M'agrada pensar que en Ju, expressa coses escalant. Ho veig; amb el silènci i els gestos.
Sembla que perfí, l'art de progressar per la roca, es comença a relaxar, cosa que permet sentir coses noves que tú, Ferran, fa temps que intentes mostrar.
Quan la força que exigeix la paret, surt de la poesia.
7 comentaris:
en aquest cas ....nouvinguda!!salut...
M'agrada pensar que en Ju, expressa coses escalant.
Ho veig; amb el silènci
i els gestos.
Sembla que perfí, l'art de progressar per la roca, es comença a relaxar, cosa que permet sentir coses noves que tú, Ferran, fa temps que intentes mostrar.
Quan la força que exigeix la paret,
surt de la poesia.
Tota aquesta llum, escalafa a la Bruna.
Roger
Gràcies Roger!!
d'això s'en pot dir quelcom més que escalar.....
Simplement escalar sense prejudicis ni factors aliens!!
Mort el grau!!
mort el grau, morta la ràbia!!
cramem les guies !!!!mort al grau!!!!
llibarem la ment!!!!
la pedra no sap llegir
la pedra no sap sumar
ni restar
i el més important:
Parla totes les llenguës
que només son una; la seva.
I mai, mai menteix.
Doncs és l'esquelet de la terra.
L'únic os que està viu!
Roger
Publica un comentari a l'entrada