del vostre interès, o que lliurement podeu considerar collonades sense importància!!!
Les vies que jo vaig equipar es troben al sector Gaia:
La via 1, LA GEGANTA ADORMIDA (7a+), està pensada per ser assegurada desde la repisa (molt herbosa), i per això es van instal·lar dos parabolts. És possible entrar a aquesta repisa per un marge a l'esquerra de la paret. De totes maneres és factible realitzar la via tal com indica la ressenya, entrant per la via 2 ÀGATA.
La via 3, s'anomena EL DRAP DE LES ENCANTÀRIES, enlloc de les ENCANTADES que no ser de quins éssers mitològics es tracta. Va ser originalment graduada de 6a+.
La via 4 s'anomena EIRA enlloc de L'EIRA. Hi ha un parell de parabolts que s'han d'acabar de matisar. Va ser originalment cotada de 7b/c.
La via 5 s'anomena LO CANUT DELS MENAIRONS. A la guia consta com a MINAIRONS. Probablement aquesta denominació sigui l'habitual al Pallars per a aquests petits i treballadors éssers, però per raons de nostàlgia personal vaig preferir usar la forma MENAIRONS amb E. La via va ser graduada originalment de 6b+.
Finalment figuro com a equipador amb el nom de Ferran T. que molts sabreu que no és el meu nom veritable!!
Bé, com ús deia, collonades sense importància (excusa per a fer un post en aquests dies sense notícies d'agost) que no poden desvirtuar la gran feina duta a terme en l'el·laboració d'aquesta guia modèlica i visualment excel·lent (Ballart SA).
Gràcies i fins a la pròxima!!
diumenge, 30 de maig del 2010
Ja al seu quiosc!!! Escalada en bloc a Cabacés
Cabacés ja té guia d'escalada en bloc. Es tracta d'un fanzine en blanc i negre, amb croquis sobre foto, accessos, informació pràctica... Vaja, tot el que ha de tenir una guia!! Tot excepte grau pas per pas. Només estan graduades les propostes de l'oberturista quan aquest s'ha pronunciat, i s'ha mencionat un grau orientatiu dels diferents passos de cada pedra per a orientar una mica el personal. Hi trobareu 3 sectors complets, unes 30 pedres i uns 130 passos de totes les mides, dificultats i inclinacions sobre conglomerat cabacerol de bidits, forats, còdols i esperons. El preu és de 8 euros, contribució que NO es destinarà a equipament de vies noves, sinó a fotre'ns una bona festa!! En venda als punts de venda habituals, refugi de Cal Ferrer i Camp Base Mataró (Can Kueka).
au doncs,
a disfrutar-la!!
dilluns, 17 de maig del 2010
dissabte, 24 d’abril del 2010
Bo Diddley's jungle rythm
Amics,
aquest és el nom de la nova via que he equipat a un nou sector anomenat Les Crestes Baixes, i que és el vessant nord de Les Crestes. No el divulgo perquè només hi ha aquesta via, però depèn del ritme d'equipament ben aviat ús n'informaré amb detall. De moment una via en placa de forats a l'estil Mouriés (Provença) que ús farà moure els peus al ritme dels tambors i guitarres selvàtiques del gran Bo Diddley, a qui dedico aquesta via.
salut i bones escaldades!!
aquest és el nom de la nova via que he equipat a un nou sector anomenat Les Crestes Baixes, i que és el vessant nord de Les Crestes. No el divulgo perquè només hi ha aquesta via, però depèn del ritme d'equipament ben aviat ús n'informaré amb detall. De moment una via en placa de forats a l'estil Mouriés (Provença) que ús farà moure els peus al ritme dels tambors i guitarres selvàtiques del gran Bo Diddley, a qui dedico aquesta via.
salut i bones escaldades!!
diumenge, 18 d’abril del 2010
Pssst... Hi ha algú??
Els escaladors com a col·lectiu ens ho seguim treballant... Tranquils, sempre ens quedarà aquella frase de "per quatre paguem tots", o aquella millor de "clar, els escaladors som les víctimes, és més fàcil prohibir escalar que parar una carretera...", o aquella tan bona de "és que en realitat els que embruten no poden ser considerats escaladors...".
