Primeres conseqüències de la mort del grau

Benvolguts amics,

la tria és clara, trio la roca i el grau ha mort, trio la vida, la intuició, la pau, l'alegria, els pensaments desarrelats i purs, les paraules agradables, la vida fàcil i plaent, la contemplació, els boscos, la consciència, el cel i l'univers.
No hi ha marxa enrere, l'elecció és clara... Quan un agafa el camí de l'amor ja no torna a ser el mateix. Cabacés Free no serà mai més el mateix. Cabacés és més lliure, el seu aire més net i el foc regenerador (calor africana) s'endurà l'últim rastre de tecnicismes, convencionalismes, positivismes, provincianismes, gradualismes i demés -ismes morts.

Ja ha nascut, ja és aquí,

es diu...

ferranmestresvizcaino@hotmail.com (Refugi de Cal Ferrer - Casa de menjars)

el nou email engendrat per la pura llibertat que no necessita de l'epígraf -free per ser-ho realment, la aparença ja és real, i per tant desapareix, tal com desapareix el temps i l'intent de medició del nostre gran ésser.

Brindo doncs, amics tots, amic Pitus especialment (aquest post és per tu avui), amb el vi de la terra, que, aquí deixo dit, no he tastat abans d'escriure el present. La lucidesa més gran impregna els meus actes i les meves paraules, que espero que ús ressonin més enllà del cervell, allà on es troba la FELICITAT.

I brindarem per sempre, i també el per mi molt esperat 31 d'agost, en que totes aquestes lletres llençades al vent baixaran novament a terra suaument impregnant-nos a tots de la seva lleugeresa.

petons

Accessos als sectors

Els Solans

Cingle de molts colors que domina el poble de Cabacés. Vies curtes però en roca desde sorprenent a excelent. Molta tranquilitat i boniques vistes, amb peu de via boscós i molt agradable. Diferents sectors molt junts on podem trobar tots els graus i els estils, predominant però un estil explosiu i tècnic molt divertit. A la pujada al sector trobem els blocs del camí.

-Accés: Des del Refugi, a peu, agafarem la pista de l’esquerra de l’ermita de Sant Joan, al final de la plaça Major, direcció a La Foia. Deixarem una pista encimentada a l’esquerra en baixada. La següent pista en baixada a l’esquerra ens conduirà al Pont d’en Solà, lloc per creuar el barranc de Montsant (5 minuts). Indicació Coves Altes. Un cop creuat el barranc agafarem un sender ascendent amb trams empedrats que serpentejant en discreta pujada ens durà sota el cingle. Només hi ha un lloc on podem perdre’ns. Passat un gran desplom als 10 minuts de camí surt un desviament a la dreta direcció a La Bisbal. Nosaltres seguirem a l’esquerra cap a La Serra de les Pinedes. Quna siguem sota els sectors al cap de 10 minuts més, dins el bosc, i després de passar pels anomenats Blocs del camí, trobarem un desviament a la dreta (fita) que ens deixarà al Racó Pervers.

Orientació: Est. Ombra a la tarda i sol a primera hora. Abrigat del vent del nord a l’hivern i refrescat per la marinada de tarda a l’estiu.

La Foia- El Falconet

Entorn màgic, entre crestes que s’eleven cap a Montsant. Ens trobem en un lloc molt espiritual on brolla una gran Font que recull gran part de les aiugües subterrànies del Montsant. Lloc de repòs i ombra de grans àlbers. Per a l’escalada, de moment només tenim un petit sector de vies explosives, de còmode accés, amb roca estil Serra Major, taronja i grisa amb increíbles forats i una escalada atlètica. Les possibilitats són però enormes.

-Accés: Des del Refugi, agafarem la pista de l’esquerra de l’ermita de Sant Joan, al final de la plaça Major, direcció a La Foia. La seguirem , sense pèrdua, fins a l’ermita de La Foia (seguir indicacions, 3,5 km). Aparcarem a la gran esplanada i ens dirigirem a la Font i l’ermita. Al cantó dret de l’ermita surt una pista tancada amb una cadena. Seguint-la passarem pel sector després de 5 minuts de caminar. S’assegura desde la pista. Si no volem fer tota la pista existeix un sender-drecera molt evident que ens estalvia un gran revolt (recomanable).

Orientació: Sud, sol tot el dia. No hi aparegueu a l’estiu.

