Escalada natural

"El nostre rastre a la paret no mostra res més que la nostra inadaptació al medi"

Josep Maria Alsina


"M'angunieja veure fileres de xapes en línies de roca a les que encara no havia arribat el moment de ser escalades"

John Gill


"To bolt a rock is like to bolt your own head!!"

Johnny Dawes


"Amb aquest bri de palla faré una revolució"

Masanobu Fukuoka


Els amants de l'escalada d'autoprotecció gaudeixen d'un nou lloc per a dur a terme la seva activitat. Els sectors Can Pistraus i Racó Pervers han vist canviada la fesomia d'alguna de les seves vies, en les que es busca respectar al màxim la morfologia de la roca. Un joc de tascons i uns quants friends, a més d'intuició, imaginació i serenitat seran suficients per escalar aquestes vies. Són molt recomanables els tricams. Hi ha vies que ofereixen una protecció més que fiable en fisures i forats, mentre que d'altres exigeixen dosis de morro més grans. En tot cas totes les vies han restat amb reunió de cadena i és possible la seva realització amb top rope. S'han retirat els parabolts que no s'han utilitzat, i de moment en algunes vies hem deixat un parabolt a l'espera d'alliberar-les totalment. Pròximament enfonsarem els espàrrecs per deixar la roca el més pura i neta possible.

Per altra banda totes aquests vies s'han escalat sense l'ús de magnesi, la fricció de la roca ho permet. Demanem que no utilitzeu aquest element antiestètic i letal per a la microvida de la roca, i que si el considereu indispensable en minimitzeu l'impacte raspallant-lo després de les vostres escalades.

Ens ha costat molts anys comprendre però personalment m'he tret un pes de sobre. Feia temps que no em sentia a gust taladrant i havent taladrat la roca i sento que en part arreglo el mal fet. Per mi el camí està traçat i després d'aquestes, noves vies ens esperen, vies que de sobte han agafat una vida nova.

Per a informació concreta de les vies restaurades adreceu-vos al llibre de piades de cal Ferrer.


Salut i bones escaldades

Adrspach

Aquí un vídeo casolà però que mostra l'essència d'aquesta zona txeca, la riba del davant de l'alemany Elbsandstein, laberints de torres d'arenisca i tradició local, free magnes, prohibit encastadors metàlics, s'assegura amb nusos (uzels) i hi ha algunes anelles molt esporàdiques...

Escalada emocionant que ens mostra el passat i l'evolució futura de l'escalada i la relació amb la natura.

salut i a suar!!

(Cliqueu el títol)

Petr Slanina, 2on video

Un segon vídeo que m'ha deixat acollonit...
Atenció a la música dels crèdits, que a molts ens portarà records entranyables de quan teníem més pèl, més muscle i menys cervell (o això creiem...)
HAUREM D'APRENDRE A ESCALAR!!!

Petr Slanina "Spek"

Bones amics,

Ja fa temps que no parlava de cap personatge de l'escalada d'aquests mítics i gairebé desconeguts que m'agraden a mi. El que passa és que sovint costa trobar referències d'aquesta gent discreta i maleïda. Un exemple són els mítics i potents germans Estorach, montserratins dels anys 40 dels que m'ha sigut impossible trobar res (des d'aquí faig una crida a qui n'hagi estudiat la figura a que m'il·lustri sobre aquests admirats escaladors). El mateix ens passa amb escaladors d'altres cultures d'escalada només conegudes aquí per una minoria. Tímidament els escaladors de l'est d'Europa s'han fet un lloc a l'escalada mundial, gent com Ondra o Mrazec no necessiten presentació. Aquests reconeguts escaladors són coneguts per les seves gestes en la lluita per assolir els graus més alts en escalada esportiva. Però la part menys coneguda de l'escalada a Txèquia són les torres d'arenisca on només es practica l'escalada tradicional. Jo personalment només coneixia com a exponent en aquesta forma d'escalada a l'alemany Bernd Arnold, que recenment podeu veure alliçonant ianquis al·lucinats al vídeo THE SHARP END. Però a l'altra banda del riu Elbe (Laba en txec) també tenen els seus herois amb nervis d'acer i amb un domini tècnic excepcional. Els meus amics txecs i eslovacs m'han presentat Petr Slanina "Spek".
Spek té 43 anys i viu a Rychnov u Jablonce (Txèquia) i la seva zona d'escalada habitual és l'arensica de Klokočské skály.
Va començar a escalar amb els seus pares quan tenia 8 anys. I introduït precoçment en les severes regles de l'escalada txeca, destinades a la preservació absoluta de la roca i la seva adherència, i on l'escalada pren tota una dimensió psicològica i cultural, es va convertir en un escalador de primer nivell mundial, prolífic i perfeccionista, sense ser gens conegut fora de l'ambient de l'arenisca txeca. Com a mostra, a part del vídeo adjunt (CLIQUEU EL TÍTOL DE L'ENTRADA), mencionar que ha obert 1470 vies a les roques d'arenisca (sempre d'alta dificultat i exposició), que ha ressenyat amb cura en els seus 8 diaris personals!!
La seva primera obertura va ser el 1980 amb „Za to nemůžu“ a Adršpašské skály. La última és Tornado Loo (7b) a Kalymnos, Grècia (tot just la seva segona obertura en calcari).

