La primera neu

Quina sorpresa aquest matí, desde Reus i des del Pradell tota la Mussara, les Muntanyes de Prades i Montsant estaven ben blancs... però no enfarinats, no, ha caigut una senyora nevada que ha baixat ben bé fins a 700 o 800 metres. Jo, que encara no tinc l'historial d'efemèrides climàtiques dels jaios de la plaça, ús puc dir allò de: ... mai no s' havie vist una nevada com aqueixa abans de Sant Martí... O sigui que és una nevada molt, molt primerenca, que ajudarà a que ens mengem els panellets i les castanyes calentons a la vora del foc deixant córrer lliurement un càlid i graciós vi dolç de panses o un vi ranci destil·lat pel gran mestre de les essències, que no és cap més que el temps!!!

Així que amics, bona castanyada i disfruteu de la roca si el fred ús deixa!!!

Elogi de la roca natural

Estimats amics,

Per bé que tots coneixeu la meva manera d'entendre l'escalada que emana de les essència i la senzillesa del gest més automàtic i inconscient (altrament dit, el nen que s'enfila a un arbre), en que totes les convencions creades per la història de l'escalada (estils, actituds davant de la paret i el risc) són només eines per a disfrutar més i no pas l'activitat en si (l'escalada de pedres, no ho oblidem), davant l'evolució cartesiana que està patint l'escalada, i motivat pel tristíssim post de l'amic Bernat a propòsit de l'escalada prefabricada a la Cova de Ribes de Freser i les pràctiques d'equipament-domesticació que s'hi han dut a terme, manifesto, cridant al vent davant del sol ponent (amb la cara congestionada pel pes de la revelació) que:

ESTIMO LA ROCA TAL COM ÉS

Amb el seu tacte aspre, que em fa sentir viu, amb rodoneses subtils on mai és fàcil adherir-s'hi, sense l'impacte als ulls d'un mal pegot gris (visca els artistes de la sika que tenen sentit de l'estètica, prou de xapusses), amb la bellesa d'uns passos per descobrir més enllà d'un camí artificial marcat de ferro o ratlles de magnesi.



Jo encara busco una experiència vital, cap al món (amics, natura...) i cap endins, les pors, les malalties, les debilitats que amb l'ajut de la roca i el seu traç cada cop són més llunyanes i petites.

Vull créixer amb la roca per entendre què és surar, per entendre la dolçor de la vida i la mort.

Salut i bones, i naturals, escalades

WALLAIABI

Els treballs pesats de remogut de terrenys. De moment queden aturats fins que torni en Jon, que s'ho ha agafat personalment. Jo em declaro vençut per la tossuderia de les pedres...

Aquesta és la travessia de l'Ou del diplodocus. Li ensenyo a la Laia la llastra de sortida que componia un pla molt bo i agradable. Ara s'ha de trincar una regleta punxant i arquejant un pam més baixa per al bloqueig dinàmic de sortida. Igual de bonic, més difícil!!!

WALLAIABI. Tsunami picant però fàcil, amb algun pas llarg però estàtic. Un bloc tan increïblement bonic com l'amiga que n'ha inspirat el nom. Bon viatge Laia!! Et trobaré molt a faltar!!
Per recordar aquest moment crucial a les nostres vides, la presentació de WALLAIABI, el pas de l'esquerra del diplodocus, alt però amb bona caiguda. Sense crashpad ni porter es pot considerar un petit solo integral.


La Laia despedint-se de Cabacés i les seves roques a les Plaques de la Mort, que de mortals en tenen el nom, sinó és que busqueu morir-vos de riure. (aquest joc de paraules, tan aconseguit, li dec als meus bons amics Astèrix i Obèlix, especialistes en els jocs de paraules més absurds, Gràcies als dos!!)
Aquesta és la crònica visual d'una bonica visita, la d'en Jon "arrrrencapedres" i la de la meva amiga Laia. La Laia ens deixa per un temps per entendre com es veu el món al revés, si el futbol australià és tan violent com sembla, si la Foster és aigualida i si ella té avantpassats aborígens o wallabies (cangur petit).

