dilluns, 3 de novembre del 2008

Gran Castanyada



Les fotos mostren el caliu que vam tenir a casa, com va córrer el vi, el moscatell i la ratafia natural, vam fumar, riure i les mosses més atrrrrrrevides van desmelenar-se al son dels ritmes més calents de la discomòbil Tomsen.



El dissabte va ser un dia superfanàtic. Vam viure la joventut retrobada de l'escalada. Cal fer menció especial als nostres patrocinadors, els avis Ramon i Lluïsa, sense ells tot hagués sigut diferent!!! El cas és que la Isa i jo vam poder escalar sense està pendents de les nostres estimades nenes i vam poder treure totes les ganes acumulades.
Ajuntant-nos amb vosaltres tot és fàcil. Tot i que el lema cabacerol és, amb els que som farem, Fino, et vam trobar a faltar, la teva empenta, la destil·lació de les teves idees en un moviment suau i decidit... Però molts mestres del somriure i la ràbia van passar pel Paredón tot deixant una profunda emprempta... Irene, Berta, Mireia, Anna (quin entusiasme, amb crosses al Paredón no és fàcil), Pitus, Tambo, Bernat, Kueka (el pròxim dia bloc), Marc i contagiant fanatisme, la Ingrid i la seva ràbia felina i en Toti que no deixa d'acumular primeres a Cabacés.

El resum de primeres ascencions:

L'Hivern del Dragó per Toti Mañé. Travessia i gran mur tècnic d'estètics i llargs moviments. En Toti va demostrar un gran coratge, que ja veig que no era només gràcies a les rastes. Proposa 7b.

Nostàlgica per Toti Mañé. Travessia tècnica i mur de forats de continuïtat. Feta en plena penombra, èpicament. Ingrid, però, aquesta via et pertany, te l'has fet teva amb la teva il·lusió i els teus crits de Sharapova/kungfu. Proposa 7a/a+.

Floating in Space per FM. Pas clau al final, obligat, tècnic i de força. M'ha fet molta il·lusió per sentir-me tan viu i decidit (esverat fins i tot). Proposo 6c/7a, decantant-me, gràcies a la sinceritat decotadora d'en Bernat cap al sisè grau.

Com veieu he parlat de graus, però ho deixo ja que no és bonic parlar del cadàver quan encara és calent...

I diumenge... diumenge aigua, regalims i degotejos, que s'emporten els amics suaument, com si tot hagués sigut un somni que s'esvaeix amb senzillesa, de forma natural... UN CAP DE SETMANA INOBLIDABLE.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

estades així són les que perduren i no s'han de perdre!!
amb molt de gust.
Bernat

Pitus ha dit...

Mooooooooooooooooooooooltes GRÀCIES.

Toti ha dit...

Un cap de setmana molt divertit i especial..., gràcies una vegada més(en especial a Ferran, Isa , Iuri i les petitones) a tots, per fer-nos sentir en família, un petonàs! salut