El Paredón i Els Tormegals

Diferents sectors entre els que destaca el majestuós Paredón, un dels millors sectors de Cabacés. Ens trobem a l’anomenat Barranc de Montsant, al fons de la vall, enmig d’un paisatge boscós entranyable i molt agradable, on trobem la Covassa dels Masip i el seu maset amb sostre natural i la Covassa autèntica, indrets d’inexcusable visita. Els Tormegals són grans blocs acumulats al fons del barranc, on predomina l’escalda en bloc explosiva i a vegades desplomada, on destaca la fresca per la seva absència total de sol i el seu ambient gèlid (ideal per l’estiu). El Paredón és un gran sector amb vies de fins a 30 metres, en general tècniques, en conglomerat de regletes romes i forats i amb un gran desplom on es concentren algunes de les vies més dures de Cabacés. Des d’aquí també s’accedeix a Can Xixanta, tranquil i molt recomanable sector d’iniciació en un lloc màgic.

-Accés: Des del Refugi, agafarem la pista de l’esquerra de l’ermita de Sant Joan, al final de la plaça Major, direcció a La Foia. La seguirem uns 2 quilòmetres fins a trobar el sector dels Bombers, evident a l’esquerra de la pista. Aparcarem a la dreta, en una petita esplanada. Deu metres més avall, baixant el marge de la pista i penetrant entre dos roques accedirem al fons del barranc i a la Fresca. Pel Paredón seguirem 20 metres i trobarem un sender a la dreta que en 1 minut ens deixa al sector. Atenció al tram de les cordes fixes. Per accedir a Can Xixanta seguirem la pista 100 metres fins a un camp d’olivers. El creuarem i trobarem un sender. En 3 minuts trobarem un sender empedrat, que seguint-lo a l’esquerra ens portaria a la imponent Covassa autèntica. Agafarem però, el sender cap a la dreta endinsant-nos al barranc passant per davant de les característiques Coves Altes. Creuarem el barranc i canviarem de vessant per passar per sota les Coves Altes i les seves imponents arcades. Un cop les haguem creuat trobarem un sender a la dreta que porta als Escalons, llaurats a la roca, però que no seguirem. Per a trobar el sector seguirem recte uns 30 metres i darrera una roca característica el trobarem entre alzines (15 minuts).

Orientació: Diferents orientacions als Tormegals, però en general entra poc el sol. El Paredón és oest i nord, escalable tot l’any segons l’horari. Can Xixanta és est, ombra i frescor a la tarda, sol al matí.

Les Crestes

Sector amb itineraris variats i llargs, de grau baix i mig on predomina la continuïtat en plaques verticals de forats. La roca és un conglomerat calcari de molt bona qualitat. Ambient molt tranquil, amb grans vistes i un peu de via boscós i còmode. Alguns itineraris sobrepassen els 30 metres, haurem de vigilar la llargada de la corda.

-Accés: Des del Refugi, baixarem fins a la carretera, i l’agafarem direcció Falset. Cal estar atents al desviament que surt a l’esquerra a la mateixa corba (a 10 metres). Agafarem una pista encimentada que és la ronda de Cabacés. En una recta llarga deixarem a la dreta 2 xalets. Quan els haguem passat trobarem una pista a la dreta en pendent. Haurem de seguir els cartells que indiquen Font de Cavaloca. Seguirem la pista uns dos quilòmetres fins que seguint una vall conreada ens apareixerà de forma evident la cresta. Amb bona visió del sector aparcarem en un entrador d’un camp d’olivers (no obstaculitzeu l’entrada). Creuarem la feixa i entrarem al bosc on un costerut sender ens durà en 2 minuts al centre del sector, quedant-nos la majoria de vies a la dreta.

-Orientació: Sud, sud-est. Ombra a la tarda. Molt assolellat a l’hivern però ventós.

Mort al Grau

A Cabacés el grau ha mort. No ús espanteu, a la guia seguirem associant una graduació a les vies per orientar-vos... però això és tot!! Així que bloggers-analistes del món, que tot ho heu de fer passar pel vostre sedàs, no cal que torneu a agrupar les vies d'una zona en percentatges de graus, ni que demaneu l'alça o baixa d'un plus o una lletra, no cal, perquè senzillament estareu donant dades inexactes i equivocades, tendencioses i pernicioses per a l'escalada i el seu lliure gaudi. VISCA LA BELLESA. MORI EL GRAU. VISCA CABACÉS LLIURE I TROPICAL.

Ús desitjo a tots que el ritme de Cabacés ús sedueixi, tal com ha fet amb l'amic Bernat, homenatjat en aquesta entrada. Mireu la inclinació de la paret... Me'n sabeu dir el grau??

