Un purista, essencialista i nostàlgic de l'escalada francesa d'inicis dels 80, el ballet de la roca, l'estètica, mai havia sigut gran amant de volar peus, signe de barroeria, descontrol, falta de tècnica... Segueix l'evolució, i com a fill de Güllich, del bulder americà, de l'arenisca anglesa i del dinamisme, actualment disfruto del descobriment del moviment de control (i descontrol) del cos en equilibri dinàmic tot deixant volar els peus cap a la nova situació, sempre aleatoria, àgilment fluïda, oberta a improvisar i a mostrar la virtut de l'aire. GRAN SENSACIÓ, PEUS A L'AIRE!!!
Com a obsequi, la única foto de Stonenudes d'en Dean Fidelman on surt un tio... Noies, xaleu!!!!
4 comentaris:
lo més natural de l'home.
lau ro7
Potser trigarem un pel a visitar-vos, potser no. Sigui com sigui, tinc moltes ganes de moltes coses! Evidentment...
Però tinc moltes ganes de blocar a Cabacès! Encara no soc conscient de les nostres noves condicions de logística, però la motivació crec que podrà amb tot!
Un petó Isa i Ferran!!
Visca els tendons amb llibre de família! Mua
Roger
I quan bloqui...
Us asseguro que em penjaran moltes més coses que els peus... Crec que ni tant sols em penjaran amb elegància. Els moviments recordaran els d'un peix fora de l'aigua; espàsmics i buscant l'alè!
En tot cas i encara que no ho sembli, ESTARÈ DISFRUTANT!!
he he... us estimem família!!
Roger
Molt bo el nom laura, m'ha costat pillar-lo!!
Roger, ens veiem aviat, per la logísitca no et preocupis que naltros ja tenim experiència!!
Ferran +3
Publica un comentari a l'entrada