WALLAIABI

Els treballs pesats de remogut de terrenys. De moment queden aturats fins que torni en Jon, que s'ho ha agafat personalment. Jo em declaro vençut per la tossuderia de les pedres...

Aquesta és la travessia de l'Ou del diplodocus. Li ensenyo a la Laia la llastra de sortida que componia un pla molt bo i agradable. Ara s'ha de trincar una regleta punxant i arquejant un pam més baixa per al bloqueig dinàmic de sortida. Igual de bonic, més difícil!!!

WALLAIABI. Tsunami picant però fàcil, amb algun pas llarg però estàtic. Un bloc tan increïblement bonic com l'amiga que n'ha inspirat el nom. Bon viatge Laia!! Et trobaré molt a faltar!!
Per recordar aquest moment crucial a les nostres vides, la presentació de WALLAIABI, el pas de l'esquerra del diplodocus, alt però amb bona caiguda. Sense crashpad ni porter es pot considerar un petit solo integral.


La Laia despedint-se de Cabacés i les seves roques a les Plaques de la Mort, que de mortals en tenen el nom, sinó és que busqueu morir-vos de riure. (aquest joc de paraules, tan aconseguit, li dec als meus bons amics Astèrix i Obèlix, especialistes en els jocs de paraules més absurds, Gràcies als dos!!)
Aquesta és la crònica visual d'una bonica visita, la d'en Jon "arrrrencapedres" i la de la meva amiga Laia. La Laia ens deixa per un temps per entendre com es veu el món al revés, si el futbol australià és tan violent com sembla, si la Foster és aigualida i si ella té avantpassats aborígens o wallabies (cangur petit).

Avui podeu gaudir de bonustrack, vídeos de les plaques de la mort per gentilesa d'en Jon.

Salut i bones escalades!!!!