dimarts, 20 de gener del 2009

Els genis del gres

Després del darrer empatx de paraules (gràcies a tots, ens sentim molt estimats) tinc ganes de fer un homenatge a dos herois de la terra promesa que és el bosc de Fontainebleau.
Un és en Pierre Allain, inventor dels peus de gat i primer ascencionista d'esperons hipertècnics que fan morir de vergonya a vuitensgradistes consolidats (l'angle Allain de Cuvier Rempart n'és un exemple, un típic 5è grau de fonten molt però que molt difícil), heroi dels anys 40 i 50, una època en que desplaçar-se al bosc no era fàcil com ara i en que els bleausards tenien una relació màgica amb el bosc, el cel, els sons i els animals (això és molt poètic, però en realitat es fotien unes festes amb vi a la vora del foc que ni en els nostres millors anys).

Pierre Allain apretant-li en blanc i negre

L'altre és en Michel Libert, un bleausard considerat l'inventor del setè grau (l'abattoir, ara 7a+, Bas Cuvier, 1960, cal recordar però que la Joker, actual 7a va ser graduada de 6d uns anys abans, ditxosos números), que als seus 70 anys és un habitual de Bas Cuvier, on amb una humilitat que et desmonta et mostra els trucs dels blocs més tècnics i enrevessats. Un grup d'afortunats entre els que m'incloc vam tenir la gran sort de conèixer la modèstia d'aquest senyor del bosc que amb el seu inefable, "c'est facil, c'est du cinquième" resolia davant dels nostres atònits ulls, sense fer gota de força i pujant els peus fins a les orelles els clàssics de Cuvier. Una tarda màgica en que els esquirols van venir a saludar el senyor del bosc, i en la que el jove cavaller Eudald de Capellades, que humilment va acceptar les ensenyances del mestre va mostrar la seva destresa fent vibrar el venerable ancià, que va veure satisfet com nous senyors bleausards agafaran el seu relleu, el ceptre de l'escalada però sobretot el ceptre de l'amor al bosc.
Ho tinc clar, quan sigui vell vull ser com en Michel Libert!! Merci monsieur.

Monsieur Libert a Le Faux K, 5 de Bleau (!!).


Ara sense por a la caiguda a Le Paillon Direct, 4+, possible caiguda sobre "felpudo" (què és un crashquè???)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia!
Crec que era el 2001 quan, per primera vegada ens vam endinsar als boscos de "Bleau", amb la Laia, la Cris, en Ju i jo...
Ja en aquella primera visita varem flipar amb l'aparent senzillesa a l'hora de resoldre gestos, amb la que algun "vell bleausard" ens va deleitar.
Aquells personatges, ho veig ara, pregonen una actitud dins els boscos, escalen com son; tranquils i respectuosos.
Veig que "La força" te moltes formes. I les més efectives son quasi transparents i silencioses.

Un petonàs!!
Roger

Pitus ha dit...

D'on treus tants històrics?

Kbcés ha dit...

imaginació!!! no negoci!!!