dimarts, 13 de gener de 2009

Réplica d'un decebut

Comentari textual d'un anònim decebut, que tot i els meus dubtes he cregut necessari respondre. Si ho faig és perquè crec que d'aquest intercanvi en pot sortir alguna comprensió positiva, encara que he de reconèixer la incomoditat que m'han creat algunes frases del següent comentari (no precisament les que es refereixen a mi):

me parece un poco absurdo tanta historia por que no te consuman siempre que vayan a por reseñas y la verdad que un poco de verguenza ajena la enjabonada de tus incondicionales...no se, puedo estar de acuerdo en todo ese rollo de contribuir a que podais seguir llevando esa vida en el campo, pero tampoco creo yo que merezca ese post enmascarando en unas hipotéticas reflexiones el que la peña sea más rácana que la madre que los parió...lo dicho. sabes...al principio de seguir este blog creia que seria un punto de información y crónica de actividades en cabacés y...bueno...decir que estoy algo decepcionado

Amic decebut, si consideres que les vivències dels que estimem cabacés (incondicionals ensabonadors i els que volem "seguir llevando esa vida en el campo") són decebedores, em sap greu. Som persones amb les nostres vivències, somnis i relitats, senzillament. No som herois que vulguem sortir a la crònica dels encadenes (principalment perquè faríem riure si ho pretenguéssim), i perquè precisament no entenem la relació entre persones o entre escaladors com un simple intercanvi d'informació (i això inclou el nostre refugi). No crec que hagi de donar explicacions a ningú, però mantenim la nostra "vida al camp" perquè volem i perquè currem (si ens sostenís el refugi faria temps que no viuríem al camp). Algun diumenge (dia de descans, com et dic currem) hem abandonat les activitats amb les nostres filles per atendre escaladors que no han demostrat cap mena de sensibilitat davant aquest fet (deixar en segon pla l'estona al parc amb les nenes) perquè necessitaven les ressenyes per anar a escalar. És això al que em refereixo en la meva reflexió.

Com a final de la reflexió, i creient que has parlat des del desconeixement (és prou evident), si que t'he de demanar que si fas comentaris al blog siguis un pél més respectuós amb el treball de la Isa (infatigable i generosa) i amb el dels amics que ens estimen i saben que donem molt més que un simple llibre de ressenyes.

Salut i bones escaldades amic anònim.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

prefereixo no opinar per respecta al personal....
salut a la gent de cabaces !
fins aviat.kueka

marc ha dit...

Comentari a l'escalador anonim:
Et recomano que vagis a pasar un cap de setmana al refugi, coneixis als guardes i despres opinis...
No soc cap ensabonador, el cert es que hi he anat dos cops pero sempre m'han acollit com si fos un asidu ( gracies Ferran i Isa)
Salut a tots
P.D:Escaladors en general consumiu a qualsevol refugi que aneu a buscar informacio o altres coses, en part gracies a ells podem gaudir de grans racons!!!

Pitus ha dit...

Ens veiem tots a Benidorm, depcionats i no decepcionats!!!!!!

A mi aquests temes em mola discutir-los amb alcohol, birra o vi del priorat, perquè només diuen la veritat els nens i els borratxos, i no tinc nens!!!

PETONS I ROTPUNKTS PER TOTS!!!!

Anònim ha dit...

Collons Ferran i jo que desconnectava uns instants dels exàmens i volia veure coses alegres...
Res, només es pot entendre l'anònim des de la teoria del desconeixement que regne a molts àmbits de la nostra societat actual i deshumanitzada.
El desconeixement (de l'esforç que genera el vostre projecte, les hores invertides, els amics implicats, les obres al refugi, la il·lusió donada, la ferralla foradada i deixada de manera gratuïta,la neteja d'accessos,les expectatives generades, i mil coses més que sovint no tenen paraules i tampoc són tangibles), doncs aquest desconeixement genera "ignorància" i és aquesta la que no ens deixa veure més enllà ni entendre el post inicial.
Perquè no es pot estar decebut quan coneixes la realitat i en canvi, molt agraïts i agraïdes de que aquest projecte vertical l'hagueu compartit amb tots i totes, sigui qui sigui, vingui d'on vingui.
I és que la vida està plena de malentesos, o és que potser ens pensavem que aquells que obren les portes al seu petit tresor no necessiten una petita recompensa que els permet tirar endavant. O és que quan compartim quelcom no és aquell "gràcies", somriure o "beguda" que ens fa tirar endavant a la llarga? I segurament, no és la "beguda" com a factor ecònomic sinó la xerrada, l'intercanvi, l'explicació amb il·lusió de petits racons, de les millors vies...
Però, bé, només em queda dir-te...
ENDAVANT!!

