WALLAIABI

Els treballs pesats de remogut de terrenys. De moment queden aturats fins que torni en Jon, que s'ho ha agafat personalment. Jo em declaro vençut per la tossuderia de les pedres...

Aquesta és la travessia de l'Ou del diplodocus. Li ensenyo a la Laia la llastra de sortida que componia un pla molt bo i agradable. Ara s'ha de trincar una regleta punxant i arquejant un pam més baixa per al bloqueig dinàmic de sortida. Igual de bonic, més difícil!!!

WALLAIABI. Tsunami picant però fàcil, amb algun pas llarg però estàtic. Un bloc tan increïblement bonic com l'amiga que n'ha inspirat el nom. Bon viatge Laia!! Et trobaré molt a faltar!!
Per recordar aquest moment crucial a les nostres vides, la presentació de WALLAIABI, el pas de l'esquerra del diplodocus, alt però amb bona caiguda. Sense crashpad ni porter es pot considerar un petit solo integral.


La Laia despedint-se de Cabacés i les seves roques a les Plaques de la Mort, que de mortals en tenen el nom, sinó és que busqueu morir-vos de riure. (aquest joc de paraules, tan aconseguit, li dec als meus bons amics Astèrix i Obèlix, especialistes en els jocs de paraules més absurds, Gràcies als dos!!)
Aquesta és la crònica visual d'una bonica visita, la d'en Jon "arrrrencapedres" i la de la meva amiga Laia. La Laia ens deixa per un temps per entendre com es veu el món al revés, si el futbol australià és tan violent com sembla, si la Foster és aigualida i si ella té avantpassats aborígens o wallabies (cangur petit).

Avui podeu gaudir de bonustrack, vídeos de les plaques de la mort per gentilesa d'en Jon.

Salut i bones escalades!!!!

L'esdeveniment de l'any

En prímicia a Cabacés Free les fotos exclusives de la boda de l'any, amb tota la beautiful people amb la seva millor cara i els actes festius mai vistos al tranquil i virginal poble de Cabacés. Un dia ple de GLAMOUR!!!!

Calendari de festejos

Estimats amics,

anuncio el programa festiu del proper cap de setmana a Cabacés, on confluiran dos fets de la màxima importància:

10 d'octubre, 1er aniversari de la meva petita Eira, festa infantil amb pallassos amateurs (nosaltres, les imatges de la boda ho demostren) patates fregides i entrepans de pa bimbo amb nutella per a tothom.

6 d'octubre, 60 aniversari de la iaia Lluïsa, la sexuagenària (cap connotació sexual, que és la meva mare pillastres maníacs del sexe). Sopar de germanor amb cantada d'havaneres el dissabte 11 al vespre.

Tots els actes confluiran en el dissabte 11 i el diumenge 12 (el Pilar), hi esteu convidats.

Segons l'afluència en el seguici festiu l'organització (refugi de cal ferrer) determinarà la inauguració de la primera fase dels treballs a l'impressionant bloc del diplodocus, demanant als assistents calçat adeqüat anti-pinxos, perquè ús faria pujar pel lloc on vull obrir camí per estalviar-me feina... MOLTES GRÀCIES PER AVANÇAT!!!!!

L'art de l'escalada

Sempre he desitjat excel·lir en diferents arts, i després de disfrutar de les grans obres còmiques com les de Jerry Moffat, Ron Kauk, Mel Brooks o la gran i cuallarga Guineu Lliure, m'he animat a realitzar, amb un molt baix pressupost, el meu primer curtmetratge còmic.

És innegable l'efecte de l'acupuntura natural a la que sotmet el Montsant als qui gosen profanar-lo, integrar-s´hi, estimulant i delirant. Les imatges, fregant el patetitsme, així ho mostren.

Per altra banda, després del deliri, i sense possibilitat d'autogravació, perquè amb una mà no sóc capaç d'escalar al límit, he estat a punt d'aconseguir l'orgasme i la comunió amb la roca ou del diplodocus, però no ha pogut ser.