Suposo que molts haureu vist la notícia apareguda a Desnivel referent a actes vandàlics a Margalef duts a terme per escaladors durant la passada setmana santa (una setmana santa, per cert, que ha sigut percebuda com una invasió sense precedents pels prioratins). La gota que farà vessar el vas de la paciència de Margalefans i PNMON. Però només una gota en un vas que fa anys que s'està omplint, anys de mal comportament, incivisme, de llençar la brossa sense pensar que Margalef és tan petit que no té la capacitat de fer-ne la recollida, de rentar-se les dents i rentar els plats a la font del poble, de fer les necessitats al costat de cases on viuen persones sensibles, d'aparcar indiscriminadament, d'incomprensió sobre el que aporta l'escalada i l'acumulació de gent a peu de via a la natura (en realitat res), i anys de només pensar en la nostra via, els nostres col·legues, la nostra furgo i de a quin desplom estan penjats el Sharma i l'Andrada.
Doncs nois, es pot estar acabant radicalment aquesta manera de viure, perquè hem abusat de la confiança dels Margalefans, que ja n'estan farts. Per als més pacients i que reben benefici de l'escalada (bar, fonda, botiga) la solució passa per una ordenació i racionalització d'aparcaments, zones de bivac i serveis. Però a la majoria (propietaris i algunes institucions mediambientals) els hi sembla més convenient la regulació de l'accés (cupos màxims de visitants) o fins i tot la prohibició...
Així que com que els escaladors no ens hem sabut autorregular, i hem entés la llibertat com a llibertinatge, només pensant en el benefici propi, doncs ara ens trobarem una regulació imposada... Imposada perquè com a col·lectiu no sabem estar a l'altura. Després ens queixarem a la FEEC, als ajuntaments, al PNMON, però la realitat és que ahir, a una reunió-debat oberta a la participació de tots els interessats a Cornudella de Montsant, en que s'havia de parlar sobre el Pla Especial que ha de regular entre altres coses l'escalada a Montsant per aportar solucions a la massificació i degradació de certes zones (especialment Margalef i Cornudella) érem 3 escaladors. A tall d'exemple, de caçadors, un col·lectiu menys nombrós, n'hi havia uns 10, fent pinya entre tots. Així que no ens podrem queixar si les regulacions es fan sense comptar amb nosaltres. Suposo que s'està més bé al bar veient com el RCD Espanyol reparteix patades que participant en una avorrida reunió. Doncs a nosaltres ens la fotran la patada al cul...
Au doncs
Suposo que molts haureu vist la notícia apareguda a Desnivel referent a actes vandàlics a Margalef duts a terme per escaladors durant la passada setmana santa (una setmana santa, per cert, que ha sigut percebuda com una invasió sense precedents pels prioratins). La gota que farà vessar el vas de la paciència de Margalefans i PNMON. Però només una gota en un vas que fa anys que s'està omplint, anys de mal comportament, incivisme, de llençar la brossa sense pensar que Margalef és tan petit que no té la capacitat de fer-ne la recollida, de rentar-se les dents i rentar els plats a la font del poble, de fer les necessitats al costat de cases on viuen persones sensibles, d'aparcar indiscriminadament, d'incomprensió sobre el que aporta l'escalada i l'acumulació de gent a peu de via a la natura (en realitat res), i anys de només pensar en la nostra via, els nostres col·legues, la nostra furgo i de a quin desplom estan penjats el Sharma i l'Andrada.
Doncs nois, es pot estar acabant radicalment aquesta manera de viure, perquè hem abusat de la confiança dels Margalefans, que ja n'estan farts. Per als més pacients i que reben benefici de l'escalada (bar, fonda, botiga) la solució passa per una ordenació i racionalització d'aparcaments, zones de bivac i serveis. Però a la majoria (propietaris i algunes institucions mediambientals) els hi sembla més convenient la regulació de l'accés (cupos màxims de visitants) o fins i tot la prohibició...