Avui podeu gaudir de bonustrack, vídeos de les plaques de la mort per gentilesa d'en Jon.

Salut i bones escalades!!!!

L'esdeveniment de l'any

En prímicia a Cabacés Free les fotos exclusives de la boda de l'any, amb tota la beautiful people amb la seva millor cara i els actes festius mai vistos al tranquil i virginal poble de Cabacés. Un dia ple de GLAMOUR!!!!

Calendari de festejos

Estimats amics,

anuncio el programa festiu del proper cap de setmana a Cabacés, on confluiran dos fets de la màxima importància:

10 d'octubre, 1er aniversari de la meva petita Eira, festa infantil amb pallassos amateurs (nosaltres, les imatges de la boda ho demostren) patates fregides i entrepans de pa bimbo amb nutella per a tothom.

6 d'octubre, 60 aniversari de la iaia Lluïsa, la sexuagenària (cap connotació sexual, que és la meva mare pillastres maníacs del sexe). Sopar de germanor amb cantada d'havaneres el dissabte 11 al vespre.

Tots els actes confluiran en el dissabte 11 i el diumenge 12 (el Pilar), hi esteu convidats.

Segons l'afluència en el seguici festiu l'organització (refugi de cal ferrer) determinarà la inauguració de la primera fase dels treballs a l'impressionant bloc del diplodocus, demanant als assistents calçat adeqüat anti-pinxos, perquè ús faria pujar pel lloc on vull obrir camí per estalviar-me feina... MOLTES GRÀCIES PER AVANÇAT!!!!!

L'art de l'escalada

Sempre he desitjat excel·lir en diferents arts, i després de disfrutar de les grans obres còmiques com les de Jerry Moffat, Ron Kauk, Mel Brooks o la gran i cuallarga Guineu Lliure, m'he animat a realitzar, amb un molt baix pressupost, el meu primer curtmetratge còmic.

És innegable l'efecte de l'acupuntura natural a la que sotmet el Montsant als qui gosen profanar-lo, integrar-s´hi, estimulant i delirant. Les imatges, fregant el patetitsme, així ho mostren.

Per altra banda, després del deliri, i sense possibilitat d'autogravació, perquè amb una mà no sóc capaç d'escalar al límit, he estat a punt d'aconseguir l'orgasme i la comunió amb la roca ou del diplodocus, però no ha pogut ser.

Tot i això ja podeu apuntar el bloc a la vostra guia de Cabacés. Està senyalat amb una fletxa verda, blava i magenta i el grau proposat és de cdjnhvwriouhfvbnfiick9, en la complicada i sensual escala cabacerola (pronuncïis com un gran gemec, trencat per excitants espasmes orgàsmics).

Au doncs, que el disfruteu!!!!

L'amour, l'histoire

Amics escaladors, petits estimats, en la llarga carretera polsegosa disfrutem de la sequedat i la pols, de les temples inflades pel sol abrusador, les clivelles a la pell, el cor ple i la ment trobada.

Som àngels, alguns, follets de la roca, uns altres, esportistes molts.

Històries que són una línia d'esdeveniments, una evolució de tendències i una cerca de dificultat cartesiana. O històries emotives de mort sense por i amor desmesurat i real, de joves que foren avis i que ens llegaren molt més que una súplica per la diversió, l'oci i la seguretat. Es fa evident la cruïlla.

No ens van ensenyar la mediocritat, ens van mostrar els déus de la roca. No els vull veure convertits en una expressió flàccida, en una gasetilla insubstancial, crònica de l'absurd.

tot per a tu petita Bruna, que els que estimem et poguem deixar un món millor, no més fàcil, en què intel·ligenment sàpigues viure alegre amb l'assegurança llunyana sota els teus gràcils peus.