Els escaladors com a col·lectiu ens ho seguim treballant... Tranquils, sempre ens quedarà aquella frase de "per quatre paguem tots", o aquella millor de "clar, els escaladors som les víctimes, és més fàcil prohibir escalar que parar una carretera...", o aquella tan bona de "és que en realitat els que embruten no poden ser considerats escaladors...".
Suposo que molts haureu vist la notícia apareguda a Desnivel referent a actes vandàlics a Margalef duts a terme per escaladors durant la passada setmana santa (una setmana santa, per cert, que ha sigut percebuda com una invasió sense precedents pels prioratins). La gota que farà vessar el vas de la paciència de Margalefans i PNMON. Però només una gota en un vas que fa anys que s'està omplint, anys de mal comportament, incivisme, de llençar la brossa sense pensar que Margalef és tan petit que no té la capacitat de fer-ne la recollida, de rentar-se les dents i rentar els plats a la font del poble, de fer les necessitats al costat de cases on viuen persones sensibles, d'aparcar indiscriminadament, d'incomprensió sobre el que aporta l'escalada i l'acumulació de gent a peu de via a la natura (en realitat res), i anys de només pensar en la nostra via, els nostres col·legues, la nostra furgo i de a quin desplom estan penjats el Sharma i l'Andrada.
Doncs nois, es pot estar acabant radicalment aquesta manera de viure, perquè hem abusat de la confiança dels Margalefans, que ja n'estan farts. Per als més pacients i que reben benefici de l'escalada (bar, fonda, botiga) la solució passa per una ordenació i racionalització d'aparcaments, zones de bivac i serveis. Però a la majoria (propietaris i algunes institucions mediambientals) els hi sembla més convenient la regulació de l'accés (cupos màxims de visitants) o fins i tot la prohibició...
Així que com que els escaladors no ens hem sabut autorregular, i hem entés la llibertat com a llibertinatge, només pensant en el benefici propi, doncs ara ens trobarem una regulació imposada... Imposada perquè com a col·lectiu no sabem estar a l'altura. Després ens queixarem a la FEEC, als ajuntaments, al PNMON, però la realitat és que ahir, a una reunió-debat oberta a la participació de tots els interessats a Cornudella de Montsant, en que s'havia de parlar sobre el Pla Especial que ha de regular entre altres coses l'escalada a Montsant per aportar solucions a la massificació i degradació de certes zones (especialment Margalef i Cornudella) érem 3 escaladors. A tall d'exemple, de caçadors, un col·lectiu menys nombrós, n'hi havia uns 10, fent pinya entre tots. Així que no ens podrem queixar si les regulacions es fan sense comptar amb nosaltres. Suposo que s'està més bé al bar veient com el RCD Espanyol reparteix patades que participant en una avorrida reunió. Doncs a nosaltres ens la fotran la patada al cul...
Au doncs
7 comentaris:
L' autoregulació és una utopia...a tots els nivells. Pero els escaladors sempre es veuen, o ens veiem, com si fossim especials, mirem per damunt de l' ombro al "dominguero", quan en realitat actuem igual, o pitjor. Ens movem per modes; igual que si surt al Que fem o a TV3 no se quin raconet del Bages, per dir algo, tots cap allà, naltros acabem fent el mateix....i ja veurem com acaba.
No deixem de ser una plaga més de tantes que produeix la societat del consum i del lleure....peró com que anem amb rastes, plomes, furgo i fumem petes ens pensem que no....
Es una llàstima, pero crec que una mica de bastó ja ens anirà bé.
Apa, ja he fotut el rotllo...
salut
Amén. Explicació veraç i ajustada a la realitat del nostre col·lectiu. Jo faria un incís en l'origen del problema. Penso que falta cultura de muntanya, que hi ha molta gent que lícitament només s'ha dedicat al plafó i al grau, sense haver fet ni excursionisme ni muntanya ni res, sense cap consciència del valor de la natura ni de les gents que la poblen. Com qualsevol generalització comportarà errors però jo crec que aquí rau l'expliació de tan trista realitat. Petons maresmencs.
Makareno.
