Amics escaladors, petits estimats, en la llarga carretera polsegosa disfrutem de la sequedat i la pols, de les temples inflades pel sol abrusador, les clivelles a la pell, el cor ple i la ment trobada.
Som àngels, alguns, follets de la roca, uns altres, esportistes molts.
Històries que són una línia d'esdeveniments, una evolució de tendències i una cerca de dificultat cartesiana. O històries emotives de mort sense por i amor desmesurat i real, de joves que foren avis i que ens llegaren molt més que una súplica per la diversió, l'oci i la seguretat. Es fa evident la cruïlla.
No ens van ensenyar la mediocritat, ens van mostrar els déus de la roca. No els vull veure convertits en una expressió flàccida, en una gasetilla insubstancial, crònica de l'absurd.
tot per a tu petita Bruna, que els que estimem et poguem deixar un món millor, no més fàcil, en què intel·ligenment sàpigues viure alegre amb l'assegurança llunyana sota els teus gràcils peus.
1 comentari:
tots els elements, silenciosos,
es congreguen cada dia al voltant d'un ventre que és llum.
el seu silenci elèctric
viatge dins nostre.
l'espai més petit
en que pot viure;
a la vegada
el més infinit...
Publica un comentari a l'entrada