dimarts, 2 de desembre de 2008

El fabulós Jim Holloway


Jim Holloway apretant-li a The Cloud Shadow Hand Traverse, Flagstaff Mountain Colorado.

Tenia moltes ganes de parlar-vos d'en Jim Holloway, un mite del bulder, gairebé desconegut perquè va viure en una època en que l'escalada en bloc no es reconeixia com actualment. Com a molt era un entrenament o un joc per a l'escalada de veritat, la de parets. Però uns quants visionaris van atrevir-se a veure el món meravellós que representen les pedres petites, la destil·lació del moviment, l'essència de la força i la concentració màxima en el mínim interval de temps... el dinamisme, la fluïdesa i l'adherència extrema.
El pioner que segur que tots coneixeu és John Gill, el pare del bulder modern i de l'escalada dinàmica, però John Gill, sempre sol entre les roques (poca gent volia perdre un dia d'escalada per pujar xinxetes intrascendents) va obrir un camí que d'altres van seguir, sempre en l'anonimat i en solitud. Un d'ells va ser Jim Holloway, a qui Gill va adjectivar com el FABULÓS JIM HOLLOWAY (és nom de western eh?). El jove Jim, totalment addicte al bulder a inicis dels 70 va voler conèixer el mestre Gill al seu laboratori de Fort Collins (Colorado). D'ell en va aprendre els principis de l'escalada dinàmica, i en pocs anys va sobrepassar el mestre creant uns estàndards de dificultat que durant molts anys han sigut autèntica ciència ficció.
John Gill tenia el màxim nivell en V7. Un problema de Holloway del 1975, Slapshot, no va tenir la primera repetició fins l'any 2006. Un altre dels mites de Holloway és Trice. No va ser repetit fins el 2007 i el grau proposat va ser V13!!! (8a+/b).
Per altra banda el mateix Gill o un altre mite com John Bachar consideraven Holloway l'escalador més elegant que coneixien, pura tècnica i finura per reconduir la seva colossal força, aconseguida en les seves sessions d'entrenament en una simulació de blocs (un primitiu campus board d'en Güllich), que mai però, el feien sacrificar les tardes màgiques a la roca.



L'home, el mite, i el no repetit fins el 2007 V13 (?): en Holloway tibant-li a Trice, Cloud Shadow Wall.

Amb tot això el que ús vull dir és que en Jim Holloway era un dels nostres, un escalador anònim gens interessat en la comparació ni en la dificultat més enllà de la que la pròpia roca i el seu tacte li donava. Un autèntic assassí de graus que no va necessitar ni matar-lo perquè no el va ni veure néixer. I a més a més un enamorat de la natura que per sobre de la seva activitat el que desitjava era integrar-se en el bosc i en les roques. Per aquesta raó algun dels seus blocs són a més de difícils exposats, ja que per ell era un sacrilegi raspallar el líquen o aplanar els peus dels blocs movent pedres ja que considerava que es desnaturalitzava el bosc.

JIM HOLLOWAY, UN DELS NOSTRES!!!!
EL GRAU HA MORT COMPANYS!!!

4 comentaris:

Josep Barberà. ha dit...

M'ho he passat molt bé llegint l'entrada.
Bona!!.

Kbcés ha dit...

Gràcies Josep, és un antiheroi de l'escalada en Holloway!!!

Anònim ha dit...

finde a fondo!!!
serem 20 o 25!!!
Paella garantida i més....
bernat

Bon escrit nanooo

Fino ha dit...

Crec que el títol de l´entrada més que a un western podria ser el títol d´una de Tim Burton!

D´això s´en diu ser un Soul Rider amb molta classe. Chapeau.