és que si no has fet excursionisme ni muntanya no tens valors, clar... Ai els vells roquers amb els seus arguments més desgastats que les seves xiruques...
Així que tots els excursionistes són cívics? Ah, doncs perdó per anar a entrenar ben dur al plafó... en comptes de deixar les vies cosides de magnesi per les sèries... ho sentim... "els del grau" no tenim valors...
Benvolguts amics,
Marc, en aquest moment l'autoregulació pot ser una utopia però és una necessitat. Si no es pot articular a nivell de col·lectiu s'haurà de fer a través de l'actuació individual en el nostre dia a dia a les zones d'escalada amb la nostra forma de comportar-nos. Sinó ens regularan i no ens agradarà.
Pitus, afegiria que el valor principal que s'ha perdut és el de la recerca del silenci i la solitud, en aquest moment l'escalada és un esport ultrasocial en un entorn que no suporta aglomeracions, mal li pesi a l'amic anònim, que,
anònim, suposo que tens uns valors molt profunds, l'amic Makarenu no crec que ho dubti (ja ha manifestat la seva por a generalitzar en excés), així com sap i saps que hi ha excursionistes que són uns porcs. Per descomptat, segueix entrenant, posa't fort i vés a pel 9b, jo també ho faig (buenu, lo del 9b no), però aquesta no és la qüestió. La qüestió és (i pot ser que tu tinguis un comportament exemplar en tots els aspectes que citaré ara) si raspalles els cantos de la via que estàs assajant quan te'n vas, si reculls tots els papers, cigarretes, esparadraps (els teus i els que trobes), si utilitzes els camins adequats sense fer servir dreceres per on s'erosiona i mor el bosc, si quan veus un grup de persones en un sector canvies de sector a costa de no provar el teu projecte, si quan veus que a una esplanada hi ha 3 o 4 furgos fas uns quilòmetres més i et disperses buscant un lloc més discret, si no dorms i et rentes les dents al passeig del poble igual que no ho faries a la Plaça Imperial Tarraco, si aparques ordenadament sense tancar cap accés a una finca d'un pagès (o fins i tot si canvies de zona d'escalada veient que la que has escollit està massa plena), si fas festes sorolloses prop d'on niuen les àguiles cuabarrades o si pels carrers de pobles de cent habitants et comportes igual que a la rambla de Barcelona esperant que el servei municipal de neteja (inexistent en pobles tan petits) passi amb la manguera l'endemà al matí... i tot això sense parlar de les cagades a peu de via i pel bosc, tema que no tracto pel fàstic que em fa. Potser tu si que ets escrupulós en tots aquests temes, però la majoria d'escaladors no, és a ells a qui va dirigida la següent reflexió. Dormir a la natura amb furgo o bivac no és dolent, però si a un lloc s'hi estableix un campament de furgos tenim un problema perquè la natura no ho suporta. En tot cas el tema està ara en mans d'entitats conservacionistes i ecologistes i propietaris que no tenen cap intenció de ser condescendents amb nosaltres,
Salut
Quin fàstic la massificació!
Quin fàstic la mala educació!
Quin fàstic el passotisme i la ignorància!
...en el món de l'escalada i a tot arreu!
No acabo d'entendre aquest afany per estar tots apilotonats allà a Margalef,...l'escola és bona i bonica, però la gent hauria de saber que només a Catalunya hi ha,...potser 300? o 400? o 500? llocs on escalar.
En aquest sentit sí que falta cultura de muntanya i ganes de descobrir llocs nous.
Per cert, fa tres o quatre setmanes vam anar a provar les noves vies de les Crestes,...bones, bones! Vam estar molt tranquils i fins i tot vam parlar amigablement amb el propietari que estava treballant al tros, i a qui després vam comprar un oli boníssim!
Salut, tranquilitat i autoregulació!
fa temps que ho penso, al final es faran cotos de escalada (sobretot en municipis petits) i amb la recaudació (i conseqüent baixada d'afluencia) solucionar part d'aquests problemes.
Tindrem realment el que ens mereixem!! llàstima com sempre per uns pocs...
Bernat
Publica un comentari a l'entrada