Cabacés Blok

Estimats blogaires i escaladors de textures.
Aquest darrer cap de setmana hem gaudit de la meravellosa presència de 3 persones excepcionals. Els seus somriures, el seu plaer, la sensació de ser tots UN amb el bosc i els seus habitants, animals o rocosos, m'anima a explicar l'entrada al laberint perdut, que jo vaig descobrir per a l'escalada però que existeix desde temps immemorials. Vet'ho aquí l'aproximació als blocs del Maset d'en Siscu.

Des del Refugi de cal Ferrer, agafarem la pista, direcció a La Foia que surt de l'esquerra de l'ermita de Sant Joan (la que tanca la plaça pel cantó de muntanya). Seguirem la pista fins a la segona bifurcació a l'esquerra, que ens condueix al Pont d'en Solà, punt per creuar el barranc de Montsant i el seu agradable brogit. Un cop creuat el pont entrarem al camp d'ametllers i olivers de l'esquerra, sense seguir el camí dels Solans o de les Pinedes (segons el mapa). Per la dreta del camp trobarem un senderó poc fresat que ens conduirà a dos masets, els d'en Siscu. Creuarem l'era i per davant de la petita bassa, cap a la dreta, pujarem el marge per unes escales. Seguint el bancal arribarem directament al primer bloc. Per arribar a la part central del sector, hem de passar sota el desplom, pujar el marge i creuar el peu del bloc. Entrarem al bosc per un sender més aviat salvatge. Hem de passar per davant d'uns petits desploms i seguir pujant. Arribarem a un encreuament poc visible. Seguirem el sender cap a l'esquerra i a 50 metres trobarem els primers blocs. A partir d'aquí ja deixo a la imaginació de cadascú anar descobrint els confits rocosos.

Al refugi de cal Ferrer podeu demanar la ressenya del sector, absolutament pergamina, per si en teniu molta necessitat. De moment els que han disfrutat d'aquests blocs no han necessitat contrastar graus. Sinó és el vostre cas, seguiu atents al present blog, perquè en alguns dies (entre 3 i 200) penjaré fotos i un croquis informatitzat dels blocs. Això darrer ho faré quan descobreixi la manera de fer-ho. S'admeten suggeriments.

Bones blocades i no oblideu passar pel refugi amb els dits llimats per explicar-vos les vostres vivències. Agraïrem el gest.

La Covassa dels Masip, lloc idílic. I lloc de festes nocturnes i de tardes romàntiques en què el temps s'atura i la vida flueix, enganxada a la nostra pell, com les brises que baixen de montsant, les pluges de primavera, el sol d'hivern i el moviment del llangardaix sobre la roca. No oblideu fer-hi una volta després de les vostres escalades, us agradarà!!

La bona vida, els passejos després d'escalar, el sentir-se viu a cada moment, identificats amb la vida autèntica. Quan el parabolt no és el principi de l'escalada, sinó només un envoltori per al joc de la roca. La roca que no entén de números, valoracions de qualitat, uniformització... Cada via és única, cada forat, cada pas que ens allibera el cos de la por, lluny de l'últim ferro. No ens el podríem haver estalviat? Sovint ens ho preguntem tot contemplant la posta de sol...

Entrada a l'escalada virtual

Primera entrada d'aquest nou blog, que podeu considerar la pàgina més genuïna de l'escalada a Cabacés. Encara no sé què hi posaré... potser fins i tot em despenjo i poso alguna ressenya... no ho sé, ja ho veurem. En tot cas aquesta pàgina està patrocinada pel Refugi de Cal Ferrer, seu social dels escaladors de Cabacés. No el deixeu de visitar si veniu a escalar a Cabacés, als pobles petits ens agrada que els turistes-escaladors es relaxin i no pensin només en les vies i els graus. Què millor que fer una birra i comentar la jugada amb els que coneixen cada regleta i cada bidit de la zona que han equipat?

Em comprometo a anar omplint aquest blog de blocs, si, em penso que publicaré les ressenyes pergamines del nou sector de bloc de Cabacés, això si, no em birleu el crashpad, sisplau.

Dedico aquest nou blog a les meves nenes, Isa, Jana i Eira.

I als amics Rumbateam i Kueka que m'han inspirat per iniciar aquesta aventura.

I a tots els escaladors que han vist en cabacés algun lloc més que una zona on curtir dits, pujar grau i classificar les vies i la feina dels equipadors. A tots els que han vist que cabacés és un lloc molt autèntic on podem retrobar-nos amb la nostra essència més profunda. A tots els que disfruten de la natura de forma senzilla.

Benvinguts tots