dilluns, 16 de febrer de 2009

Els Bessons Ravier


Amics,

no no, no ús fotré un altre tostón de clàssics. I menys dels germans Ravier dels que ja s'han escrit pàgines i pàgines. Però després de tantes polèmiques sobre reequipaments, vies obertes (amb totes les raons, més o menys lloables, que es vulguin) que especulen amb la veritable evolució i que a més aixafen el llegat dels nostres avantpassats i el seu estil compromès i integrat en la roca, després de veure el que passa dia rera dia a les nostres zones d'escalada, com recenment a Savassona (segons les informacions de l'assidu Ferran Guerrero-rotpunktholds) però més o menys a tot arreu on apareixen els escaladors, l'excés de magnesi, les cleques, les burilles de tabac, l'esparadrap, els excessos a l'hora d'estassar arbres i arbustos centenaris, potser val la pena aturar-se un moment, agafar aire, i escoltar els que somniaren amb muntanyes abans que nosaltres.

Aquí podeu llegir alguns extrets d'una entrevista a Desnivel que he tret del bloc muntanyes.net. Són frases molt concretes, potser tretes de context però que tenen un aire provocador que pot anar molt bé per reflexionar sobre els vicis dels escaladors actuals i la nostra manera d'imposar-nos a la natura. Aquí els teniu, amb tots vosaltres els bessons Ravier, la puresa i la innocència de qui no té res a demostrar:

“... no considerem que l'escalada sigui una disciplina esportiva...”, “creiem que la muntanya sense risc és menys muntanya”...”els Pirineus han estat la passió de la nostra vida”...”si fóssim joves avui ens agradaria descobrir les muntanyes tal i com les vam conèixer nosaltres, no com son ara”...”hem acomplert honestament el nostre contracte amb la muntanya”

1 comentari:

Anònim ha dit...

kuanta rao tens....