Mort al Grau

A Cabacés el grau ha mort. No ús espanteu, a la guia seguirem associant una graduació a les vies per orientar-vos... però això és tot!! Així que bloggers-analistes del món, que tot ho heu de fer passar pel vostre sedàs, no cal que torneu a agrupar les vies d'una zona en percentatges de graus, ni que demaneu l'alça o baixa d'un plus o una lletra, no cal, perquè senzillament estareu donant dades inexactes i equivocades, tendencioses i pernicioses per a l'escalada i el seu lliure gaudi. VISCA LA BELLESA. MORI EL GRAU. VISCA CABACÉS LLIURE I TROPICAL.

Ús desitjo a tots que el ritme de Cabacés ús sedueixi, tal com ha fet amb l'amic Bernat, homenatjat en aquesta entrada. Mireu la inclinació de la paret... Me'n sabeu dir el grau??

Cabacés Blok

Estimats blogaires i escaladors de textures.
Aquest darrer cap de setmana hem gaudit de la meravellosa presència de 3 persones excepcionals. Els seus somriures, el seu plaer, la sensació de ser tots UN amb el bosc i els seus habitants, animals o rocosos, m'anima a explicar l'entrada al laberint perdut, que jo vaig descobrir per a l'escalada però que existeix desde temps immemorials. Vet'ho aquí l'aproximació als blocs del Maset d'en Siscu.

Des del Refugi de cal Ferrer, agafarem la pista, direcció a La Foia que surt de l'esquerra de l'ermita de Sant Joan (la que tanca la plaça pel cantó de muntanya). Seguirem la pista fins a la segona bifurcació a l'esquerra, que ens condueix al Pont d'en Solà, punt per creuar el barranc de Montsant i el seu agradable brogit. Un cop creuat el pont entrarem al camp d'ametllers i olivers de l'esquerra, sense seguir el camí dels Solans o de les Pinedes (segons el mapa). Per la dreta del camp trobarem un senderó poc fresat que ens conduirà a dos masets, els d'en Siscu. Creuarem l'era i per davant de la petita bassa, cap a la dreta, pujarem el marge per unes escales. Seguint el bancal arribarem directament al primer bloc. Per arribar a la part central del sector, hem de passar sota el desplom, pujar el marge i creuar el peu del bloc. Entrarem al bosc per un sender més aviat salvatge. Hem de passar per davant d'uns petits desploms i seguir pujant. Arribarem a un encreuament poc visible. Seguirem el sender cap a l'esquerra i a 50 metres trobarem els primers blocs. A partir d'aquí ja deixo a la imaginació de cadascú anar descobrint els confits rocosos.

Al refugi de cal Ferrer podeu demanar la ressenya del sector, absolutament pergamina, per si en teniu molta necessitat. De moment els que han disfrutat d'aquests blocs no han necessitat contrastar graus. Sinó és el vostre cas, seguiu atents al present blog, perquè en alguns dies (entre 3 i 200) penjaré fotos i un croquis informatitzat dels blocs. Això darrer ho faré quan descobreixi la manera de fer-ho. S'admeten suggeriments.

Bones blocades i no oblideu passar pel refugi amb els dits llimats per explicar-vos les vostres vivències. Agraïrem el gest.

La Covassa dels Masip, lloc idílic. I lloc de festes nocturnes i de tardes romàntiques en què el temps s'atura i la vida flueix, enganxada a la nostra pell, com les brises que baixen de montsant, les pluges de primavera, el sol d'hivern i el moviment del llangardaix sobre la roca. No oblideu fer-hi una volta després de les vostres escalades, us agradarà!!

La bona vida, els passejos després d'escalar, el sentir-se viu a cada moment, identificats amb la vida autèntica. Quan el parabolt no és el principi de l'escalada, sinó només un envoltori per al joc de la roca. La roca que no entén de números, valoracions de qualitat, uniformització... Cada via és única, cada forat, cada pas que ens allibera el cos de la por, lluny de l'últim ferro. No ens el podríem haver estalviat? Sovint ens ho preguntem tot contemplant la posta de sol...

Entrada a l'escalada virtual

Primera entrada d'aquest nou blog, que podeu considerar la pàgina més genuïna de l'escalada a Cabacés. Encara no sé què hi posaré... potser fins i tot em despenjo i poso alguna ressenya... no ho sé, ja ho veurem. En tot cas aquesta pàgina està patrocinada pel Refugi de Cal Ferrer, seu social dels escaladors de Cabacés. No el deixeu de visitar si veniu a escalar a Cabacés, als pobles petits ens agrada que els turistes-escaladors es relaxin i no pensin només en les vies i els graus. Què millor que fer una birra i comentar la jugada amb els que coneixen cada regleta i cada bidit de la zona que han equipat?

Em comprometo a anar omplint aquest blog de blocs, si, em penso que publicaré les ressenyes pergamines del nou sector de bloc de Cabacés, això si, no em birleu el crashpad, sisplau.

Dedico aquest nou blog a les meves nenes, Isa, Jana i Eira.

I als amics Rumbateam i Kueka que m'han inspirat per iniciar aquesta aventura.

I a tots els escaladors que han vist en cabacés algun lloc més que una zona on curtir dits, pujar grau i classificar les vies i la feina dels equipadors. A tots els que han vist que cabacés és un lloc molt autèntic on podem retrobar-nos amb la nostra essència més profunda. A tots els que disfruten de la natura de forma senzilla.

Benvinguts tots