Ah!! i si no entèn els comentaris dels amics animant-vos en un moment de cansament doncs, apali ... que demà torna a sortir el sol i a tu, un munt d'amics/gues que t'estimen!!
Un petó
Salut i alegria.
Un follet rialler de Matalooo, jijiii!!

Anònim ha dit...

Epa!!
N'estic segur, que aquest decepcionat bon nano, es mereix passar unes hores a Cabacés. I probar les vies i les vides! Que nose què és el que li fa més por...
Provablement tot plegat el sorprendria.

Fes-me cas nano. Disfrutaràs!!

Un petonàs família!!
de part del tres!!
Roger

Ferran Guerrero ha dit...

Jo no li donaria més importáncia, d'anonims esta ple el món i al final es quedan en aixo en l'anonimat.

Si més no mira-ho per el canto positiu, desde que segueixo el teu blog,aquest anonim ha sigut l'unic que no li agrada el vostre modus vivendi, en canvi tens un munt de col.legues i seguidors que si que ens agrada i que s'agraeix la feina que feu per amor a l'art.

No abandoneu aquesta il.lusió i endavant amb la empempta que ho feu.

Salut Ferran i Isa.

Pitus ha dit...

L'esperit de Cabacés no morirà mai. L'amor i el vi són més vells que l'escalada.

Anònim ha dit...

Ei,

El que diu el Ferran és prou concloent. Mai plou al gust de tothom, no t'h facis mala sang...

Tantmateix un negoci de "hosteleria" suposa aquest lligam no? Una bona manera de deixar clau el "descans" seria xapar el refu ( rotllo siurana o Stbenet, quan els guardes trepen)...

Un altre seria tenir dues ofertes per al llibre de ressenyes: LLIBRE RESSENYES sense birra, preu llibre i birra, LLIBRE RESSENYES AMB BIRRA, preu llibre ressenyes...

Hahaha! Apa que no hauré vist a la MIRIAM "largar" espabilats que entraven a cuinar al refu, duent-se "ells" la xibeca!!!

No sé, crec que e stracat de una mica de SENSIBILITAT envers algú que "manté" el nostre jardinet de esplaiament d'urbanites...això de viure "al camp" no és gens facil ( sinó ho faria tothom), i menys encara rentable).
LA amabilitat dels guardes ( que no sempre és així) hauria de ser un valor entre obligat i voluntari..i la dels clients s'0hauria de pressuposar, com a persones...de fet són dos "personatges" en un mateix entorn, i cal bon rotllo.

Quantes vegades hem sentit crítiques infundadíssimes de penya que es pensen que van al monte i es trobaràn la comodiatt i la inmediatesa de la ciutat? I quantes vegades hem vist guardes omnipotents administrant el seu criteri entre "amics" i "pasarells"?

No sé, simplement é sper reflexionar, i si unse sent aludir "enmendar"..i la resta són xorrades, la vida és molt bonica i enfurrunyar-se per aquests temes ni tant sols val la pena...

Salut i roca, i alegria...

Kbcés ha dit...

Anònim últim: negoci d'hostaleria?? jeje, això m'ha fet gràcia.

salut

Anònim ha dit...

Home, de ferreteria o de farmàcia no serà no?

Acolliu gent? Li cobreu per fer-ho? feu menjars o veneu begudes? Cobreu per fer-ho?

CRce que a molts llocs això s'anomena NEGOCI...Que sigui un negoci RENATBLE O NO depèn exclussivament del NEGOCIANT ( clientela i rentabilitat provenen de la habilitat del NEGOCIANT per negociar EN el mercat i amb la habilitat adequats).

Lo ditx, suposo que a pallussos com els que menciones els has d'aguantar com a la majoria de bona penya que apareix per aqui..i per altra banda crce que cal entendre que en això es basa un servei ( o pseudoservei si li vols dir així) de refugi...pensa't això de OFERTA AMB BIRRA o SENSE BIRRA...almenys amortitzaràs el fet de que no et gorronegin pel servei de ressenyes...

Igualment ho pots entendre en la manera de INVERSIÓ ( temps) de cara a que encara que NO CONSUMEIXIN potser la seva presència i difusió del lloc atrau a altres escaladors que SI que consumim...

Kbcés ha dit...

Amic anònim, gràcies per la teva reflexió.

salut