divendres, 16 de maig de 2008




La Covassa dels Masip, lloc idílic. I lloc de festes nocturnes i de tardes romàntiques en què el temps s'atura i la vida flueix, enganxada a la nostra pell, com les brises que baixen de montsant, les pluges de primavera, el sol d'hivern i el moviment del llangardaix sobre la roca. No oblideu fer-hi una volta després de les vostres escalades, us agradarà!!


La bona vida, els passejos després d'escalar, el sentir-se viu a cada moment, identificats amb la vida autèntica. Quan el parabolt no és el principi de l'escalada, sinó només un envoltori per al joc de la roca. La roca que no entén de números, valoracions de qualitat, uniformització... Cada via és única, cada forat, cada pas que ens allibera el cos de la por, lluny de l'últim ferro. No ens el podríem haver estalviat? Sovint ens ho preguntem tot contemplant la posta de sol...









4 comentaris:

Mohawk ha dit...

Ei Kbces free!

Benvingut a la blogsphere, ja us farem alguna visita quan es pugui...

A tibar-li!

Fino ha dit...

Que tal familia! Com va tot? Molt bé la iniciativa de començar un blog, així també us tindrem més aprop. Que no afluixi aquesta motivació, no la d´escalar que sé que no para, sinó la de saber disfrutar de la vida a cada moment. Una abraçada per tu i les tres reines.

kueka ha dit...

volem info!!!!!!!!!!!!!!!

Roger T. ha dit...

Epariaah!!
Soc feliç descubrint aquest espai!
Una nova peça d'aquest camí tant vostre... Que no fa més que convidar-nos, a gaudir d'espais màgicament tranquils -el senyor vulgui que quan siguin profanats, sigui dolça i lentament- i amb aquest tacte, si més no, peculiar.
Una escalada, una vida; amb caràcter respectuós.
Una abraçada amb un "nou" xic de força!