Les pàgines web que parlen d'ell mencionen lacònicament que "no entrena, només escala".

Un vell roquer que li fot molta canya!!

El Gegant. Bavaresa Maestri i Els Geganters.

Extracte del llibre de piades del refugi:

22-11-2010

Repetició de la via "Bavaresa Maestri".

Isa obrint, Yuri de segon amb alguna dificultat a la fisura de 6b, que potser no és 6b.
En arribar al cim SORPRESA!!!
Caixa de piades (carret de fotos) amb cita de J.Rovira i Ricard Darder d'una ascenció per la cara nord. EL GEGANTER 6A/A+.
La Isa repeteix El Geganter que està equipada amb 3 claus. S'amaneix amb un merlet, tascons i friends al gust.
En Yuri no l'ha pogut fer perquè no quedava temps (bona excusa!!!).
El repte és ascendir el gegant per les 4 cares. La Est és bonica però problemàtica perquè hi ha la casa. La Oest es veu més lletja i un tram de dalt sembla difícil, tot i que segurament es podria assegurar amb claus i micropeces. Ja veurem.
La roca hi ha moments que és justeta, però la bellesa del lloc ho equilibra tot.

Yuri.

PD. Agarirem qualsevol informació sobre primers ascencionistes, història etc, ja que desconeixem aquesta part de l'escalada cabacerola.

Prohibició a Les Crestes

Esperant la màxima difusió d'aquesta notícia per a que es compleixi el desig expressat pel propietari del terreny, donada la massificació soferta en aquest sector (i a Cabacés en general) durant els darrers caps de setmana de tardor, en especial Tot Sants, queda PROHIBIDA l'escalada al sector de Les Crestes.

Esperem poder obrir un diàleg amb el propietari de cara a consensuar unes condicions mínimes de respecte a la natura i a la tranquilitat del lloc, així com un nou accés al sector, per poder tornar a escalar, això si, amb baixa freqüentació (és a dir, abstenir-se grups). De moment, però, el sector queda clausurat.

Cal entendre que els sectors d'escalada no es poden convertir en La Rambla.

Atenció a les notícies que ens puguin arribar d'altres sectors de Montsant (Racó de Missa p.ex.), perquè la direcció del Parc Natural està espantada i en alerta. De moment seria prudent no escalar en aquests sectors o essent molt discrets.

Salut i bones i tranquiles (sense aglomeracions ni colles sorolloses) escaldades.

Vies clàssiques de les nostres muntanyes

Benvolguts amics,

Com veieu els seguidors del bloc de l'escalada cabacerola, poca activitat hi ha que sigui digna de piar. I és per això que m'invento una secció nova, per tenir l'excusa d'escriure alguna cosa i fer veure que encara em podeu considerar escalador.
El cas és que la meva motivació actual passa per les vies de diversos llargs i si pot ser que respectin la morfologia i naturalesa de la roca, i en que per escalar-les calgui fer ús dels estris que ens permetin l'autoprotecció i de les eines mentals i espirituals que ens ofereix la dimensió psicològica de l'escalada. aquella que queda tant desdibuixada en l'escalada paraboltada.
Així que la secció "vies clàssiques de les nostres muntanyes" pretén, sense cap ànim d'exhaustivitat, mostrar algunes vies de Montsant i serres veïnes que ens facin xalar amb aquesta dimensió de l'escalada, i que ens permetin escalar en llocs romàntics, màgics, silenciosos i d'entranyable paisatge.
I per començar, curiosament, no he triat el meu Montsant sinó l'anomenat (mal anomenat per mi) Lo Pirineu del sud, El Port, i concretament dues vies dels Estrets d'Arnes i encara més concretament de les Moles del Don. Un lloc salvatge i solitari però de fàcil accés i ràpid descens, així que el compromís és baix i l'escalada es pot considerar de plaer (excepte algunes vies!!!). Dos bones vies representatives del lloc són:

SAM BELLUGA: Escandalós diedre de llibre, super estètic i espectacular. Cal anar psicològicament preparat per a tirades de IV grau "montserratí" desprotegit i per al diedre, sostingut i amb llargs trams a protegir, encara que de protecció franca. El diedre és aeri, espectacular i molt excitant, amb trams de roca delicada que no fan sinó donar encant a l'escalada i que fan bellugar-la. A partir del diedre es pot triar sortir per la sortida directa equipada amb parabolts o per la via original, molt clàssica i romàntica. Ambient de primera en tot cas, es trii el que es trii. Per mi una via indispensable, emocionant però amb reunions a prova de bombes, així que la seguretat depèn absolutament d'un mateix i de la seva destresa.

TINTIN A LES MOLES: Via superfàcil i molt assegurada amb parabolts, ideal per començar a escalar o per a divertimento després d'una altra via. També em va semblar una bona via per a iniciar-se en el món del solo integral - grimpada (cosa gens recomanable per un pare de família com jo).

Au doncs,

bones escaldades i fins a la propera!!