dijous, 21 d’octubre de 2010

Vies clàssiques de les nostres muntanyes

Benvolguts amics,

Com veieu els seguidors del bloc de l'escalada cabacerola, poca activitat hi ha que sigui digna de piar. I és per això que m'invento una secció nova, per tenir l'excusa d'escriure alguna cosa i fer veure que encara em podeu considerar escalador.
El cas és que la meva motivació actual passa per les vies de diversos llargs i si pot ser que respectin la morfologia i naturalesa de la roca, i en que per escalar-les calgui fer ús dels estris que ens permetin l'autoprotecció i de les eines mentals i espirituals que ens ofereix la dimensió psicològica de l'escalada. aquella que queda tant desdibuixada en l'escalada paraboltada.
Així que la secció "vies clàssiques de les nostres muntanyes" pretén, sense cap ànim d'exhaustivitat, mostrar algunes vies de Montsant i serres veïnes que ens facin xalar amb aquesta dimensió de l'escalada, i que ens permetin escalar en llocs romàntics, màgics, silenciosos i d'entranyable paisatge.
I per començar, curiosament, no he triat el meu Montsant sinó l'anomenat (mal anomenat per mi) Lo Pirineu del sud, El Port, i concretament dues vies dels Estrets d'Arnes i encara més concretament de les Moles del Don. Un lloc salvatge i solitari però de fàcil accés i ràpid descens, així que el compromís és baix i l'escalada es pot considerar de plaer (excepte algunes vies!!!). Dos bones vies representatives del lloc són:

SAM BELLUGA: Escandalós diedre de llibre, super estètic i espectacular. Cal anar psicològicament preparat per a tirades de IV grau "montserratí" desprotegit i per al diedre, sostingut i amb llargs trams a protegir, encara que de protecció franca. El diedre és aeri, espectacular i molt excitant, amb trams de roca delicada que no fan sinó donar encant a l'escalada i que fan bellugar-la. A partir del diedre es pot triar sortir per la sortida directa equipada amb parabolts o per la via original, molt clàssica i romàntica. Ambient de primera en tot cas, es trii el que es trii. Per mi una via indispensable, emocionant però amb reunions a prova de bombes, així que la seguretat depèn absolutament d'un mateix i de la seva destresa.

TINTIN A LES MOLES: Via superfàcil i molt assegurada amb parabolts, ideal per començar a escalar o per a divertimento després d'una altra via. També em va semblar una bona via per a iniciar-se en el món del solo integral - grimpada (cosa gens recomanable per un pare de família com jo).

Au doncs,

bones escaldades i fins a la propera!!

6 comentaris:

Ivan - Factordos ha dit...

hola ferran! bona secció aquesta que "inaugures". si algun dia busques company de cordada per alguna via senzilleta ja saps!

Alexis ha dit...

Ieps!!

Aquí van 4 vies clàssiques , totes al Montsant-Serra de Prades i de grau "plaisir" que diria Piola :

Adserà al Salt de la reina Mora (3 llargs) fisures de totes mides en un grau de 5-6a . (tascons+friends)

Hércules Incuarteable i Augusta a la Mussara.(tascons +friends)

Esperó dels Falcons , a La Falconera (Montsant) tot 6a-6b equipat si escaquejem l'últim llarg per la Primavera . (algun tasco/friend/xapa recuperable per la sortida).

Apa Salut i a gaudir-les

Kbcés ha dit...

Ivan, compta-hi,

Alexis, l'esperó dels falcons la tinc a la llista, gràcies per les suggerències, i una altra que tinc a la llista és la supernova, l'has fet? és molt exposada o amb un apretón n'hi ha prou...?

Anònim ha dit...

Bona secció Ferran!! La seguiré amb atenció.

Abraçades i records. Pitus.

Alexis ha dit...

Bones Ferran

De la Supernova , no en se gaire cosa , només que algun colega l'ha fet i m'ha comentat que es maquetona i amb "equipament Ballart" , em sembla que la van fer amb tascons i friends . De fet no m'importaria apropar-m'hi a fer-li un tiento. Aixó sí ,segur que allà no trobem massificació ni pandilleros!! jeje

Salut

Anònim ha dit...

Merci Alexis,

espero anar-hi ben aviat!!!

salut

ferran