Així que com que els escaladors no ens hem sabut autorregular, i hem entés la llibertat com a llibertinatge, només pensant en el benefici propi, doncs ara ens trobarem una regulació imposada... Imposada perquè com a col·lectiu no sabem estar a l'altura. Després ens queixarem a la FEEC, als ajuntaments, al PNMON, però la realitat és que ahir, a una reunió-debat oberta a la participació de tots els interessats a Cornudella de Montsant, en que s'havia de parlar sobre el Pla Especial que ha de regular entre altres coses l'escalada a Montsant per aportar solucions a la massificació i degradació de certes zones (especialment Margalef i Cornudella) érem 3 escaladors. A tall d'exemple, de caçadors, un col·lectiu menys nombrós, n'hi havia uns 10, fent pinya entre tots. Així que no ens podrem queixar si les regulacions es fan sense comptar amb nosaltres. Suposo que s'està més bé al bar veient com el RCD Espanyol reparteix patades que participant en una avorrida reunió. Doncs a nosaltres ens la fotran la patada al cul...
Au doncs
diumenge, 7 de març del 2010
Nova Guia d'escalada en bloc
Benvolguts amics,
ús presento la portada de la nova guia de boulder que estem preparant. Serà una guia autoeditada estil fanzine (encara està per decidir el format final). La meva idea era penjar a cabacésfree les ressenyes que anava fent, però ràpid, veient la quantitat de fotos que havia de penjar (buuuf!!) vam pensar a passar-ho a paper i fer una guia com a tal. Així que depenent de les ocupacions que tinguem en unes setmanes podreu trobar la guia al refugi. No cal ni dir (almenys als que seguiu aquest blog habitualment) que els passos proposats no estan graduats, així que només ús haureu de preocupar de xalar.
salut i bones escaldades!!!
ús presento la portada de la nova guia de boulder que estem preparant. Serà una guia autoeditada estil fanzine (encara està per decidir el format final). La meva idea era penjar a cabacésfree les ressenyes que anava fent, però ràpid, veient la quantitat de fotos que havia de penjar (buuuf!!) vam pensar a passar-ho a paper i fer una guia com a tal. Així que depenent de les ocupacions que tinguem en unes setmanes podreu trobar la guia al refugi. No cal ni dir (almenys als que seguiu aquest blog habitualment) que els passos proposats no estan graduats, així que només ús haureu de preocupar de xalar.
salut i bones escaldades!!!
diumenge, 3 de gener del 2010
El Gegant, fisura Maestri
Amics,
aquí teniu la ressenya original del llibre de piades de la CLÀSSICA (amb majúscules) ascenció d'en Tapia i en Jover Rumbateam a l'agulla del Gegant. Hi ha vestigis en forma d'escarpes rovellades d'altres vies, força antigues, a les altres cares de l'agulla, vies que pròximament procedirem a reequipar per fer-les assequibles a tots els públics i que quedin del tot segures... QUE NO, QUE NO, NO ÚS ESPANTEU, Cabacés seguirà respectant la història i tradició de l'escalada, així que tindrem un petit reducte d'escalada autèntica d'autoprotecció on a més comptarà arribar al cim d'una agulla!! En tot cas si que m'ha transmés en Bernat Jover el seu interés en conèixer alguna dada d'aquestes vies, si algú en pogués aportar alguna estaríem molt contents de cara a refer per als nostres fills aquesta part de la història de l'escalada cabacerola que no coneixem.
Així que ja a partir d'ara poseu els ferros artesanals a la motxilla i a disfrutar!!
aquí teniu la ressenya original del llibre de piades de la CLÀSSICA (amb majúscules) ascenció d'en Tapia i en Jover Rumbateam a l'agulla del Gegant. Hi ha vestigis en forma d'escarpes rovellades d'altres vies, força antigues, a les altres cares de l'agulla, vies que pròximament procedirem a reequipar per fer-les assequibles a tots els públics i que quedin del tot segures... QUE NO, QUE NO, NO ÚS ESPANTEU, Cabacés seguirà respectant la història i tradició de l'escalada, així que tindrem un petit reducte d'escalada autèntica d'autoprotecció on a més comptarà arribar al cim d'una agulla!! En tot cas si que m'ha transmés en Bernat Jover el seu interés en conèixer alguna dada d'aquestes vies, si algú en pogués aportar alguna estaríem molt contents de cara a refer per als nostres fills aquesta part de la història de l'escalada cabacerola que no coneixem.
Així que ja a partir d'ara poseu els ferros artesanals a la motxilla i a disfrutar!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)