Tot i això ja podeu apuntar el bloc a la vostra guia de Cabacés. Està senyalat amb una fletxa verda, blava i magenta i el grau proposat és de cdjnhvwriouhfvbnfiick9, en la complicada i sensual escala cabacerola (pronuncïis com un gran gemec, trencat per excitants espasmes orgàsmics).

Au doncs, que el disfruteu!!!!

L'amour, l'histoire

Amics escaladors, petits estimats, en la llarga carretera polsegosa disfrutem de la sequedat i la pols, de les temples inflades pel sol abrusador, les clivelles a la pell, el cor ple i la ment trobada.

Som àngels, alguns, follets de la roca, uns altres, esportistes molts.

Històries que són una línia d'esdeveniments, una evolució de tendències i una cerca de dificultat cartesiana. O històries emotives de mort sense por i amor desmesurat i real, de joves que foren avis i que ens llegaren molt més que una súplica per la diversió, l'oci i la seguretat. Es fa evident la cruïlla.

No ens van ensenyar la mediocritat, ens van mostrar els déus de la roca. No els vull veure convertits en una expressió flàccida, en una gasetilla insubstancial, crònica de l'absurd.

tot per a tu petita Bruna, que els que estimem et poguem deixar un món millor, no més fàcil, en què intel·ligenment sàpigues viure alegre amb l'assegurança llunyana sota els teus gràcils peus.

S'ha acabat el pastís

Amics, amigues.... MOLTES GRÀCIES!!!

Però després d'un dels dies més màgics de la meva vida i d'una divertidíssima lluna de mel (Honeymoon), les meves roques m'han tornat a cridar i jo també he fet vuelta al cole.
Amb l'ajut inestimable de la Isa i molt especialment de la petita Jana amb les seves tisores de podar, he reiniciat l'obertura de blocs amb el que he decidit anomenar el diplodocus, que segons paraules de la Isa, amb la seva habitual franquesa (gràcies Isa), "aquest bloc si que és guapo", com vinguent-me a dir que el que havia obert fins ara no era tan bo, cosa que he de desmentir. Però si que és veritat que el diplodocus és gran, molt gran, guapo, espectacular, com si haguessin agafat un bloc de Bas Cuvier, l'haguessin centrifugat en conglomerat i me l'haguessin deixat prop de casa!!! A més el diplodocus ha posat un ou, L'OU DEL DIPLODOCUS, on trobem una petita travesia molt maca!!!

De moment, com tot lo bo, es farà esperar, queda una mica de feina raspallant i provant però aviat posaré unes fotos perquè pugueu veure la magnitud del dinosaure.

Auuu, bones escalades.

Primeres conseqüències de la mort del grau

Benvolguts amics,

la tria és clara, trio la roca i el grau ha mort, trio la vida, la intuició, la pau, l'alegria, els pensaments desarrelats i purs, les paraules agradables, la vida fàcil i plaent, la contemplació, els boscos, la consciència, el cel i l'univers.
No hi ha marxa enrere, l'elecció és clara... Quan un agafa el camí de l'amor ja no torna a ser el mateix. Cabacés Free no serà mai més el mateix. Cabacés és més lliure, el seu aire més net i el foc regenerador (calor africana) s'endurà l'últim rastre de tecnicismes, convencionalismes, positivismes, provincianismes, gradualismes i demés -ismes morts.

Ja ha nascut, ja és aquí,

es diu...

ferranmestresvizcaino@hotmail.com (Refugi de Cal Ferrer - Casa de menjars)

el nou email engendrat per la pura llibertat que no necessita de l'epígraf -free per ser-ho realment, la aparença ja és real, i per tant desapareix, tal com desapareix el temps i l'intent de medició del nostre gran ésser.

Brindo doncs, amics tots, amic Pitus especialment (aquest post és per tu avui), amb el vi de la terra, que, aquí deixo dit, no he tastat abans d'escriure el present. La lucidesa més gran impregna els meus actes i les meves paraules, que espero que ús ressonin més enllà del cervell, allà on es troba la FELICITAT.

I brindarem per sempre, i també el per mi molt esperat 31 d'agost, en que totes aquestes lletres llençades al vent baixaran novament a terra suaument impregnant-nos a tots de la seva lleugeresa.

petons