dimecres, 28 de gener de 2009

La sensualitat de l'escalada

Aquest escrit és només l'excusa per posar una foto sensual i sexual del gran Dean Fidelman i així poder acontentar els fidels mascles seguidors de Cabacés Free (Pitus, dedicat a tu).

Actualment l'escalada és concebuda per la majoria dels freeclimbers com un acte social en que els crits d'ànim i el bullici són part inseparable d'un dia entre les roques. Jo recordo amb gran somriure la gran orgia que va suposar el Targassonic de fa 5 anys, en què el subidón energètic del dia em va ajudar a arribar a nivells que somniava fins minuts abans.

Els amics, compartir, la sana competència, la diversió...

Disfruto també de la meditació en moviment que suposa escalar, la comunió amb la roca i la natura, el sentir-se part d'allò indefinible amb paraules, allunyar-se d'un mateix, dels lligams de l'indivudu i les servituds adquirides, i sentir-se lliure i lleuger, immaterial. El mestre Gill adorava escalar sol, experimentar el vessant kinesiològic de l'escalada, el moviment deslligat de la força i la dificultat. Altres herois de l'escalada estimen la solitud, Jim Holloway, Dean Potter, els fills de CanBru... Sentir cada fibra del cos sense distorsions és el camí per oblidar-lo i escalar surant, volant. Quant tu (el cos), la roca i el bosc es dilueixen per a passar a ser-ho tot, a ser res.

Escalada solitària, silenciosa i nudista...