dimarts, 17 de juny de 2008

Cabacés Blok

Estimats blogaires i escaladors de textures.
Aquest darrer cap de setmana hem gaudit de la meravellosa presència de 3 persones excepcionals. Els seus somriures, el seu plaer, la sensació de ser tots UN amb el bosc i els seus habitants, animals o rocosos, m'anima a explicar l'entrada al laberint perdut, que jo vaig descobrir per a l'escalada però que existeix desde temps immemorials. Vet'ho aquí l'aproximació als blocs del Maset d'en Siscu.

Des del Refugi de cal Ferrer, agafarem la pista, direcció a La Foia que surt de l'esquerra de l'ermita de Sant Joan (la que tanca la plaça pel cantó de muntanya). Seguirem la pista fins a la segona bifurcació a l'esquerra, que ens condueix al Pont d'en Solà, punt per creuar el barranc de Montsant i el seu agradable brogit. Un cop creuat el pont entrarem al camp d'ametllers i olivers de l'esquerra, sense seguir el camí dels Solans o de les Pinedes (segons el mapa). Per la dreta del camp trobarem un senderó poc fresat que ens conduirà a dos masets, els d'en Siscu. Creuarem l'era i per davant de la petita bassa, cap a la dreta, pujarem el marge per unes escales. Seguint el bancal arribarem directament al primer bloc. Per arribar a la part central del sector, hem de passar sota el desplom, pujar el marge i creuar el peu del bloc. Entrarem al bosc per un sender més aviat salvatge. Hem de passar per davant d'uns petits desploms i seguir pujant. Arribarem a un encreuament poc visible. Seguirem el sender cap a l'esquerra i a 50 metres trobarem els primers blocs. A partir d'aquí ja deixo a la imaginació de cadascú anar descobrint els confits rocosos.

Al refugi de cal Ferrer podeu demanar la ressenya del sector, absolutament pergamina, per si en teniu molta necessitat. De moment els que han disfrutat d'aquests blocs no han necessitat contrastar graus. Sinó és el vostre cas, seguiu atents al present blog, perquè en alguns dies (entre 3 i 200) penjaré fotos i un croquis informatitzat dels blocs. Això darrer ho faré quan descobreixi la manera de fer-ho. S'admeten suggeriments.

Bones blocades i no oblideu passar pel refugi amb els dits llimats per explicar-vos les vostres vivències. Agraïrem el gest.

3 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

Hola, soc amic d'en Kueka i he vist que demanes sugeriment per penjar ressenyes.

Les pots fer foto a foto , i s'enten molt be, i amb el Photoshop, pots fer el que vulguis, dona una ullada al meu blog, i si el que vols es un arxiu Pdf, tens que buscar un servidor extern gratuit (en el meu cas, Megaupload) alla pots penjar les ressenyes i el personal desde el teu blog se les poden descarregar.

Salut i a veure si hem deixo caure per alla i molt bona feina tot plegat

Pitus ha dit...

Ferran ets un poeta!! L'altre dia vaig conèixer breument els teus pares a la botiga d'en Kueka. en Bernat, acompanyants varis i jo, seguim anant els dimecres a la Montse, un plaer, jo ho saps, aquelles roques, amb les seves formes i els seus colors. En Jover segueix fanàtic com sempre!!! El finde passat va haver-hi una gran trobada a Vilanova de Meià (cròniques a rumbateam i hijosdelaroca). Per França de conya, no? Ja explicareu. El Sant Joan el passarem a Cavallers, és estiu i toca difrutar del Piri. Cabacés i la seva gent, sempre present. Petons pels quatre. Espero que ens veiem després de l'estiu. Ànims i seguiu així.

Roger T. ha dit...

és evident que provar aquestes pedres de la ma d'en Ferran (del refu) omple de sentit i màgia cada traç. Si no teniu aquesta sort, us recomano igualment la visita a la zona; els gestos i sensacions m'han transportat, a moments, a l'escalada potent i sutil de sectors (d'esportiva) montserratins com "la bimba", friqui dels 80 en estat pur! Escalada sense complexos a prova de tendons i sutilesa...
Els blocs de Cabacès prometen i exigeixen una escalada d'ulls clucs i sentits oberts, intuïtiva i amb decisió.
Un viatge, com sempre, lluny de competivitat i ganyotes, tocant el plaer amb la punta dels dits i del cor!
Gràcies ferran! i gràcies Isa!